Anar al contingut

CRÍTICA DE LLIBRES

'Las hijas de otros hombres': el dolor de reescriure la pròpia vida

Siruela publica l'obra més coneguda del nord-americà Richard Stern, retrat d'un home que abdica del seu lloc al món per l'amor juvenil

Mauricio Bernal

'Las hijas de otros hombres': el dolor de reescriure la pròpia vida

L’amor entre l’home madur i la dona jove ha sigut un assumpte àmpliament abordat en literatura, entre altres coses perquè és un territori ric en conflictes, contradiccions i tabús; un territori freudià –es cregui o no en aquesta religió; un territori sexual i paternal alhora (o que pot ser-ho). 'Lolita' és la seva expressió més radical i bonica, dirien molts, i Philip Roth es va delectar en el sexe, i això no vol dir que no en fes més que això. En aquesta tradició s’emmarca el llibre del nord-americà Richard Stern 'Las hijas de otros hombres’ (Siruela, publicada originalment el 1973), que des del títol ja anuncia la seva adscripció al corrent. Vet aquí la història del quarantí Robert Merriwheter i Cynthia Rider, d’uns vint anys. L’escenari: Cambridge. El temps: els anys 60. Les circumstàncies: ell està casat i té quatre fills. Naturalment.

D’entrada, tot ens resulta familiar: ell és professor a Harvard i ella és estudiant. Ell té per oferir la seva experiència, la seva cultura, el seu sentit de l’humor, el seu saber estar; i un aspecte dels que no produeixen repulsió. Ella té la joventut, l’abandonament, la llibertat i la lleugeresa, i una intel·ligència seductora. La història prèvia d'avorriment marital que arrossega el protagonista prepara el terreny perquè l’oferta d’amor juvenil de la jove Ryder sigui corresposta, tot i que per fer-ho, Merriwheter ha de vèncer la seva pròpia reticència. Es troba estratègicament al començament de la novel·la l’escena en què el narrador descriu una càlida vetllada familiar i firma amb el comentari que "el doctor Merriwheter" sentia en aquell moment "una seguretat ancestral". L’adulteri és perillós perquè compromet el que és fonamental. No tant la dona com la família. No tant el matrimoni com el lloc de l’home al món.

Tensió permanent

Com tot subjecte infidel, Merriwheter viu dues històries i assumeix dues personalitats, i Stern acobla la seva narració a aquest desdoblament d’una manera que és pràcticament un homenatge al concepte de contrapunt. Creix d’una banda i decreix per l’altra. Avança per aquí i retrocedeix per allà. Merriwheter està reinventant la seva vida, i d'aquí sorgeix una tensió permanent entre el que ha sigut i el que pot ser que Stern atrapa amb una prosa delicada, precisament i admirablement atenta als detalls. Si la dona que irromp en la vida del protagonista per esperonar el seu avorriment és una noia d’uns vint anys és perquè un personatge així accentua per contrast l’envergadura del canvi. La història de 'Las hijas de otros hombres’ és la història d’una reescriptura dolorosa.

Aquesta mirada a dues realitats paral·leles i mútuament alimentàries és la que justifica que durant llargs trams de la novel·la el personatge de Ryder desaparegui. Però és que hi ha dos personatges femenins, i no és menor el pes que té en la història la dona del protagonista, Sarah, encarnació de la devastació vital de Merriwheter i a la vegada símbol d’aquest niu de seguretat que li costa abandonar. El glop és amarg, però els canvis profunds mai van ser fàcils.

ítem

'Las hijas de otros hombres'

Richard Stern

Siruela

Títol original 'Other men’s daughters'

Traducció: Laura Salas

246 págines

19,95 euros