El violoncel·lista Yo-Yo Ma porta el seu art del Palau al Raval

Molts parlen de fer millor el món a través de la música. El gran violoncel·lista Yo-Yo Ma ho ha posat en pràctica a Barcelona, on divendres va oferir un magnífic concert al Palau de la Música, en què va interpretar d’una tacada i amb enorme èxit les ‘Sis suites per a violoncel’ de Bach en la temporada BCN Clàssics. Després d’aquesta marató, que va ser rebuda amb entusiasme per un públic que va atapeir la sala –fins i tot es van col·locar cadires a l’escenari–, el músic s’ha acostat al Raval aquest dissabte per delectar amb el seu art els qui volguessin escoltar-lo.

Va tocar a l’aire lliure, desafiant el cel gris, als jardins de Sant Pau del Camp, a pocs metres d’on hi ha instal·lat un campament de persones sense llar. En això consisteix la croada del seu Bach Project, idea que des de l’agost passat l’ha portat ja per unes 13 ciutats tocant una obra que sempre l’ha acompanyat i aprofundint en un tema que el preocupa: com la cultura pot ajudar a crear un futur millor. Li queda molt camí encara fins a completar el seu ‘tour’, amb un total de 36 cites a cinc continents durant dos anys. “Estic aprenent molt", va confessar el genial músic. “He trobat gent molt especial i he comprovat com els valors i les problemàtiques són comuns a tot arreu”.

Bastants veïns del Raval es van acostar a escoltar-lo tocar en una breu actuació que va començar amb el mateix moviment que va obrir el seu concert del Palau: el famós preludi de la ‘Suite núm. 1 en sol major’. I el va seguir el colofó de luxe que també va interpretar al Palau: una sentida versió d’‘El cant dels ocells’, peça tan lligada al seu ídol, el violoncel·lista català Pau Casals, i interpretada al costat de la inspirada trompetista i cantant barcelonina Andrea Motis. “Pell de gallina”, deia al final la Mercedes, de 55 anys. Ella mateixa l’hi explicava al músic, de família xinesa, nascut a França el 1955 i instal·lat als EUA des dels 7 anys.

La Mercedes és una de les col·laboradores en el projecte social Xamfrà, ubicat al mateix edifici que el Conservatori Superior del Liceu, on Yo-Yo Ma va anar per compartir coneixements participant en una activitat d’aquest centre, on la música i les arts escèniques funcionen com a eina d’integració. Simpàtic, pròxim i amb una traductora al costat per no perdre pistonada, el violoncel·lista que més premis Grammyacumula es va unir a un assaig d’un espectacle musicoteatral que estan preparant per combatre estereotips de gènere.

Va començar tocant el violoncel com si fos una guitarra quan l’estil ho requeria, al costat del combo, amb peces com ‘The other woman’, de Nina Simone, o l’espiritual ‘This little light of mine’. Fins i tot va intercanviar un instrument que li havien deixat amb el de la Paula, que en tenia un de pitjor qualitat. L’estudiant de 20 anys de Voces, una de les moltes organitzacions que col·labora amb Xamfrà, va al·lucinar. “Estic transfigurada”, va confessar a l’acabar. Ni ella ni la resta dels seus companys oblidaran mai aquesta sessió en ple Raval. El mateix passaria si Messi anés a entrenar amb uns xavals que ni tan sols participen en cap lliga. 

Notícies relacionades

Un Sónar de descobriments i innovació

Marc Gascons i Fermí Puig, Premi Nacional de Gastronomia

Yo-Yo Ma va sintonitzar amb el treball d’Ester Bonal, directora de Xamfrà, els pilars del qual són: generositat, compromís, confiança i permeabilitat. I es va acabar fonent en una abraçada amb ella després de dedicar-li una bella cançó folk titulada‘Appalachia waltz’, de Mark O’Connor. “Aquesta peça està d’acord amb el tema tractat aquí, perquè connecta el que és intern i el que és extern. Per parlar de discriminació de gènere, primer hem de mirar dins de nosaltres”, va assenyalar.

“Necessitem al món artistes amb sensibilitat que valorin la cultura comunitària”, va destacar Bonal. Andrea Motis, que va ser a Xamfrà, també va participar en el concert gratuït que va fer a la tarda al Conservatori Superior del Liceu, on el violoncel·lista, obert a tota mena d’estils més enllà de la clàssica,va disfrutar acostant-se al flamenc i el jazz amb fenòmens locals com el pianista Marco Mezquida i el tocaor Chicuelo,així com amb la Sant Andreu Jazz Band de Joan Chamorro i estudiants del Conservatori del Liceu. Les accions de Yo-Yo Ma a Barcelona valen més que l’or.