András Forgách, l'escriptor que va descobrir que la seva mare va ser informadora del comunisme hongarès

“A Hongria, dir informador és el mateix que dir assassí Té unes connotacions terriblement negatives”, assumeix l’escriptor i dramaturg András Forgách (Budapest, 1952), la mare del qual va ser espia i col·laboradora dels serveis secrets hongaresos durant la dictadura comunista de János Kádár, als anys 70 i 80. Ho va descobrir tres dècades després de la caiguda del règim, quan ella ja havia mort de càncer (el 1985), per la trucada d’un conegut de la infància. “Crec que no em va sorprendre. Ella era molt reservada i sempre ens deia: ‘Tant de bo pogués parlar. Tant de bo us ho pogués explicar tot...’. Així que el ‘xoc’, no va ser tan ‘xoc’”, afegeix el també actor i traductor, que ha explicat la història familiar a ‘L’expedient de la meva mare’ (Anagrama / Angle).

Se centra més en la seva mare, Bruria, reclutada el 1975, però que en realitat va heretar el paper d’informadora del seu marit, Marcell, quan aquest va ser ingressat per problemes mentals. Els seus noms en clau: senyor i senyora Pápai. Ella va passar informació sobre amics i veïns, però també sobre la seva família i sobre els seus propis fills (tres de biològics i una d’adoptada). Admet Forgách, que aquest dissabte participa a la BCNegra, que quan va començar a investigar “tenia por del que podia trobar”. “Jo estimava la meva mare i ella a mi. Part de la meva família no està d’acord que hagi escrit el llibre perquè creuen que els draps bruts s’han de quedar a casa. Però jo tenia la necessitat d’escriure’l, era un gest de responsabilitat. He intentat explicar què significava ser informador i perquè una persona renuncia a la seva vida privada o a una part d’aquesta per una idea superior del país”, afegeix. 

Confessa que va plorar al llegir als arxius que la seva mare havia parlat sobre ell a un agent que la va temptejar amb l’objectiu de reclutar-lo també com a informador. “Jo havia de viatjar a Israel i un coronel em va citar. Tocava el meu passaport com insinuant que si a la tornada no li donava informació no me'l tornaria. Vaig tenir por però no li vaig dir ni que sí ni que no. Ella li havia dit que jo era intel·ligent, que sabia idiomes i que sabia guardar secrets. Vaig pensar que m’havia entregat als serveis secrets”.   

Notícies relacionades

Les millors novel·les 'noir' de l'allau que arriba amb BCNegra

Eugenio Fuentes se submergeix en la trama franquista de robatori de nens a 'Piedras negras'

A molts, explica, els intimidaven, els torturaven i els feien xantatge perquè fossin informadors. No va ser el cas dels seus pares, que actuaven per convenciment. “Era idealista, estava entregada a la causa de la revolució mundial, volia canviar el món. Tenia fe en el comunisme i era una gran patriota. Crec que el règim es va aprofitar de les seves febleses personals i emocionals. Tenia els seus pares a Israel i a Hongria no es trobava com a casa”, valora, ja que era una jueva nascuda a Palestina i antisionista, intentant justificar una mare que estimava i que l’estimava a ella. Els expedients, escriu, demostren que no era una “agent airosa i decidida” sinó una “mare insegura i angoixada”. Això no li va impedir, com explica l’autor, deixar entrar els serveis secrets al seu pis. “Va ser quan vivia amb mi un amic poeta i dissident. Volien punxar el meu telèfon però li van dir que era per fer fotos del pis del davant. Ella va haver de lligar caps”.  

El llibre, publicat en 19 idiomes i amb els drets venuts per fer-ne una versió cinematogràfica, s’articula a través de les cartes de la mare, poemes, la seva pròpia veu i la transcripció d’expedients que ell mateix va trobar als arxius del règim una vegada es van poder consultar. “Però el 90% del material està per descobrir perquè les autoritats van destruir molts continguts comprometedors”. No descarta una reedició ampliada: “Des que el vaig escriure no deixen d’aparèixer noves dades sobre els meus pares”.