Anar al contingut

LLETRES CATALANES

Rafel Nadal guanya el Ramon Llull amb una història real de postguerra

A 'El fill de l'italià', l'autor de 'Quan érem feliços' rescata l'odissea d'un miler de mariners italians bombardejats per Hitler i refugiats el 1944 a Caldes de Malavella

Anna Abella

Rafel Nadal guanya el Ramon Llull amb una història real de postguerra

Amb ‘El fill de l’italià’, una novel·la que rescata dues odissees basades en fets reals, una, la d’un miler de mariners italians refugiats a Caldes de Malavella el 1944, i l’altra, la del protagonista, veí de la localitat catalana, el periodista i escriptor Rafel Nadal ha guanyat aquest divendres el Premi Ramon Llull, un dels més reconeguts  i més ben dotat de les lletres catalanes, amb 60.000 euros.

“És una història d’amor, tendresa i intriga a la postguerra”, ha assenyalat Nadal (Girona, 1954), autor d’obres com ‘Quan érem feliços’ (Premi Josep Pla, 2012) i ‘Quan em dèiem xampany’ (2015). A la novel·la guanyadora ha traçat “el viatge cap a la recerca dels seus orígens i de la mateixa identitat” del protagonista, Mateu, que va créixer al si d’una família trencada i miserable de Caldes de Malavella. Aquest personatge està inspirat en un home que Nadal ha conegut, com ha explicat durant la roda de premsa després d’anunciar-se el guardó. 

Segona guerra mundial

Des de petit, Mateu ha crescut entre baralles i crits a la Mina, la casa més pobra de la localitat catalana, que tothom evita. “En els seus orígens s’oculta un secret del qual ningú en parla però que tots coneixen”, explica l’autor, ja que el poble està marcat per l’odissea d’un miler de joves italians que s’hi van refugiar en plena segona guerra mundial. Es tracta dels supervivents de l’enfonsament del cuirassat ‘Roma’, que va ser bombardejat pels alemanys el 9 de setembre de 1943 en venjança per l’armistici entre Itàlia i els aliats. 

 “Vaig conèixer la història quan vaig fer una presentació de ‘La maledicció dels Palmisano’ a Caldes de Malavella –explica Nadal–. A l’acabar un lector em va dir si volia conèixer una història que havia passat allà i vaig quedar amb ell. Em va explicar allò dels mariners refugiats i després, durant la investigació, vaig conèixer qui em va inspirar el personatge de Mateu, que em va explicar la seva pròpia història i em va permetre utilitzar-la”.

“La primera obsessió de Mateu és deixar enrere la misèria –revela l’autor–. Els botiguers de Caldes el perseguien perquè pagués els deutes del pare i dels germans. Ell no se sent còmode en aquella casa ni en aquella família i vol fugir-ne”. I ho fa, i es converteix en l’home més ric del poble. Un dia, una veïna li entrega una foto, que ell guardarà 30 anys en un calaix, fins a la mort de la seva mare, quan Mateu ja té 60 anys. Allà comença la recerca dels seus orígens, que tenen molt a veure amb “l’home que cantava cançons napolitanes”, apunta l’escriptor.

Refugiats

Aquí enllaça la història del miler de mariners refugiats a Caldes, que abans havien passat diversos mesos a Maó, l’illa de Menorca, que era el port neutral més pròxim al lloc del bombardeig del cuirassat, en què van morir 1.500 soldats italians. L’arribada a la localitat catalana dels supervivents, joves entre 20 i 30 anys, va causar molts conflictes. “Era la postguerra, tenien topades amb la Guàrdia Civil, tenien fred i gana, es relacionaven amb les dones del poble...”, afegeix Nadal. 

“Té molts nivells de lectura, tracta una peripècia històrica poc coneguda, que té a veure amb la història d’Europa, i també és una peripècia íntima, de recerca d’identitat, de tendresa”, ha destacat Carme Riera, membre del jurat juntament amb Pere Gimferrer, Carles Casajuana, Francesca Cristoffanini, Gemma Lienas, Isona Pasola i Emili Rosales.
 ‘El fill de l’italià’ arribarà el 27 febrer a les llibreries en català a Columna i, en castellà, a Planeta (també s’editarà a França i a Itàlia).

Els últims guanyadors del Ramon Llull han sigut Martí Gironell (2018), Pilar Rahola (2017), Víctor Amela (2016), Xavier Bosch (2015), Care Santos (2014), Sílvia Soler (2013), Imma Monsó (2012), Núria Amat (2011) i Vicenç Villatoro (2010). En la llarga història del guardó, des que el 1981 el va guanyar Joan Perucho amb ‘Les aventures del cavaller Kosmas’, hi han passat autors del nivell de Carme Riera, Terenci Moix i Pere Gimferrer.