Anar al contingut

TALENT DE LA MÚSICA PORTUGUESA

Luisa Sobral, buscant la «cançó perfecta»

La germana gran de Salvador Sobral, autora de l'eurovisiva 'Amar pelos dois' mostra a Luz de Gas el seu subtil cinquè disc, produït per Raül Fernández, 'Refree'

Jordi Bianciotto

Luisa Sobral, buscant la «cançó perfecta»

Sis anys abans que, el 2017, Salvador Sobral guanyés Eurovisió, la seva germana Luisa (autora de la victoriosa ‘Amar pelos dois’) ja havia començat a gravar discos. ‘Rosa’ és el cinquè i mostra aquesta cantant i compositora portuguesa donant vida a cançons amb poc pes instrumental, en el qual “es ressalta cada paraula i cada història”. Una obra dotada de delicadesa i inventiva, amb producció de Raül Fernández, Refree, que presenta aquest dijous a Luz de Gas (festival Guitar BCN).

En aquesta mateixa sala va actuar Luisa Sobral el 2011, en temps del seu primer disc, ‘The cherry on my cake’. No havia tornat a cantar a Barcelona des d’aleshores, i algunes coses han canviat: la llengua, per exemple. “Jo venia llavors d’haver viscut sis anys als Estats Units i quan vaig tornar a Portugal em vaig submergir en la seva música. Diversos cantants em van començar a demanar cançons i em vaig posar a escriure més en portuguès”, explica. També la mirada a la seva carrera s’ha modificat. “Quan era més jove volia viatjar molt i actuar en locals grans, i ara que tinc dos fills i una altra vida no en tinc tantes ganes”, confessa Luisa Sobral, de 31 anys.  

Històries i personatges

‘Rosa’, titulat amb el nom de la seva filla petita, recorda la subtilesa de les seves fonts d’inspiració de sempre (la bossa nova, Chet Baker) i posa l’accent en la comprensió del text. Les seves cançons expliquen històries, com ara ‘Nádia’, amb el rerefons dels refugiats, i ‘Dois namorados’, sobre “una parella de vellets”, apunta Sobral, per a qui “la cançó perfecta és aquella en què la lletra pot viure sense la música i viceversa”.

I tenim ‘Só un beijo’, duet amb Salvador, que “mostra dues perspectives de la mateixa situació, del que va significar un petó per a dues persones”. Aquí es va inspirar en ‘Sem fantasia’, una composició de Chico Buarque en la qual “dues melodies diferents sobreviuen soles, però s’ajunten creant una harmonia”. Metàfora, afegeix, “del que hauria de ser una parella”.

La veu del seu germà és la primera que té en compte al pensar en un duet. “Cantem des de sempre i les veus encaixen. Ell està una mica més boig que jo, però ens assemblem”, diu fent broma. ¿El triomf eurovisiu de Salvador la va esquitxar com a autora? “Hi ha més gent que em demana cançons”, assenteix. Veus joves com ara Isaura i Zé Manel. Acostuma a incloure ‘Amar pels dois’ en els seus repertoris. “La toco de manera molt senzilla, amb la guitarra, tal com la vaig compondre”.

Va elegir Raül Fernández després d’haver escoltat les seves col·laboracions amb Sílvia Pérez Cruz. “Jo tenia al cap el concepte de disc nu i ell és molt bo en això. Li vaig suggerir que potser es podia afegir algun instrument com ara el violoncel i va ser ell qui va plantejar incloure vents. Em va semblar genial i va canviar molt el to del disc”, explica Sobral, que anuncia una incursió en la llengua catalana en el recital de Luz de Gas. ¿Potser el mateix Refree l’acompanyarà? Sobral respon amb un somriure misteriós: “No ho sé, no ho sé, ja ho veurem...”.