GUARDÓ LITERARI

El Hollywood de Jean Leon dona a Martí Gironell el premi Ramon Llull

L'autor d''El pont dels jueus' recrea a 'La força d'un destí' el triomf de l'emprenedor català que al seu restaurant es va fer amb estrelles com James Dean, Marilyn Monroe o Paul Newman

El Hollywood de Jean Leon dona a Martí Gironell el premi Ramon Llull

DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
Anna Abella
Anna Abella

Periodista cultural

Especialista en art i llibres, en particular en novel·la negra, còmic i memòria històrica

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Amb la vida de pel·lícula de l'empresari espanyol Jean Leon, que abans d'obrir els seus cellers al Penedès va fugir quan era jove de l'Espanya franquista a un Hollywood on es va fer amb les estrelles de cine i va projectar un restaurant amb James Dean (que va servir a domicili l'últim sopar que va prendre Marilyn Monroe), l'escriptor i periodista de Besalú Martí Gironell (1971) ha forjat La força d’un destí. Amb aquesta novel·la ha sigut guardonat aquest divendres amb el premi Ramon Llull, el més ben dotat en català, amb 60.000 euros.

“He reinterpretat i reviscut una època de glamur a través d'aquest emprenedor i visionari català d'origen càntabre, que viu una vida d'aventures al Hollywood daurat dels anys 50 envoltat d'estrelles com els seus íntims amics James Dean i Sinatra, però també amb Paul Newman, Warren Beatty, Elizabeth Taylor, els Kennedy, la mateixa Marilyn o Ronald Reagan, que freqüentaven el seu restaurant”, ha assenyalat Gironell, que ha dedicat tres anys a la novel·la. 

La força d'un destí, Gironell rescata les peripècies de Jean Leon, nascut Ceferino Carrión a Santander el 1928 i mort a Los Angeles el 1996. Leon marxa, “després de set intents”, cap als Estats Units en un vaixell que sortia del port francès de Le Havre per buscar una nova vida “lluny de la grisa i fosca Barcelona de postguerra” i la dictadura, ha afegit l'autor d'El pont dels jueus. A Amèrica del Nord es va convertir "en un self-made man, un home creat a si mateix, i per això va anar on es forjaven els somnis, a Hollywood”. Es va convertir en ciutadà nord-americà i va estar a punt de ser cridat a files en la guerra de Corea. A la meca del cine, la seva íntima amistat amb James Dean i Sinatra li va obrir la porta de les celebrities. Amb el primer, tot i la seva prematura mort, va obrir el famós restaurant La Scala, que als 50 i 60 freqüentaven les estrelles. 

Germana de Jean Leon

La insatisfacció pel vi que servia al seu restaurant el va portar a elaborar els seus vins propis a terres catalanes, al Penedès. Va ser precisament una ampolla del seu celler la que durant un àpat va revelar a Gironell, el 2015, la seva peripècia vital. “Darrere d'aquest vi hi ha tota una història. I me la van explicar i vaig pensar ¿i ningú ha fet res sobre ell? I aleshores vaig començar a buscar informació”, ha comentat Gironell. I va parlar amb la germana de Jean Leon, Anna Carrión Madrazo. “Ella em va fer entendre com va ser un nen de vuit anys que va haver de fugir amb la seva família de Santander, on la casa familiar va quedar calcinada en un gran incendi, cap a Barcelona. Me'n va explicar anècdotes i detalls, com era, que tenia carisma i sex appeal, com es posava la gent a la butxaca. Quan va llegir la novel·la em va dir emocionada que és com si el veiés i sentís”, ha afegit.   

Altres fonts documentals han sigut una biografia, obituaris de The New York Times, les entrevistes amb el seu fill i amb Jaume Rovira, l'enòleg que va contractar per crear el seu propi vi, i les fotos que li va facilitar la seva germana.

Estrelles darrere els focus

Gironell usa la figura de Jean Leon, que “és el gran protagonista” i que té uns amics famosos –“uns secundaris de luxe”- que li confien tota mena de confidències, per mostrar, aclareix, “una visió molt pròxima i humana d'uns personatges que darrere els focus són persones amb sentiments, que han de fer sacrificis i tenen problemes com qualsevol altra”. 

Gironell, que amb El pont dels jueus (2007) es va obrir camí com a autor de best-sellers històrics com L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) o El primer heroi (2014), es col·loca amb La força d’un destí com a aposta clara del pròxim Sant Jordi. La novel·la serà publicada el 28 de febrer per Columna en català, Planeta en castellà i després per Belfond en francès.

Notícies relacionades

Des que el 1981 Joan Perucho, amb Les aventures del cavaller Kosmas, rebés per primera vegada el premi, pel reconeixement del Llull han passat autors com Carme Riera, Terenci Moix o Pere Gimferrer. El nom de Gironell confirma la tendència dels guanyadors dels últims anys, que han tingut un perfil entre comercial i mediàtic: Pilar Rahola (2017), Víctor Amela (2016), Xavier Bosch (2015), Care Santos (2014), Sílvia Soler (2013), Imma Monsó (2012), Núria Amat (2011) i Vicenç Villatoro (2010).

El jurat de la 38a edició, que ha estat format per Anne-Laure Aymeric (en representació de Belfond), Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas i Emili Rosales, ha elegit la guanyadora entre 46 obres presentades.