'Velvet Buzzsaw': art perillós, però menys

Uns anys després de ‘Nightcrawler’,Dan Gilroyofereix una altra sagnant (mai millor dit) crítica de l’avarícia capitalista, canviant el paisatge dels mitjans de comunicació pel de l’art contemporani. Repeteix ambJake Gyllenhaal, que reserva ara el paper d’un altre crític menyspreable més del cine modern, un altre ens sense veritable utilitat ni tanta perspicàcia com vol fer veure. No som ningú. 

Aquest crític d’art té de dolent fins i tot el nom: es diu Morf Vanderwalt i les seves crítiques destrueixen vides, literalment. Es passa el dia criticant, no només peces d’art, sinó també la pell de la seva examant Josephina (la cercadora de ‘hypes’ encarnada per Zawe Ashton) o el taüt d’un funeral. Ja no espera sorprendre’s davant de res, però l’obra d’un veí mort de la Josephina el deixa sense defenses i se la queda per escriure un llibre sobre el misteriós artista. Com més hi indaga, menys voldria saber-ne. Llavors comença a caure gent.

Notícies relacionades

Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Ros-Marbà, rere l’empremta de Benjamin

‘Velvet Buzzsaw’ és un irregular dos per un, alhora sàtira sobre les tèrboles intrigues del món artístic i ‘slasher’ sobrenatural amb un grapat d’obres d’art (entre les quals, una esfera metal·litzada molt ‘Phantasma’) com amenaça assassina. La part còmica és més exitosa, tot i que Ruben Östlund va saber mossegar més fort sense ensenyar tan clarament les dents a 'The square'.

L’angle purament fantàstic de Velvet Buzzsaw’ demanava a crits un director més dement que eficient, més devot de... ¿l’expressionisme abstracte? Dol imaginar el que podria haver sigut això si hagués aportat el seu toc màgic un Nicolas Winding Refn o un Guy Maddin o, posats a somiar, Lynch. Així, es queda en art perillós, però menys.