'Rent', energia pura al Condal

Els musicals han arribat a Barcelona per quedar-se... si s’aposta de veritat pel gènere i no només per modes de temporada. ¿Sentència atrevida? Potser, però és un fet constatable que ha irromput molt talent jove al teatre català per aixecar aquests grans títols de Broadway o el West End –també els més petits o menys coneguts– dels quals tant es parla. L’últim exemple és ‘Rent’, a la cartellera a l’Onyric Condal. Es va presentar amb magnificència amb una estrena gran, tancada amb un aplaudiment més que merescut per a un equip interpretatiu d’aclaparadora joventut.

‘Rent’ és un títol emblemàtic. Ho és per si mateix i per l’afegit tràgic que el seu creador, Jonathan Larson, va morir de forma sobtada als 36 anys el dia abans de la primera funció privada oficial de l’espectacle. L’obra recrea l’ambient del dur Nova York d’inicis dels 90, el de la sida i el de l’arrelament de la droga dura. Inspirat en l’òpera ‘La Bohème’ de Puccini i ambientat al conflictiu barri de l’Alphabet Street, recull les vivències d’un grup de joves artistes bohemis que han ocupat un loft i no poden pagar el lloguer que els reclama el seu propietari. És una peça amb música rock i d’inequívoc contingut vitalista, malgrat l’entorn en què es desenvolupa. Un musical, amb valors que, com diu Daniel Anglès, el seu director, et fa “millor persona”.

Un treball molt coral

Anglès ha recuperat i apuntalat la versió que va presentar al Casino L’Aliança del Poblenou fa un parell d’anys. Ha dimensionat el muntatge en una producció molt cuidada, amb una potent banda i un elenc que sedueix pel seu talent i entrega absoluta. ‘Rent’ la demana i la troba en un compacte grup d’intèrprets que despleguen un treball molt coral.

La llista de destacats és llarga i els oblits poden ser injustos, però les mirades se’n van per igual a la superdotada Anna Herebia, que forma un gran duo amb l’Àfrica Alonso, a Albert Bolea, devastador com el drag Angel, o cap a la sensibilitat de Xavier Navarro i Iñaki Mur, per força i seducció de Júlia Bonjoch, a l’entrega de Víctor Arbelo...

Després d’una arrencada una mica pesada, el musical agafa aviat velocitat de creuer en una espectacular escenografia en la qual se succeeixen les escenes sense un sol titubeig. En aquesta versió es canta molt, i molt bé, i es balla poc. Hi ha números que deixen empremta com ‘La vie bohème’, que tanca el primer acte, o ‘Seasons of love’, la gran cançó d’un musical que també ens parla d’amors i desamors.  Posa la pell de gallina t’acompanya hores, i fins i tot dies, després d’haver-la escoltat en directe. És el que s’espera del ‘hit’ d’un gran musical.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Malgrat que la segona part es fa una mica llarga, el tancat aplaudiment del públic és el millor premi per a Daniel Anglès i el seu equip després de la patinada de ‘Fun home’, tan avalat per la crítica com oblidat pel públic. Rescatar ‘Rent’ ha sigut una bona elecció. Potser era una aposta més ferma per obrir aquesta etapa del Condal i deixar pas després a ‘Fun home’.