Hijos del Trueno: "Som una orquestra popular de rock and roll, rumba i folklore"

Hijos del Trueno, banda barcelonina amb els ex Taràntula Dani Granados i Vicente Leone al capdavant, es presenta aquest dimecres en societat a la sala Sidecar, en una vetllada compartida amb Aaron Rux. Completen la formació, amb només un senzill, Pau Julià (sota, ex Manos de Topo), Sara Fontán (violí), Guillem Caballero (teclats, ex Surfing Sirles), Pau Albà (percussions, de Les Sueques), Cristian Pallejà (trompeta, ex Nisei) i les Tarta Relena (cors). Parlant amb Granados.

El nom sembla d’un grup de heavy metal.

Un altre que ho diu.

Serà pel tremend teclat, però 'El derrumbao del faraón’ remet a Santa Esmeralda.

Està més aviat inspirada en 'Pensando en ti' de Peret. La cançó, que acaba com una jota, és el resultat d’una conversa amb Vicente (cantant). Sempre ens passa el mateix: comencem parlant d’una cosa i acabem molt lluny.

El número destil·la simpatia pels gitanos.

És un homenatge als gitanos del carrer de la Cera. En la conversa en qüestió ens preguntem quin és el paper dels gitanos en la música mediterrània. La cançó és una mica la nostra resposta.

A la cara B hi ha ‘La habanera sin rayos’, títol enganyós perquè és una havanera elèctrica. ¿Quin grup dibuixa el seu únic single?

Som una orquestra de ball popular. Fem música mediterrània sense caure en els tòpics del so Barcelona. Som rock and roll, rumba i folklore.

Notícies relacionades

Cinc amics es fan la mateixa foto des de 1982 cada cinc anys: el resultat arrasa a internet

Clara Mallart, ecòloga industrial i dissenyadora: «Buida el teu armari sobre el llit i compta: ¿ho necessito?, ¿ho faré servir?, ¿de què està fet?, ¿qui ho ha produït?»

¿Què tal el retrobament amb l’intimidador Leone?

Som com germans i és el meu cantant favorit de tots els temps. Així que... I ens acompanyen músics molt bons i amb qui compartim afinitats. No es pot demanar més.