El secret de la reina d'Angola

Tot un dia de pluja ha deixat el Gòtic més buit de l’habitual un divendres a la nit. Amb prou feines queda ningú sopant al restaurant Selene, però al soterrani ja està en marxa la nit N’zinga. Com cada primer divendres de mes, a la sala subterrània Venus sonen ritmes trepidants de l’Àfrica (del makossa camerunès al kwaito sud-africà, passant pel kuduro angolès) i presenten artistes africans i afrodescendents establerts a Barcelona. Qui hi ha a la porta donant les coordenades a una amiga pel mòbil és King Powerful, el cantant nigerià que actuarà avui. La sala és al final del passatge Escudellers.

El sostre voltat i el mur de pedra confereixen a aquest soterrani a tot just una travessia de la Rambla un aire de celler secret. I no obstant, part del públic són turistes de passada. Als controls, Vera G. Moumie, una donostiarra filla de camerunès que amb dos socis impulsa aquestes vetllades panafricanes. Està punxant talls de l’última fornada de cantants de Costa d’Ivori: Bebi Philip, Imilo Lechanceux, Mix Premier... Beneïda sessió. En aquesta ciutat no hi ha tants llocs en què deixar-se portar pel coupé decalé ivorià.

Combatent l’hegemonia

Al segle XVII, Ana Nzinga Mbande va regnar a Ndongo i Matamba, territoris que avui són part d’Angola. Durant quatre dècades va lluitar per evitar que els portuguesos conquistessin el seu país. Les nits N’Zinga prenen el seu nom i, en certa manera, fan el mateix: combatre l’hegemonia cultural occidental a través de la música. Moumie porta un mocador vermell al cap decorat amb la cinta de petxines que li va donar una veïna gambiana. Les arracades les ha fet ella. A més de discjòquei i agitadora cultural, és joiera. Comença a arribar el públic africà i alguns també llueixen les seves millors gales.

Hi abunden les parelles biracials. Aquest senegalès és membre del grup de percussionistes Ngomez Nokass, que va actuar mesos enrere una altra nit N’Zinga. Està xerrant amb Javi Zarco, mànager, promotor i impulsor del segell Slow Walk Music, especialitzat en músiques africanes. Aquell ros ianqui entregat a la música viu al Poblenou. Aquelles dues noies són ballarines de danses africanes. Les delata la seva habilitat per reaccionar als ritmes que punxen Moumie i Ras i la gorra d’una d’elles, amb el nom del seu col·lectiu: Ayakata.

La sessió ha fet un gir geogràfic lleu. Hi sonen Yemi Alade, Wande Coal i Tekno, cantants nigerians de gran popularitat. Tekno és un dels favorits de King Powerful. El seu primer videoclip va ser una versió en castellà d’un ‘hit’ seu. Els últims els ha rodat al mirador de Torre Baró i a la platja de Badalona. Aquest nigerià barceloní va començar en la música fa dos anys, va ser un dia a l’Ashanti, un altre club de músiques africanes que hi va haver al Diobar del Born i a la sala Instint, va conèixer Moumie i avui protagonitza una nit N’Zinga.

Escenari pelat

L’escenari és una tarima de fusta d’un pam d’alçada sobre la qual no hi ha ni un sol instrument. L’actuació de King Powerful es reduirà a cantar sis o set cançons mentre Vera Moumie fa sonar les bases instrumentals des de la taula de control. El nigerià encara està buscant el seu so. Té cançons més trap, d’altres més reggaetoneres i algunes més dancehall-reggae. N’hi ha en castellà i en anglès. El que sí que té clara és la temàtica, sempre romàntica. I en escena explota el personatge, una mena de màquina d’estimar musculada.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

La primera cançó és 'Sexo' i el públic manté les distàncies, però a la segona, els amics i curiosos s’acosten a l’escenari. A la quarta ell mateix baixarà de la tarima per ballar amb el públic. “Germanetes, ¿què passa? ¡Vull acostament!", deixar anar a dues noies de la primera fila per animar-les a ballar amb dos nois de 'look' rastafari. "¡Això està calent!", exclamarà després. I més que nigerià, semblarà caribeny. Els turistes passen del concert i es perden la seva versió del superèxit 'Mad over you', del cantant de Lagos Runtown, que ell ha rebatejat 'Sevillana'. El precari equip de so li resta poder, però King Powerful va sobrat de morro. Per a l’últim tema, deixa anar un: “This last song se llama...", que és pur 'afrospanglish'. El cambrer està desocupat. Aquest públic no beu gaire.

Torna la música enllaunada. Del ghanès Blay Ambolley, de la nigeriana Niniola, de l’ivorià Serge Beynaud... Cançons titulades 'Konkotibaa', 'Otoo-Pella', 'Omo ada' i 'Babatchai' que només pots detectar si domines la infinita producció musical africana o si portes instal·lada al mòbil l’'app' Shazam. La sala es torna a omplir de gent disposada a explorar la flexibilitat de glutis i bíceps femorals. A dos quarts de dues, ja ningú es resisteix al 'Kukere' del nigerià Iyanya. La nit N’Zinga no s’allargarà gaire més. En menys de 24 hores, i a només 200 metres, al Marula Café, hi ha una vetllada de highlife, gènere originari de Ghana. A poc a poc, les músiques africanes es fan un lloc a la ciutat.