Roberto Saviano: «Espanya hauria de tenir por d'Itàlia»

Veure’s obligat a viure permanentment protegit per escortes des que va publicar el seu primer llibre, ‘Gomorra’ (2006), no ha impedit a Roberto Saviano continuar utilitzant la seva producció literària i periodística per penetrar als racons de la Màfia italiana i el crim organitzat en general. La seva novel·la més recent, ‘La banda de los niños’, s’endinsava en els clans de menors –també coneguts com a Baby Bosses– que han aconseguit poder de la Camorra napolitana. Aquests dies s’ha estrenat a la Berlinale la seva adaptació cinematogràfica, ‘Pirañas’, de la qual a més és coguionista.

¿Com explica el fenomen dels Baby Bosses?

Per a aquests nens coquetejar amb la Màfia comença sent com un joc, com si fossin davant de la tele amb la consola. Si aconsegueixen una feina normal al barri cobraran 50 euros a la setmana, en negre, sense seguretat social. Si entren a la Màfia començaran guanyant 500 euros a la setmana, i després 500 euros al dia. I després 2.000 al dia. ¿Com no s’han de sentir temptats?

¿Creu que ‘Pirañas’ pot servir per conscienciar alguns d’aquests xavals sobre el perillosa que és aquesta vida?

Tant de bo. Tots els nens que apareixen a la pel·lícula són treballadors: un d’ells és pastisser, un altre és barber, un altre cuiner. Treballen en àrees de Nàpols en les quals els nens mafiosos han imposat la seva llei, i m’han dit que participar en la pel·lícula els ha ajudat a comprendre que mai es ficarien al món del crim. Senten què és aquesta vida, i que terrible ha de ser viure sempre amb por, i perdre massa aviat gent que és a prop de tu.

¿Creu que hi ha maneres d’acabar amb la Màfia a Itàlia?

No. Mentre hi hagi capitalisme, hi haurà màfia, a Itàlia i a tot el món. Europa viu sumida en una paradoxa: bloqueja l’entrada d’immigrants, i alhora permet el flux continu i descontrolat de diners criminals que entren per Andorra, Malta, Luxemburg, Londres o Liechtenstein. El 90 per cent dels diners del narcotràfic procedents de Llatinoamèrica són blanquejats al nostre continent.

¿Creu que els mafiosos es fixen en els llibres i les pel·lícules que es fan sobre ells?

Es fixen moltíssim en el cine, gairebé més del que el cine es fixa en ells. Això, compte, no significa que les pel·lícules i els llibres inspirin crims. És més aviat que els mafiosos utilitzen el llenguatge cinematogràfic per expressar-se i llançar els seus missatges. Hi va haver un membre de la Camorra, Francesco Schiavone, que no se sentia prou reconegut i per remeiar-ho es va construir una casa com la de Tony Montana, el protagonista d’‘El precio del poder’ (1983). Tots els criminals veneren aquesta pel·lícula. 

¿Quina influència va tenir ‘Gomorra’ en el crim organitzat?

Va influir sobretot en la manera que la premsa italiana parla de la Màfia. Després de l’èxit del llibre, els diaris van començar a escriure titulars com ‘Assassinat a l’estil Gomorra’, com si el motiu d’aquests crims fos el meu llibre. Sempre se m’acusa d’aquest tipus de coses, i és una fal·làcia.

Després de la publicació de ‘Gomorra’, la Camorra va posar preu al seu cap. ¿Com es viu en aquestes condiciones?

Viure sota protecció no és vida, perquè tot el dia penses en la teva mort. Tot i així m’he de considerar afortunat, sé d’altres periodistes que sí que han mort per parlar del que no havien de parlar. Hi continua havent gent que pensa que soc un impostor, que em vaig inventar allò de les amenaces de mort per vendre més llibres. I el ministre d’Interior del meu país, Matteo Salvini, es passa el dia parlant de mi i del tipus de protecció que rebo, i això només serveix per restar eficàcia a aquesta protecció. 

¿Com explica el triomf de Salvini?

Té a veure amb el desastre de l’esquerra italiana, i amb la desesperació del sud del país. Salvini forma part de la Lliga Nord, que fa 30 anys que menysprea aquesta Itàlia del sud. I tot i així són el partit més votat en aquestes regions. Els seus habitants prefereixen votar un partit que els odia abans que l’esquerra, per la qual se senten enganyats. Salvini apareix cada dia en públic vestint l’uniforme de la policia, i això és una cosa que ningú s’ha atrevit a fer des del final de la segona guerra mundial en cap democràcia. El missatge que envia amb això és terrible: qui estigui en contra de mi està en contra de la policia.

¿Creu que les seves polítiques s’estendran per Europa?

Oh, sí. França, Alemanya i Espanya haurien de tenir por d’Itàlia, perquè l’ascens de l’extrema dreta al meu país és el mirall del seu propi futur. Salvini vol assemblar-se a Putin. ¿Quin és el missatge de Putin? Que la democràcia és cosa de rics, de maçons, de jueus, d’homosexuals i d’intel·lectuals, i que per als qui no pertanyin a aquesta categoria la democràcia no serveix per a res; l’únic que importa és l’eficàcia, l’ordre i portar una vida decent. 

 

Tornant als problemes que li ha portat ficar-se amb la Màfia... ¿Es penedeix d’alguna cosa?

Confesso que mai vaig imaginar que escriure ‘Gomorra’ resultaria ser tan perillós. Si ho hagués sabut, no l’hauria escrit. Sé que sono covard, però soc honest. No val la pena, de veritat. Saber que en qualsevol moment podries ser cosit a trets és massa esgotador.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

¿D’on treu la força per continuar fent la seva feina?

De dos sentiments que no són nobles. Un és la set de venjança, perquè els meus llibres són la meva ‘vendetta’ contra aquells que volen veure’m desaparèixer, que no són només mafiosos sinó sobretot polítics. L’altre sentiment és l’ambició, o la confiança que amb la meva obra puc aclarir els mecanismes d’aquestes organitzacions. Estic convençut que qui es prengui el seu temps per llegir les meves històries, ja està contribuint a canviar les coses.