Anar al contingut

FESTIVAL A L'ALÇA

El festival Americana tanca la seva millor edició a tots els nivells

El nombre d'assistents ha crescut en un 30% respecte a l'any anterior

'Free solo', l'emotiu documental d'escalada premiat amb l'Oscar, ha obtingut el premi del públic

Juan Manuel Freire

El festival Americana tanca la seva millor edició a tots els nivells

Fins a un 30% ha crescut en públic Americana, festival de cine independent nord-americà de Barcelona, en la seva sisena edició, que ahir diumenge es va clausurar amb la projecció de 'Blaze', l’hipnòtic biopic de Blaze Foley, poc conegut cantautor country, firmat pel també actor Ethan Hawke.

Aquesta i una altra pel·lícula dirigida per un actor, 'Wildlife', de Paul Dano, adaptació d’una novel·la de Richard Price, han rebut la menció especial del primer jurat ACCEC de la crítica del festival, format per Juan Pablo Beas, Marc Garriga i Antoni-Peris Grau. El seu premi en tota regla ha sigut per a 'We the animals', debut en la direcció de ficció de Jeremiah Zagar, un visceral drama familiar i iniciàtic del qual han apreciat, entre altres aspectes, el seu afany per treballar una narrativa vinculada a la subjectivitat.

D’altra banda, el premi del públic ha anat a parar, en l’apartat de curts, a 'Souls of totality', de Richard Raymond, i en el de llargs, a 'Free solo’, el documental de Jimmy Chin i Elizabeth Chai Vasarhelyi sobre l’obsessió de l’escalador Alex Honnold per ascendir al cim d’El Capitán, imponent monòlit granític de gairebé un quilòmetre de la vall de Yosemite. Un altre nou premi al sac, després del BAFTA i l’Oscar al millor llarg documental.

Finalment, el jurat jove de la secció de nous talents NEXT ha volgut destacar 'Never goin’ back', d’Augustine Frizzell, comèdia 'destroyer', fumeta i escatològica i retrat bastant honest d’una amistat femenina. 

Sis dies de gran cine

A més del millor quant a públic, el sisè Americana ha sigut també el més potent a nivell cinematogràfic. La selecció ha servit per viure veritables experiències estètiques i, de passada, pel·lícula a pel·lícula, fer-se una composició de lloc sobre el clima polític i social d’un país en constant guerra no només amb els altres, sinó amb si mateix.

Una de les millors coses que poden dir-se de l’Americana és que, sens dubte, no hauria agradat res a Trump. O potser ell no hauria sabut veure l’amargor i la quieta ràbia de 'Monrovia, Indiana', el documental de Frederick Wiseman sobre el municipi del mig oest del títol, i ho hauria entès com a idíl·lic retrat d’una comunitat que el va votar en massa el 2016. O potser, després d’haver vist la comèdia dramàtica (o, millor dit, drama amb apunts còmics) 'The miseducation of Cameron Post’, de Desirée Akhavan, s’hauria vist impel·lit a reinstaurar als territoris que fos possible la teràpia de deshomosexualització per a menors.

Però, ¿qualsevol temps passat va ser millor? No: a 'Wildlife' (potser la millor pel·lícula vista per aquest cronista en el festival), Dano presenta la Montana dels 60 com un paisatge marcat, o millor dit cremat, per la penúria econòmica, la frustració marital i la desigualtat de gènere. Aquells vells valors masclistes encara bateguen, amagats o no tant; queda clar en les històries d’abús cíclic del documental 'Minding the gap' i la destacada pel jurat crític 'We the animals'.