Nova York s'entrega 'locamenti' a Rosalía

A la galàxia on brilla Rosalía sembla que el temps, l’espai i els elements es mouen i regeixen per coordenades diferents. El març del 2018 la jove de Sant Esteve Sesrovires actuava en el petit i reputat Joe’s Pub de Nova York, presentant, juntament amb Raúl Refree, Los Ángeles davant d’una mica menys de 200 persones, amants del gènere en particular i de la música en general, exploradors que espremen i aprofiten cites com el Flamenco Festival per ampliar els seus horitzons i descobrir talents. Quan aquest dilluns, poc més d’un any després, Rosalía tornava al’East Village, no feien falta presentacions.

La cua per accedir a l’emblemàtic i acabat de reinaugurar Webster Hall, que es va reobrir divendres amb Jay-Z i després dels concerts de dilluns i dimarts de Rosalía serà escenari per a Patti Smith, donava gairebé la volta completa a l’illa. La serp humana de 1.400 ànimes que després van trobar col·locació en el Grand Ballroom era expressió gairebé perfecta de la diversitat de races, edats, orígens, gustos i estils que fan de Nova York bona part del que és. I el que es va viure entre les nou i les deu de la nit va ser l’expressió d’expectació i expectatives complertes, pur èxtasi col·lectiu.

Al trance Rosalía és capaç de portar amb un tema com 'Pienso en tu mirá', amb el qual va obrir el concert, o amb una ‘seguiriya’ que es va transformant des del seu estat més pur fins a conquistar nous territoris. Li coregen vers a vers 'Barefoot in the park' i escolten en silenci quan presenta el'Te estoy amando locamente’ (o "locamenti", com cantava el duo format per les germanes Carmela i Tina Muñoz Barrull) de Las Grecas en un espai pel qual van passar Frank Sinatra i Lou Reed, Woody Guthrie i Prince, Elvis Presley i Tito Puente, Ray Chales i Red Hot Chilli Peppers...I quan tanca amb 'Malamente' i torna per regalar en un bis una versió a capella del 'Volver' de Carlos Gardel, la catalana deixa la seva empremta en un lloc ple d’història, el local on, per exemple, Bob Dylan va gravar per primera vegada la seva harmònica per a Harry Belafonte.

A Rosalía encara li queda espai per expandir-se, per millorar, i possiblement a Webster Hall s’hauria beneficiat d’una producció més específica per al local, matisada respecte a la de grans escenaris com Coachella, per on va passar en aquesta gira nord-americana que es tanca el 2 de juny a Toronto. El seu èxit, no obstant, és una realitat incontestable.

Per entendre-ho servia, per exemple, parlar dilluns amb Vanessa Chadehumbe, una música d’uns vint anys de Sud-àfrica que viu i treballa a Nova York i irradiava més que felicitat després del concert. “No se dir ni una paraula en espanyol però puc sentir-ho”,deia. “Rosalía està aconseguint el que se suposa que la música ha de fer, que és unir tot el món en un espai per a una experiència, no importa si saps totes les cançons o cap, si parles espanyol o no. Utilitza tot el que té dins, a l’escenari, en la seva música, el seu cos, la seva veu... Tot és part del que fa. És autèntica. Estàs amb ella de principi a final, et manté. Emociona. I a mi em fa venir ganes de posar-me a treballar i començar de zero, em fa voler accedir a més de mi mateixa”.

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

Entregat com ella estava el seu amic i acompanyant, Ary Attie, ‘Cabeza’,un argentí també d’uns vint anys i músic que viu i treballa a Nova York, i que si hagués d’elegir entre tots els artistes del món amb qui posar-se avui en un estudi seria, precisament, amb Rosalía. “Hi ha músics que generen un so universal i ho transcendeixen tot”, deia. “Per a Espanya i el món hispanoparlant és increïble veure una cosa així, crec que mai vam tenir un artista com ella. Ens està posant a prova a tots, els músics i els no músics”.

Tots dos, a més, coincidien a aplaudir no només el que fa Rosalía, sinó que el seu triomf hagi sigut radical. “M’agrada que artistes amb èxit com ella ens ensenyen que l’espai comercial és una cosa on podem sentir coses”,deia Chadehumbe. I Cabeza es distanciava dels que continuen creient que comercialitat i qualitat són antònims. “En els 60 ningú qüestionava com eren de bons els Beattles o els Rolling”, recordava. “Estem tornant a això. Totes les regles estan canviant. Com a músics escoltem tant, estem exposats a tant, que no pots pretendre que això no afecti la teva música”.