Anar al contingut

135 ANYS D'HISTÒRIA DEL CÒMIC

Un museu del còmic privat apedaça la paràlisi del projecte de la Generalitat

El centre que el pròxim dijous 13 de juny obrirà a Sant Cugat neix sense ajuts públics i del somni i la iniciativa de Paco Baena i José Luis Villanueva

El pla per a l'espai de Badalona segueix en via morta tot i que l'ajuntament va aprovar una moció per desbloquejar la inacció del Govern

Anna Abella

Robert Ramos

Un museu del còmic privat apedaça la paràlisi del projecte de la Generalitat
Un museu del còmic privat apedaça la paràlisi del projecte de la Generalitat
Un museu del còmic privat apedaça la paràlisi del projecte de la Generalitat

/

Obrirà les portes dijous, 13 de juny, i es diu Museu del Còmic. Però per disfrutar-lo no s’ha d’anar a Badalona, on des del 2009 està paralitzat l’ambiciós projecte que havia d’acollir l’antic edifici de la fàbrica CACI, sinó a Sant Cugat del Vallès. És aquí, en un immoble de tres plantes de 1850 que havia allotjat la vella seu de l’Ateneu d’aquesta localitat barcelonina, on ha germinat, gairebé en silenci, un pla més modest i personal però no menys atractiu, nascut i impulsat des de la iniciativa privada i del somni de dos veterans col·leccionistes amants de la historieta, Paco Baena i José Luis Villanueva. La iniciativa privada, sense comptar amb subvencions ni ajuts, ha donat una lliçó a la Generalitat i a les administracions públiques de com fer realitat un centre expositiu i museístic per difondre el llegat del còmic.  

Després d’11 mesos d’obres de restauració i adequació dels 500 metres quadrats d’aquest espai de la plaça de Pep Ventura, al centre de Sant Cugat, que portava 15 anys abandonat, Baena i Villanueva reben a aquest diari dies abans de la inauguració sense dissimular els nervis davant de l’acollida que pot tenir aquest ‘museu del còmic’, tres paraules que fan salivar qualsevol incondicional del mitjà després d’anys de frustrades expectatives creades al voltant del macroprojecte de Badalona.   

El pla per al centre de Badalona, que ha patit una infinitat de vaivens polítics des que fa 10 anys Govern i ajuntament van firmar un acord per ubicar-lo a la CACI, continua avui dia paralitzat. La Generalitat, que no ha invertit ni un euro dels vuit milions pactats, demana consens dels partits que formen el govern municipal. I el consistori de Badalona, que al seu dia sí que va complir la seva part (destinar 3,4 milions a l’adequació de l’edifici públic), va aprovar sense vots en contra una moció en l’últim ple abans de les eleccions per reprendre el projecte i reclamar al Govern els diners acordats.     

D’Apel·les Mestres a Paco Roca

Ara per ara, Baena i Villanueva, al marge d’un primer contacte amb la Generalitat, han firmat un conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Sant Cugat. Els dos col·leccionistes recorren les sales de les dues plantes que acullen la detallada exposició permanent, comentant algunes de les 700 peces (entre originals i publicacions) que la componen i que expliquen de forma cronològica la història, l’evolució i la diversitat de gèneres del còmic publicat a Espanya entre 1865 i el 2000: des del primer còmic, ‘En caricatura’, passant per una sucosa selecció d’obres d’Apel·les Mestres, Opisso, Lola Anglada... d’inicis del segle XX, fins al final del recorregut, amb recents originals de Carlos Giménez, Paco Roca o Rubén Pellejero.  

José Luis Villanueva i Paco Baena (dreta), obren les portes del museu del còmic / Robert ramos 

Al tercer pis hi ha la sala d’actes per a xerrades, presentacions o tallers, una comicteca i, sobretot, l’exposició temporal: la primera, dedicada a Francisco Ibáñez i comissariada per Antoni Guiral, la inauguraran al setembre. 

Baena, expert i divulgador de la cultura popular i autor de diversos assajos, l’últim ‘Tebeos de cine’ (Trilita 2017), i Villanueva, l’autèntic mecenes del projecte, per al qual s’ha creat una fundació, aporten el 80% de les peces exposades de la seva pròpia col·lecció (entre els dos atresoren uns 20.000 exemplars i uns 2.000 originals). Una altra part de la mostra permanent prové del també col·leccionista José María Delhom i estan oberts a préstecs, cessions i col·laboracions amb particulars i altres centres de cara a les temporals, comenten davant exemplars de ‘Pinotxo’, ‘Sigronet’ o ‘Pocholo’ del primer terç del segle XX, abans de passar a l’espai dels anys 40, amb el primer Coll al ‘TBO’, revistes com ‘Pulgarcito’, ‘Florita’ o ‘Jaimito’, sèries com ‘Roberto Alcázar y Pedrín’ i ‘El hombre enmascarado’, o curiositats com un ‘mandrake’ original de Phil Davis al costat d’un exemplar de la historieta, que aquí es va publicar com a Merlín el Mago.  

El col·leccionista José María Delhom ultima detalls / ROBERT RAMOS

“El nostre objectiu ha sigut construir aquest espai de memòria on recuperar, restaurar, catalogar, preservar i catalogar el patrimoni que representa l’art del còmic, els seus autors, la seva obra, les publicacions que van ajudar a difondre’ls... Posar de relleu aquest mitjà d’expressió, d’indiscutible importància cultural, artística, social i històrica, perquè la gent pugui veure-ho i disfrutar-ho. ¿De què serveix guardar-ho en un calaix sense ningú que pugui apreciar-ho?”, opinen davant de diverses portades de ‘DDT’ dels anys 50 davant els originals de Cifré, Peñarroya, Gin..., reproduccions de The Spirit, l’Ibáñez pre-Bruguera de ‘La Risa’, exemplars de ‘Mary Noticias’, ‘Hazañas bélicas’, un ‘Tintín’ o exemples d’un ‘Capitán Trueno’ abans i després de la censura, en què desapareixen per art de màgia del llapis vermell uns cossos torturats. 

Preparatius al museu del còmic de Sant Cugat / ROBERT RAMOS

“És molt difícil que una institució o un patrocinador subvencioni un projecte quan només pots ensenyar-los una carpeta amb la teva idea, per molt complet i preparat que ho portis. Tot i que ens hagi costat, preferim fer la inversió sense subvencions i ara, amb les portes obertes i el resultat visible, buscarem ajuts i patrocinadors, perquè sabem que el més difícil és mantenir el museu en marxa, rendible i sostenible”, avança Baena després d’arribar a la zona d’‘els 70 i més’, amb Purita CamposEnric Sió, el Torpedo de Bernet Sánchez Abulí o el ‘boom’ de les revistes als 80 amb ‘El Víbora’ o ‘1984’. Perquè més enllà de l’oferta expositiva, que busca atraure tot tipus de públic, heterogeni i transversal, són conscients que l’han d’acompanyar d’un ampli i divers calendari d’activitats. El museu s’ha de mantenir viu.        

Temes: Museus Còmic