Terror, vampirs i lesbianisme: 5 pel·lícules de Jesús Franco que no et pots perdre

Després del descobriment d'una pel·lícula inèdita del cineasta de culte, proposem una petita guia per conèixer millor el seu cine inabastable

las-vampiras-jesus-franco

las-vampiras-jesus-franco

2
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Destacar cinc pel·lícules en una filmografia tan voluminosa com la de Jesús Franco, formada per més de 200 títols, molts dels quals mal estrenats en el seu moment o destrossats pels censors, és tasca condemnada al fracàs. Franco va tocar tots els gèneres, va treballar amb estrelles i semiprofessionals i va filmar en sis o set països. La seva obra i el seu llegat són inabastables, fins al punt que la Filmoteca d’Espanya ha donat a conèixer aquest dimecres una pel·lícula seva inèdita, ‘Vaya luna de miel’. Ens la juguem amb aquests cinc.

‘Gritos en la noche’ (1962)

Protagonitzada per un dels seus actors fetitxe, el suís Howard Vernon, ‘Gritos en la noche’ és l’obra mestra de Jesús Franco i un dels títols bàsics de la sèrie B espanyola de misteri. Revisa una història similar a la d’'Ojos sin rostro', rodada per Georges Franju dos anys abans, i té com a protagonista al sinistre doctor Orloff, nom recurrent a partir d’aquest moment en la filmografia del director.


'Fu-Manchú y el beso de la muerte' (1968)

Franco va començar la seva relació amb Christopher Lee en aquest deliri psicotrònic entorn del geni del mal asiàtic. La megalomania de Fu-Manchú passa per utilitzar un verí dels inques. Acuradament dipositat als llavis de les seves boniques servidores, aquestes besaran 10 mandataris de diferents governs i els enverinaran. Una cosa així només se li podia ocórrer a Franco i al seu guionista, l’'exploit' Harry Alan Towers.


'El conde Drácula' (1970)

Christopher Lee i Herbert Lom, que havien sigut Dràcula i El Fantasma de l’Òpera a les ordres de Terence Fisher, encarnen el comte i la seva nèmesi, Van Helsing, mentre que Klaus Kinski interpreta Reinfield. Fidel a l’imaginari cinematogràfic sobre Dràcula, tot i que amb doble ració eròtica. Durant el seu rodatge, Pere Portabella va realitzar 'Cuadecuc-Vampir', més un exercici de metallenguatge que un 'making of'.


'Las vampiras’ (1971)

Notícies relacionades

Titulada originalment 'Vampyros lesbos', firmada amb el pseudònim de Franco Manera i estrenada d’amagatotis a Espanya el 1974, uneix horror, erotisme lèsbic, exotisme i vampirisme a parts iguals. Soledad Miranda, un descobriment de Franco, viu a la residència del comte Orloff, es trasllada a la de Dràcula i beu la sang de les seves víctimes femenines com la comtessa Báthory per ser eternament jove.


'El doctor Mabuse' (1972)

Aquesta la va firmar com a Jess Frank i és la seva especial revisitació-homenatge-continuació del cicle de films de Fritz Lang sobre un altre geni del mal, l’expressionista doctor Mabuse. En mans de Franco, Mabuse segresta individus als quals intenta anul·lar la voluntat perquè formin part del seu particular exèrcit de soldats esclaus i robotitzats. Tot i que poc estilitzada, a Lang segur que li hagués agradat.

Temes:

Cine