Anar al contingut

CRÍTICA DE CINE

'Criminales en el mar': Els culpables són tots

Juan Manuel Freire

'Criminales en el mar': Els culpables són tots

 
ítem

 

Criminales en el mar ★★

Direcció: Kyle Newacheck 

Repartiment: Adam Sandler, Jennifer Aniston, Gemma Arterton, Luke Evans 

País: Estats Units

Durada: 97 minuts

Any: 2019

Gènere: Comèdia

Estrena: 14 de juny del 2019 (exclusivament a Netflix)

Hi ha potencial en la confrontació de la comicitat d’Adam Sandler, basada en la poca traça i la mandra, i la de Jennifer Aniston, amb uns personatges sovint més meticulosos. Però ni aquella ‘Segueix-me el rotllo’ del 2011, oblidat remake de ‘Flor de cactus’, ni de bon tros aquesta ‘Criminales en el mar’ mostren aquest contrast en la seva possible esplendor.

En aquesta espècie de ‘Misteriós assassinat a Manhattan’ trasplantada a alta mar i buidada d’enginy, Sandler i Aniston són una modesta parella de Nova York (policia de baix rang el primer, ella, perruquera) que es decideix per fi a fer aquest viatge a Europa que es devia des del ‘sí, vull’. En el seu vol cap a Màlaga coneixen el vescomte Charles Cavendish (Luke Evans), que els convida a passar el cap de setmana al iot del seu oncle bilionari (¡Terence Stamp!).

El que sembla una proposició feliçment indecent es converteix en malson poc després de salpar des de Cartagena (en realitat, Santa Margherita Ligure), quan aquest oncle amb pasta pateix una ganivetada mortal. Toca als incauts viatgers resoldre el trencaclosques (el ‘whodunit’, o ‘qui ho va fer’) si no volen veure’s entre reixes; són màxims sospitosos. Poden escollir entre una estrella de cine (Gemma Arterton), un maharajà (Adeel Akhtar), un campió de Fórmula 1 (Luis Gerardo Méndez), un coronel (John Kani), un guardaespatlles (Ólafur Darri Ólafsson) o la promesa de 23 anys (Shiori Kutsuna) de l’octogenari mort. 

Resulta xocant que el mateix guionista (James Vanderbilt) que va saber extreure tots els matisos a una investigació criminal i periodística a ‘Zodiac’ hagi escrit aquest misteri pobre, nul en suspens i interès, assaonat amb alguns dels pitjors acudits de la carrera del duo central. Comentari a part mereix la descripció d’Espanya, on pel que sembla tenim guitarristes flamencs i bailaores apostats a la porta de busos decrèpits, on el normal sembla no saber anglès; que els protagonistes no sàpiguen espanyol no mereix un altre acudit. La direcció de Kyle Newacheck és indiferent, com en el 90% de la comèdia ianqui actual.

Abans que perdre 97 minuts (podrien ser molts més, perquè les produccions de Happy Madison solen rondar les dues hores) amb aquest flàccid pseudoentreteniment, potser seria millor revisar un ‘whodunit’ de broma bastant millor, ‘El juego de la sospecha (Cluedo)’ en la història del qual va participar el gran John Landis. Microsoft Store la té per llogar. De res.