Anar al contingut

RECORD

Narciso Ibáñez Serrador: els monstres del fantàstic perden el seu mestre

Els grans noms del cine de gènere espanyol van retre un emotiu homenatge a Chicho en la cerimònia d'entrega dels últims premis Goya

Beatriz Martínez

Narciso Ibáñez Serrador: els monstres del fantàstic perden el seu mestre

Kiko Huesca

Fa uns mesos, el febrer passat, l’Acadèmia de Cine va retre homenatge a Narciso Ibáñez Serrador concedint-li el Goya d’Honor després de la seva fonamental aportació al cine de terror modern i de la seva àmplia carrera multidisciplinària en el sector audiovisual. El cineasta no es va poder traslladar a Sevilla on s’entregaven els guardons, la seva salut l’hi impedia, així que va recollir el premi al Sopar de Nominats que es va celebrar dues setmanes abans a Madrid en una emotiva trobada en la qual va ser ovacionat per tots els assistents.

El dia de la gala, quan va arribar el seu moment, tot i que no estigués de forma física, el seu esperit era present d’una manera emocionant. Van pujar a l’escenari els seus hereus, els membres de tota una generació que es va nodrir amb les seves Historias para no dormir i que, a través del seu llegat, va contribuir a regenerar el cine de gènere als 90 portant-lo fins a una nova dimensió. Alejandro Amenábar, Jaume Balagueró, José Antonio Bayona, Rodrigo Cortés, Álex de la Iglesia, Juan Carlos Fresnadillo, Paco Plaza i Nacho Vigalondo van ser els encarregats de deixar constància de la importància d’una figura de vital importància a l’hora de construir ponts entre el passat, el present i el futur per la seva capacitat incòmoda de compondre malsons que neixen del més profund de l’ésser humà.

“Chicho va saber fer-nos riure i plorar, espantar-nos i ensenyar-nos, però, sobretot, entretenir-nos. Ell sempre insistia que aquest era l’objectiu principal del seu treball: fer-nos passar una bona estona i que ens oblidéssim de la realitat durant unes hores. En això, com entre tantes altres coses, va ser un mestre”, afirmava aquest divendres Bayona. L’afecte era mutu. Chicho es va deixar voler per aquest grup entusiasta de joves i es va embarcar amb ells el 2005 a ‘Películas para no dormir’. “De vegades penso que només van ser una excusa. Una estratagema de diversos directors-fans que es van inventar un homenatge per acostar-se al seu mestre, seure amb ell i escoltar. Aprendre. Somiar. Disfrutar. I sopar. El que és la vida, vaja”, apuntava Balagueró en el número especial de la revista de l’Acadèmia que es va encarregar d’aglutinar tots els seus deixebles, que sempre s’han mostrat agraïts a mentor citant-lo com a principal referència a l’hora de compondre els seus respectius universos creatius.

Va ser l’última vegada que es va posar darrere de la cambra, per filmar ‘La culpa’. Però ell va continuar sent el pare espiritual de tots ells. “Sense les prescripcions de Chicho, tots seríem diferents, l’Álex de la Iglesia que coneixem, Bayona, Balagueró, etc.... tots seríem diferents sense l’influx del qual ha sigut el cineasta més determinant per al cine de fantàstic fet a Espanya”, recalcava Paco Plaza. I això amb només dues pel·lícules. Ara tots ells es queden una mica orfes amb la mort del seu mestre.