Els músics exigeixen el final de la «deslleial» roda de TV-3

El 1990 Sopa de Cabra va publicar ‘La roda’, disc que catapultaria el quintet de Girona a la primera línia del ‘rock català’ d’aquella dècada i les següents. Paradoxes del destí, avui és el seu cantant, Gerard Quintana, com a president de l’Acadèmia Catalana de la Música, que intenta punxar una altra ‘roda’, la dels programes musicals que TV-3 emet de matinada amb l’objectiu principal de recuperar part dels diners que la cadena pública paga cada any a la SGAE. És un sistema similar a la ‘roda’ que funciona a cadenes privades com La Sexta o Tele 5 i que obliga el músic a cedir el 50% dels seus drets a l’ens públic.

El text amb què l’Acadèmia denuncia la “motivació recaptatòria” d’aquests programes ha causat un gran enrenou al sector musical. No n’hi ha per menys. El subscriuen associacions de músics de jazz, molts dels socis de les quals van participar a les controvertides sèries ‘Jazz a l’estudi’ i ‘Blues a l’estudi’. El subscriuen sales de concerts que exigeixen a TV-3 que contracti i asseguri els músics que actuen en aquests programes (cosa, d’altra banda, que elles no fan quan els mateixos músics actuen a les seves sales). La protesta afecta directament RGB, la productora dels nous programes ‘Rumba a l’estudi’ i ‘Folk a l’estudi’, que al seu torn és el segell on Sopa de Cabra ha publicat el seu últim disc. I sobretot, s’ataca un pilar bàsic del sector cultural: la televisió pública.

Tema tabú

“Ara que hem aconseguit una cosa tan difícil com prendre consciència com a sector [musical], podem començar a abordar temes tabú”, celebra Quintana, fent referència als passadissos més foscos de TV-3. No és la primera vegada que es formulen queixes sobre aquests programes musicals de matinada. De fet, protestes anteriors han fet que aquesta vegada s’hagi obert un concurs i que la feina no s’adjudiqui a dit a l’editorial Clippers. No obstant, Marçal Lladó, vicepresident d’Apecat, associació que reuneix les discogràfiques i les editorials catalanes, remarca que per a la seva entitat “la solució no és revisar el format sinó que la música no serveixi de coartada per aquestes pràctiques”.

Fa dècades que Sicus Carbonell es dedica a la rumba. Lidera el grup Sabor de Gràcia i presideix l’Associació Professional d’Autors i Creadors de la Rumba Catalana. Va veure les bases de ‘Rumba a l’estudi’ i va rebutjar presentar-s’hi. “Està molt bé que TV-3 faci programes de rumba, però no a les tres de la matinada”, lamenta. “Sabor de Gràcia farem 25 anys. ¿Per què he d’estrenar vuit cançons i donar el 50% dels drets editorials a TV-3? Quan vulgui les gravo i les estreno amb una discogràfica”, diu indignat.

Programes com ‘Rumba a l’estudi’, assegura Carbonell, “fan mal al gènere”. “No és el mateix que ens presentem nosaltres, Gertrudis, Chipén, La Troba Kung-Fú i Rumba 3, tant és paios com gitanos, que hi posin aquest o aquest altre”, compara. “I el nivell [musical del programa] baixa molt perquè els artistes amb una mica de nom ja ni s’hi presenten. S’ha presentat gent sense disc o amb disc però que no és coneguda perquè no els veus tocar enlloc", explica. “Això és la ‘roda catalana’. El mateix que hi ha a Madrid es va fer amb ‘Jazz a l’estudi’ i ara es vol fer amb el folk i la rumba”, denúncia.

Músiques del silenci

Marçal Lladó, com a codirector del segell discogràfic Bankrobber i de l’editorial Pickpocket, afegeix que “les cançons que la gent realment escolta quan veu TV-3 [durant el dia] acaben recollint molt menys del que els correspondria perquè hi ha altres cançons que ningú escolta de matinada i que distorsionen el repartiment. És el que Quintana anomena “músiques del silenci: no les escoltes en cap altre lloc, no tenen cap projecció” perquè estan “relegades a una franja de somnàmbul”. Lladó deixa anar una pregunta retòrica: “¿Aquest és el tracte que hem d’esperar de la nostra televisió pública? ¿Que ens posin de matinada per generar drets que es reparteixen ics persones?”. I ell mateix respon: “El recolzament que esperem de TV-3 és un altre”.

