El dramaturg Peter Brook, premi Princesa d'Astúries de les Arts 2019

El director de teatre, pel·lícules i òpera Peter Brook ha sigut guardonat aquest dimecres amb el premi Princesa d’Astúries de les Arts 2019. El jurat ha enaltit la figura del dramaturg britànic com a "mestre de generacions" i l’ha qualificat de "millor director teatral del segle XX".

L’acta llegida pel president del jurat, el director del Belles Arts de Bilbao, Miguel Zugagaza, destaca que Brook (Londres, 1925) és "un dels grans renovadors de les arts escèniques" amb muntatges d’"alt compromís estètic i social", com al seu dia van ser 'Marat-Sade' i 'Mahabharata'.

Segons el jurat, Brook "va obrir nous horitzons a la dramatúrgia contemporània, al contribuir de manera decisiva a l’intercanvi de coneixements entre cultures tan diferents com les d’Europa, l’Àfrica i l’Àsia". El dramaturg anglès, afegeix l’acta, "continua emocionant de forma intensa a través de posades en escena de gran puresa i simplicitat, fidel al seu concepte d’espai buit".

"Alegria caiguda del cel"

Brook ha acollit la notícia amb agraïment: “És una alegria caiguda del cel". "Gràcies, gràcies, gràcies. ‘Gràcies’ és una paraula bonica", ha afegit abans d’afirmar que "si pot", anirà en persona a la cerimònia de lliurament a Oviedo.  Als seus 94 anys, ha remarcat que continuarà treballant "mentre pugui ser útil". "Si no, la vida no té interès", ha apuntat aquest artista eclèctic, director, escriptor i actor, a qui la notícia l’ha sorprès a Suïssa, on ultima el seu últim projecte teatral, 'Why', un cara a cara entre dos intèrprets que es pregunten per què han consagrat tota la seva energia al teatre.

Llarga trajectòria

El guardonat amb el Princesa d’Astúries de les Arts el 2019 va ser director de la Royal Opera House i la Royal Shakespeare Company a mitjans del segle passat, abans de traslladar-se a París i fundar un grup internacional de creació i teatre experimental, el Centre Internacional de Creacions Teatrals (CICT), del qual és director.

Brook, que també ha dirigit òpera i cine, ha treballat en escenaris de tot Europa i en països com l’Índia, Sud-àfrica i l’Iran, entre d’altres. De les seves obres, que inclouen gairebé tots els estils teatrals, destaquen títols com 'Mesura per mesura' (1950), 'La tempesta’ (1955) i 'La visita' (1958), a més de ‘El rei Lear' (1962), 'The Screens' (1964), 'Marat-Sade' (1964), 'Timó d’Atenes’ (1974) i 'L'hort dels cirerers’ (1981), entre altres.

El 1985, i després de 10 anys de preparació, va presentar 'Mahabharata', un muntatge teatral de sis hores de durada que va suposar la seva consagració definitiva. Entre els seus últims treballs es troben 'Sizwe Banzi est mort' (2007), 'Eleven and Twelve' (2009) i 'Warum Warum' (2010).