Anar al contingut

Crònica teatral

'Thriller' filosòfic a la Biblioteca

Sergi Belbel munta de forma canònica 'Això ja ho he viscut', de J. B. Priestley, amb un elenc espectacular

José Carlos Sorribes

'Thriller' filosòfic a la Biblioteca

Del dramaturg britànic J. B. Priestley (1894-1984) es recorden peces com ‘Truca un inspector’, que va portar Josep Maria Pou al Goya el 2011, o ‘El temps i els Conway’, que 20 anys abans havia tinguy una gran versió de Mario Gas al Condal. Torna a la cartellera barcelonina amb una altra peça de l’època de l’anterior, ‘Això ja ho he viscut’,  estrenada el 1937.

Igual que ‘El temps i els Conway’, l’obra planteja reflexions sobre el pas del temps, en aquest cas sobre la sensació del ‘déjà vu’. O sigui, la d’haver viscut anteriorment una cosa que ens és desconeguda. Priestley uneix ‘records del futur’ i somnis premonitoris per assaltar el concepte de temporalitat lineal. Sergi Belbel, sempre interessat en aquestes qüestions que ratllen la ciència-ficció, ha posat la mirada en Priestley per debutar en la nau gòtica de la Biblioteca. L’exdirector del TNC ho ha fet amb una peça que el fa sentir còmode i amb un repartiment que li és de total confiança. I està més que justificada quan veiem el resultat.

No us espanteu. És cert que a ‘Això ja ho he viscut’ hi ha càrrega de profunditat filosòfica amb aquestes reflexions sobre el temps, o sobre el determinisme i la llibertat individual, però sota l’embolcall de ‘thriller’ al més pur estil d’Agatha Christie o de Hitchcock.

Un superb
Carles Martínez alliçona sobre com matisar un personatge des de la contenció

La intriga aflora aviat a l’hostal rural del nord d’Anglaterra on es desenvolupa l’obra. Hi arriba un misteriós i atribolat doctor alemany, el professor Görtler (Carles Martínez), deportat del seu país, que es defineix matemàtic i filòsof. El reben l’amo (Jordi Banacolocha) i la seva filla (Miriam Alamany). El jove professor Farrant (Roc Esquius) s’allotja en un temps de retir. La primera visita de Görtler, breu, ja provoca torbació. Però hi tornarà per fer un experiment quan s’assabenta –sembla que els esperi– que han arribat a l’hostal el matrimoni Ormund. Són un potentat alcohòlic i envanit (Lluís Soler) i la seva erràtica dona (Sílvia Bel). Una parella en un estat avançat de descomposició matrimonial.

Belbel aixeca una obra de perfil clàssic en què se serveix el text de forma canònica. Priestley no deixa alternativa, probablement, per donar-li una rebolcada i s’aprofita encertadament l’espai de la Biblioteca. No obstant, no aniria malament un accelerament de la primera part de l’obra, que peca de la lentitud d’una obra llarga.

On aposta segur ‘Això ja ho he viscut’ és en el repartiment. Carles Martínez és un superb professor Görtler i alliçona sobre com matisar un personatge des de la contenció. Soler protagonitza uns formidables mà a mà amb ell, mentre Bel també és capaç de transmetre sensacions amb només una mirada. Banacolocha i Alamany tenen ofici per donar i vendre i Roc Esquius manté el tipus una mica encotillat.