ENTREVISTA

La Polla Records: «No canviarem ni una coma de la nostra lletres»

La banda de punk radical basca torna amb un recopilatori de 19 temes històrics i una gira que visitarà el Palau Sant Jordi de Barcelona

5
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Torna La Polla Records amb la seva formació per complet després de 16 anys en silenci per celebrar el seu 40 aniversari. La banda de punk radical basca torna amb un nou disc titulat ‘Ni descanso ni paz’, un recopilatori per al qual han regravat, sense por de la censura, els dinou temes més significatius dels seus tres primers treballs incloent una cançó nova, que dona títol a l’àlbum, composta per Evaristo Páramos especialment per a aquest retorn. A més, la banda ha anunciat les dates d’una gira especial que passarà per quatre ciutats, València, Madrid, Bilbao i Barcelona, al Palau Sant Jordi, i que comptarà amb la participació d’Enrique Villarreal, ‘El Drogas’, de Barricada, com a artista convidat.

En els últims temps s’ha reivindicat la importància de La Polla Records fins i tot més que en el moment en què estaven actius.

Molt més. Però no se li ha de donar importància. És una qüestió d’higiene mental, perquè un també té ego i és perillós. Sempre intento centrar-me en el que faig en cada moment i no muntar-me rotllos transcendents ni retrospectius.

“Estem com atrapats, els moviments de l’extrema esquerra ajuden l’extrema dreta. I així successivament, és un cercle miserable”

Vostès van sorgir als 80, després de la dictadura, en un moment de reivindicació de les llibertats, i ara tornen precisament quan es produeix un ascens de la ultadreta.

Coincideix, estan coincidint un munt de coses. Hi ha en aquests moments una cerimònia de la confusió. És com si fóssim un munt de peixos atrapats, qualsevol moviment dona diners, és igual que protestis o no protestis. Estem com atrapats, els moviments de l’extrema esquerra ajuden l’extrema dreta. I així successivament, és un cercle miserable que es retroalimenta. En realitat, seguim igual que sempre.

Igual que les seves lletres, que segueixen vigents.

Quina cosa més trista, ¿no? Que tot continuï igual, que res s’hagi superat i que tot vagi cap enrere. Hi ha un sistema d’extermini a diferents velocitats, tot i que no en siguem conscients.

¿Tenen por a la llei mordassa?

No, no canviarem res, ni tan sols els juraments masclistes i sexistes.

Han anunciat el seu retorn a través de les xarxes socials. ¿Quina relació hi té?

Las xarxes socials són una nova manera de control. Cada època en té una, i ara ens ha tocat aquesta. La gent les utilitza per desfogar-se, com el futbol, i et quedes a gust. Però també molts estan esperant la més mínima oportunitat per ofendre’s.

Parli’ns de la nova cançó, hi exposa tot el que pensa del panorama actual.

Volia treure el meu vell tema de com està el món. Volia plasmar un rotllo meu personal molt fumut que havia fet com si fos un poema, i el que vaig fer va ser simplificar-lo en quatre frases que es resumeixen en: “La tecnologia ens ha derrotat, el capitalisme et devorarà”. Pots fins i tot canviar l’ordre, que significa el mateix. Jo crec que la solució d’aquest món no és a Internet, és més una qüestió local. És millor aclarir-se en un lloc petit que en un de gran per prendre decisions.

¿Per què han decidit regravar els temes?

Els tres primers discos tenien un so terrible, i això sempre ha sigut una espineta per a mi. Veus el dels Sex Pistol i el nostre... i hòstia, hi ha una lleugera diferència de collons entre tots dos. Però vaja, fins a arribar a Gatillazo, el meu grup actual, no he estat content al cent per cent del so de cap disc.

¿Per què es va desintegrar La Polla Records?

Per una discussió idiota al local d’assaig un estiu que feia una calor horrorosa. Hem estat un munt d’anys separats fins que ens hem adonat que era una tonteria.

“Som punkies i podem fallar, però et fot una mica l’orgull cagar-la enmig d’un concert”

A més de celebrar el 40è aniversari, ¿era un moment oportú per tornar?

Sempre ens ha agradat la conya. I ara tenim l’oportunitat de riure un cop més, en un nou moment, en un nou escenari, per veure què passa. Suposo que l’edat no perdona, però no hem sigut mai un grup de fer molts xous, ni moltes coreografies a l’escenari. Jo m’he donat autèntiques pallisses, però era efecte de les vitamines (riu).

¿Com han treballat aquesta tornada als escenaris?

Era necessari tornar als assajos continus per sortir a tocar el més dignament possible, perquè tampoc som un grup extraordinari. El bateria i el guitarra pertanyen a una altra generació i ja toquen millor, però La Polla va ser un grup que sempre va necessitar assajos. És el que em preocupa principalment. A veure, que som punkies i podem fallar, però et fot una mica l’orgull cagar-la enmig d’un concert. Ens va costar dotze anys assemblar-nos una mica a Los Ramones, en això de tocar totes les cançons seguides, i ara tornem setze anys després i almenys aspirem al mateix, a tenir un rotllo contundent, amb bon so, què menys.

¿I la veu?

Sempre he sigut mal cantant, tinc veu de rata afònica. Ho vaig comprovar la primera vegada que em vaig escoltar, però bé, m’apanyo. El que no faré és com aquests grups que tornen i abaixen dos tons perquè no arriben. Si no arribo, no la canto i punt.

El format de concerts que oferiran és en grans espais, ¿no contrasta una mica amb el seu esperit punk?

Aquestes coses de grans esdeveniments sempre em fan cosa. A la roda de premsa semblava Lady Di: “Mira aquí, saluda allà”. Ho veig com una curiositat, està bé. Però nosaltres som com l’Osca, és la primera vegada que pugem de categoria, i veurem què passa, però res més. La idea no seria quedar-se, només donar-nos el gust de ser per una vegada a primera divisió.

Notícies relacionades

¿Què va suposar l’heroïna en la seva generació?

Crèiem que molava perquè la prenien els de la Factoria Warhol, Lou Reed, els New York Dolls, Johnny Thunders... hi ha un parell de llibres de Johnny Rotten que expliquen això molt bé. Bàsicament, ens van estafar com a ximples.