Tòquio decideix el futur de la SGAE

Després d’un mes de silenci i treball de portes endins, els nervis a la SGAE tornen a estar a flor de pell. I les espases, en alt. Dimarts el Ministeri de Cultura va donar un altre ultimàtum a l’entitat requerint-li informació clara i en un termini de cinc dies sobre les seves gestions de cara a adequar els estatuts a la normativa europea, el repartiment semestral respectant el límit del 20% fixat als ingressos pels programes televisius de matinada i l’aplicació del vot electrònic per a les assemblees i les eleccions. El gest arriba hores abans que la Confederació Internacional de Societats d’Autors i Compositors (CISAC) decideixi probablement aquest mateix dijous a la seva assemblea mundial de Tòquio si expulsa o no la SGAE.

Ara la pilota és a la teulada de la CISAC, que ja va intentar traspassar la responsabilitat al Ministeri de Cultura aconsellant-li intervenir la SGAE i així no haver d’expulsar-la. Però el Govern segueix lligat de mans, pendent del dictamen del jutge sobre la legalitat de la intervenció. I mentrestant, entitats com OPEM (d’editors multinacionals), AEDEM (editorials espanyoles), Musimagen (compositors per a audiovisuals) i UFI (discogràfiques independents) han remès una carta a la CISAC amb l’objectiu de pressionar-la perquè dicti una sanció exemplar a la SGAE; una sanció que, al seu torn, animi el Govern a fer efectiva la seva intervenció.

Fonts internes de la SGAE asseguren que el repartiment del juny ja es farà segons estipula la llei, malgrat que alguns directius de l’escola de petit dret vinculats a ‘la roda’ hagin pressionat per esquivar aquest límit del 20% i poder ingressar les xifres d’antany. D’altra banda, el vot electrònic es podrà exercir a l’assemblea del 24 de juny com va passar a la del juny del 2018, que va precipitar la caiguda de José Miguel Fernández Sastrón. Però en aquesta assemblea també hauria d’aprovar-se els estatuts. Un tràmit que no es va superar al desembre i que res permet intuir que se superi al juny.

En peu de guerra

Ara com ara sembla encara més difícil que la junta surti victoriosa a la pròxima assemblea perquè la seva última maniobra ha posat en peu de guerra les escoles de Gran Dret i Audiovisuals. La junta directiva va aprovar la setmana passada una proposta per augmentar el màxim de vots dels socis amb més ingressos. Fins ara era de 30 i el nou límit seria de 35. És una manera de mantenir els seus privilegis electorals davant la reforma de la llei de propietat intel·lectual que va dictar que a partir d’ara tots els socis de la SGAE tenen dret a vot. En les últimes eleccions només van poder votar 18.970 dels 120.040 socis, tot i que al final només van exercir el seu dret de vot 1.373.

La proposta d’augmentar el límit de vots neix dels autors alineats amb les editorials televisives i ha tirat endavant amb els seus vots. Pilar Jurado, que va obtenir la presidència gràcies a aquests autors habituals de les matinades musicals, la defensa. No obstant, els socis contraris a la junta ho veuen com una maniobra perquè els aliats de ‘la roda’ continuïn dominant l’entitat. Antonio Onetti, vicepresident de l’escola d’Audiovisuals, opina que això trenca qualsevol possibilitat de suport a Jurado i defineix la maniobra com “un tret al peu”, ja que l’assemblea de socis mai aprovarà una reforma que redueix la seva capacitat de decisió. Fins i tot Sastrón la considera “un error i un missatge pèssim”.

Una altra decisió recent de la junta ha sigut destituir la presidenta de la Fundació SGAE Ana Graciani i col·locar al seu lloc José Ramón Arnáiz. Membre del grup de rock llatí Guaraná, va publicar cinc discos la dècada passada, tot i que ara és bastant més fàcil veure’l als programes musicals de matinada que en concert. Després d’una dècada de silenci discogràfic, ha publicat ‘Canciones de tormentas’ a la divisió musical d’Atresmedia. 

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Com ja ve passant des de fa gairebé un any, el final de la SGAE a mans de ‘la roda’ sembla acostar-se. Més encara, quan l’Audiència Nacional ha requerit nova informació sobre 150 socis dins de la seva investigació sobre el cas de ‘la roda’. Però aquest dijous les mirades estan posades a Tòquio. Diversos junters intueixen una pròrroga de la CISAC que torni la pilota al ministeri. Les editorials multinacionals, en canvi, sospiren per una expulsió taxativa que desencadeni la intervenció ministerial. Passi el que passi, el futur de la SGAE ja no es decidirà de portes endins, sinó a l’altra punta del món.