'No hi entro' porta el sobrepès a escena

¿Com afecta el sobrepès en les relacions socials? ¿I en el dia a dia? ¿Quin tipus de menyspreu o rebuig pateixen les persones obsesses en una societat que presumeix de diversitat en què tot tendeix a l'homogeneïtat? Aquestes i altres preguntes apareixen en una comèdia agredolça estrenada al Regina: 'No hi entro'. L’esplendorosa i rodona actriu Esther Soto, que va treballar molts anys amb La Cubana i ha col·laborat en sèries com 'La que se avecina' i 'La Riera' interpreta la Júlia, encarna la protagonista. "És una dona alegre marcada per una mare poc comprensiva", comenta. Aquest i els altres personatges de l’obra, adaptada i dirigida per Edu Pericas, estan interpretats per Mireia Ros, veterana i versàtil actriu que feia temps que estava allunyada dels escenaris. L’obra es basada a la novel·la ‘¡No quepo, no quepo!’, de Lourdes Miquel.  

"L’obra té una lleugeresa falsa, un humor i una desimboltura crítica amb el que ens envolta que fa riure de coses però et deixa tocat al sortir perquè mostra una societat que no deixa espai a determinada gent i cada vegada deixa més persones fora", explica l’autora.  L’obra, en realitat, és la metàfora de la vida de tots, d’aquesta pressió social per viure dins de certs cànons. La novel·la en què s’inspira ‘¡No quepo, no quepo!’ va ser publicada fa lustres després de rebre un premi literari en el jurat del qual figurava Vázquez Montalbán. Avui, a diferència dels anys 90, es parla de talles especials, i de models 'curvy' per evitar la paraula ‘grassa’. "En aquella època les condicions per a la gent grassa eren pitjors que avui. Però la societat no ha canviat tant", indica l’autora encantada amb la versió teatral. "Ara el vocabulari ha variat però no l’actitud de la gent. I, tot i que hi ha botigues especialitzades en talles grans, això no significa poder trobar el mateix que hi ha a la resta de botigues. En el fons no hi ha el mateix tracte".

L’acció transcorre el dia de final d’any quan la protagonista es prepara per a una festa de disfresses. La seva serà de vaca: ideal per dissimular els seus quilos. Però al final, una trucada altera els plans. ¿L’haurien deixat tirada si en lloc de grassa fos prima? "La Júlia és una dona que viu la vida com la resta, només que està grassa. No tots els grassos se senten igual. Però queda clar que cada un és com és i ningú ha de poder fer-te sentir malament per això", reivindica Soto.

Ros interpreta cinc personatges molt diferents. "Són com els fantasmes de la protagonista. Cinc models als quals el sistema ha convertit en un negoci extorsionador que ens porta a una voràgine consumista estètica, a viure contranatura i en un gran negoci per a moltes empreses", diu l’actriu. Per a ella tots aquests personatges acaben revertint en un, el de la mare de la Júlia. "És un ésser castrador que contínuament li recorda a la seva filla com hauria de ser. I ho fa perquè en el fons, l'estima". 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Entre els personatges figuren una dependenta de la botiga ‘fashion victim’ total, una venedora de productes miracle que promet aprimar-se en temps rècord, una ‘coach’ que propaga aquesta idea de canviar des de l’interior. "És una idea molt bona però canviar el xip no alterarà l’ADN ancestral d’una persona", diu Ros, per a qui l’obra és interessant perquè qüestiona l’origen del model actual de bellesa.            

L’obra fa riure però va calant i obliga a reflexionar sobre la societat que ens envolta que va apartant tot aquell que no s’adapta als estàndards establerts. Els seients als avions ‘low cost’, el dels trens o els dels autobusos, per exemple, no estan pensats per a gent obesa. "Aquesta societat no només és cruel amb qui surt de la norma sinó que, a sobre, els fa sentir culpables", apunta el director, Edu Pericas. I afegeix: "L’obra té moltes arestes però no s’hi afirma ni es proclama res. Més que grans discursos, mostrem un tros de vida. Això sí, el final és dur. Que cadascú pensi el que vulgui perquè hi haurà opinions per a tots els gustos".