Anar al contingut

BCNegra

El narcotràfic espanyol assalta la novel·la

El fenomen 'Fariña' ha donat visibilitat a una tendència del gènere negre que en l'actualitat se centra a la costa gaditana

Autors com Benito Olmo, Lorenzo Silva, Pere Cervantes i Ramón Palomar formen part de la tendència

Elena Hevia

El narcotràfic espanyol assalta la novel·la

Sabíem del narcotràfic perquè una narcoliteratura ens el va explicar. També ho van fer les pel·lícules i, és clar, les sèries televisives nord-americanes –‘Narcos’ al capdavant–, amb la seva visió més o menys esbiaixada d’aquella cultura dels diners fàcils, la violència extrema i la corrupció. El fenomen fa unes dècades que alimenta novel·les, de gènere o no, a Colòmbia i a Mèxic amb autors com Elmer Mendoza, Yuri Herrera, Laura Restrepo, Jorge Ramos o Fernando Vallejo. Però que no se’n parlés a Espanya no vol dir que el fenomen no hagués travessat l’Atlàntic. És sabut que els narcos reals van trobar a Espanya un terreny fèrtil, primer a la costa gallega i més tard, en l’actualitat, a l’Estret, a la zona del Campo de Gibraltar.

Però es va tardar molt a assolir un relat ordenat i comprensible del que estava passant i també a traslladar aquesta història a la ficció. I encara que la narcoviolència espanyola no tingui en absolut la virulència de la llatinoamericana –ni, per tant, l’espectacularitat dels seus crims–, avui és fàcil detectar una tendència de novel·la negra que explora aquesta realitat. Demà, dijous, una taula rodona aprofundirà en el tema a BCNegra amb alguns dels seus testimonis –com els periodistes i escriptors Nacho Carretero, Jerónimo Andreu i Benito Olmo– per constatar-ho.

El pes del periodisme 

El nom de Carretero és gairebé obligatori per posar el quilòmetre zero a l’actual fenomen editorial, especialment pel seu llibre ‘Fariña’, un reportatge periodístic de la corrupció social a la costa gallega fa dues dècades i que, degudament traslladat a la ficció, ha donat peu a l’exitosa sèrie televisiva, amb els seus capos alhora entranyables i terribles.

El periodista gadità Jerónimo Andreu, que ha publicat ‘En el vientre de la roca’ (Salamandra), trepidant història sobre el crim organitzat a la zona de Gibraltar, està d’acord que ‘Fariña’ ha animat la curiositat per aquest tipus de producte i les seves possibilitats televisives: “Però no crec que sigui tant un efecte crida com una coincidència de molts autors que, paral·lelament a aquest llibre, també estaven escrivint sobre el nostre narcotràfic, la nostra corrupció i el nostre blanqueig de diners”. Segons Olmo, un altre autor gadità, el detonador ‘Fariña’ ha sigut bo per visibilitzar el subgènere, però no és exactament nou ja que el 2002, amb ‘La reina del sur’, Arturo Pérez-Reverte ja apuntava les coordenades del negoci des d’un tractament més romàntic i èpic, i potser menys subjecte a la realitat.

“Les novel·les que ara s’acosten al fenomen ho fan d’una forma més periodística, més descarnada i crua –diu Andreu–, per això alguns dels autors som reporters que hem fet carrer i coneixem bé el territori”. Seria el cas del valencià Ramón Palomar, que fa uns anys va publicar la novel·la ‘60 kilos’, una visió panoràmica, picaresca i coral que trasllada el lector des de València fins a Porto, passant per Tarifa i Tànger. O de Pere Cervantes, també present en la cita de novel·la negra gràcies a la seva última obra, ‘Golpes’ (Alrevés), que pretén aixecar el vel de com treballen a Espanya els operatius policials contra el tràfic de drogues relatant la història real d’un policia avui pendent de judici per haver pactat amb un informador respecte a una gran partida. Sense oblidar que Roberto Silva ha traslladat els seus herois, Bevilacqua i Chamorro, a les aigües de l’Estret en la recent ‘Lejos del corazón’ (Destino).

L’economia paral·lela

En l’actualitat, la majoria de la droga que entra a Europa ho fa per Espanya –més de 1.000 tones de cocaïna a l’últim informe oficial del 2016, avantatjant els ports holandesos, que en un temps van liderar el negoci–. A això cal afegir-hi que la meitat del que entra a Espanya ho fa pel sud. Que Cadis sigui la província amb l’índex d’atur més gran d’Espanya facilita la tasca. “A La Línea o a Barbate –explica Andreu– sempre hi va haver una economia paral·lela amb el tràfic de tabac i amb l’haixix, però quan ha adquirit una dimensió perillosa i preocupant ha sigut quan la gent de la zona es va quedar sense feina i va començar a buscar-hi una solució en els narcos. A més, hi ha una sèrie d’elements que existien per separat, com el paradís fiscal de Gibraltar o el focus criminal de la Costa del Sol, que només es connecten gràcies a aquestes circumstàncies”.  

Olmo, autor de ‘La tragedia del girasol’ (Suma), va ser policia portuari durant anys, i va revisar contenidors on la droga anava entatxonada en pollastres congelats, però va deixar l’ofici per dedicar-se de ple a l’escriptura. Recorda com fa alguns anys, quan es va instal·lar a Cadis un centre comercial d’El Corte Inglés que en teoria pal·liaria bona part de l’atur a la ciutat, molts joves s’hi van acostar per interessar-s’hi, però guanyar 1.000 euros al mes no els seduïa. “Deien –explica–: ‘Jo això ho guanyo en dos dies vigilant les entrades de les llanxes i els helicòpters de la Guàrdia Civil a les platges, les places i les muntanyes de la zona’. No tenen consciència d’estar fent una cosa dolenta perquè senzillament ofereixen una informació a través d’una trucada”.  El mal moral és enorme i revertir-lo gairebé impossible. “Hi ha massa interessos econòmics a tots els nivells i molt pocs mitjans per a la Guàrdia Civil, que cada dia s’ha d’enfrontar a 700 o 800 contenidors”, diu Olmo. “Actuar a fons suposa posar-se tota una província en contra”, adverteix Andreu.