'La professora de parvulari': poesia i desraó

La mera existència d’aquest 'remake' nord-americà és una redundància –només han passat cinc minuts des que la pel·lícula israeliana en què es basa va obtenir èxit internacional– però, en la seva defensa, es pot dir que és gairebé tan fascinant com el seu model. Estudi psicològic d’una mestra que arriba massa lluny per protegir la rara sensibilitat poètica d’un dels seus diminuts alumnes. 'La professora de parvulari' resulta pertorbadora per la tensió que acumula mentre contempla al seu protagonista i l’ambigüitat amb què embolica els seus motius, i per les preguntes que deixa sense respondre sobre el potencial nociu de l’instint matern i sobre si val la pena salvaguardar l’art a qualsevol preu.