A l’eix de ‘la roda’ hi ha el debat sobre si una televisió pública hauria de ser una editorial. Quintana i Xavi Fortuny, director de la discogràfica i empresa de management RGB, qualifiquen el fet d’“anomalia”. Lladó no gosa parlar de pràctica “fraudulenta”, però no ho troba “ètic”. “Una tele pública mai hauria d’entrar en aquests mètodes de finançament tot i que amb el reglament de la SGAE a la mà ho pugui fer”, denuncia. Per Carbonell està ben clar: “Jo he de tenir la llibertat de firmar [els drets editorials] amb qui vulgui. Tot és parlar-ne, però imposar, no. I encara menys, des d’una tele pública”.

Manel Montañés, gerent de l’Acadèmia, insisteix que “una televisió pública ha d’afavorir la música del país i no situar-se en una posició de competència deslleial amb els autors i editors”. I planteja un paral·lelisme: “A ningú li passa pel cap que a un autor que acaba de publicar un llibre i vol anar a un programa de literatura de televisió, li diguin que no pot parlar del llibre que ha escrit, sinó que n’ha d’escriure un de nou i cedir el 45% dels seus drets editorials a la televisió. ¿Per què sí que passa amb els músics?”.

Lladó recorda que quan altres vegades s’han queixat d’aquesta situació, “una de les respostes que rebem de TV-3 és que des del Parlament tenen ordres de fer que la televisió sigui el més sostenible possible i que això els ajuda. Elisabeth Ventura, cap de comunicació de TV-3, addueix “limitacions pressupostàries” i parla d’una necessitat de buscar “fórmules que puguin generar l’autonomia de recursos”. No obstant, aquests programes mai han costat un euro a TV-3. Els costos els assumien les productores; Clippers al seu dia i RGB ara. El debat ja no és si costen molt o poc a la tele pública, sinó si li donen més o menys diners. Des de TV-3, Ventura respon que amb aquests concerts també s’està “donant feina i una possibilitat de generar ingressos per obra nova a músics que no són els dels gèneres més populars”. Però Lladó no s’ho empassa: “Són programes que no veu ningú i que la tele només vol per justificar aquesta roda de drets que van i venen”.

52 programes bloquejats

Les protestes del Sindicat de Músics van provocar una primera modificació de les bases, però la posterior pressió de l’Acadèmia de la Música ha fet que TV-3 aturi el rodatge de quatre lots de 13 programes. Fortuny lamenta que 302 músics i 63 grups no sàpiguen encara què passarà amb ells. Qualifica els programes de jazz i blues en què es basa el model actual com “una cutrada molt grossa” i “uns xurros” i informa que el pressupost per cada concert de rumba i folk que produiria ell és de dos mil euros i que en rodarien tres al dia. “Jo no faré un programa escombraries per la matinada”, adverteix. “Però és qüestió de TV-3 que decideixi donar-li un horari digne”, proposa. A la qual cosa Quintana hi afegeix: “Si hi ha voluntat pots fer líder d’audiència un programa sobre bolets”.

Notícies relacionades

Teoria i sàtira de l’amistat

L’alquímia entre Proust i la seva jove majordoma

“Jo al·lucinava quan posava TV-3 de matinada, veia aquests programes i després canviava al Canal 33 i me’ls tornava a trobar”, recorda Fortuny, referint-se a les sèries de jazz i blues. Ell ja se’n va queixar al seu dia a l’ens públic. Avui defensa aquest model pels matisos que s’hi han introduït: abans tota l’obra havia de ser nova i ara només la meitat (vuit cançons); abans la cessió de drets era del 50% i ara, del 45%; abans la cessió era per tota la vida i ara després de cinc anys tots els drets tornen a l’autor. Per Lladó, “les noves bases reformulades són una esmena, però el fons és el mateix”.

“TV3 ha d’escoltar i entendre-ho tranquil·lament”, suggereix Quintana. Sicus Carbonell matisa que “a TV-3 hi ha gent molt bona que està en contra de tot això”. Es refereix als no pocs professionals que lamenten que la ‘roda’ porti tants anys girant contra el prestigi de la televisió pública. La setmana passada l’Acadèmia va enviar el document de protesta a la Conselleria de Cultura, a l’Institut Català d’Empreses Culturals, a la taula de cultura del Parlament i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Algú hauria de moure fitxa.