Oscars 2019: 'La favorita' no és la favorita

Netflix ho ha aconseguit. ‘Roma’, la seva producció més aclamada i una de les poques que es pot veure indistintament al cine i en ‘streaming’, és una de les favorites per aconseguir els premis Oscar més importants i consolidar encara més, si és possible, el poder del trio mexicà a Hollywood: Alejandro González Iñárritu va aconseguir l’estatueta al millor director dues vegades seguides amb ‘Birdman’ (2015) i ‘El renacido’ (2016), i l’any passat va ser Guillermo del Toro qui la va aconseguir per ‘La forma del agua’. Si Alfonso Cuarón guanya, Donald Trump i el seu mur de la vergonya se’n ressentiran.

El que ningú podia imaginar, almenys fins abans de la concessió dels Globus d’Or, és que l’altra preferida fos 'Bohemian rhapsody', el biopic de Freddie Mercury que ni tan sols té director, o si el té no apareix en els crèdits (és Dexter Fletcher), ja que qui sí que hi apareix acreditat, Bryan Singer, va protagonitzar una fugida històrica molt abans de concloure el rodatge.

‘Roma’ i ‘Bohemian rhapsody’ són les favorites per als premis importants, o per arrasar, amb ‘Green book’ (o com un dels dos eixelebrats germans Farrelly, representants de la millor comèdia salvatge amb 'Dos tontos muy tontos' i 'Algo pasa con Mary’, es passa al drama humanista i antiracista) i ‘La favorita’ (definitiva canonització internacional del grec Yorgos Lanthimos, encara inquietant però menys sorprenent que a ‘Canino’). Potser el seu títol li farà justícia,tot i que tot sembla indicar que entre les aventures i desventures del cantant de Queen i la tornada a la infància de Cuarón es decidirà tot.

Notícies relacionades

'Roma', primer film en espanyol candidat a l'Oscar a la millor pel·lícula

Oscars 2019: el pòquer de favorites per a les principals estatuetes

No em negareu que les set nominacions de ‘Black panther’ tenen gràcia, no perquè sigui un film de superherois, que algun dia haurà de guanyar, sinó perquè amb ‘Infiltrado en el KKKlan’, del recuperat Spike Lee, compleix els requisits del cine afroamericà en els Oscars. Si haguessin inclòs 'El blues de Beale Street', de Barry Jenkins, que ja va guanyar amb 'Moonlight' en el recordat gir final de la cerimònia de fa dos anys, la dupla hauria sigut terna. És difícil que guanyi Lee. Si a Cannes, el 1989, perseguia amb un bat de beisbol Wim Wenders, president del jurat del certamen, per no haver premiat ‘Haz lo que debas’, si puja a l’escenari a recollir algun guardó la pot fer grossa.

Com altres vegades, les nominacions són retòriques. ¿Quin sentit té que hi hagi 'Roma' com a millor pel·lícula i com a millor film en llengua estrangera? ¿Té possibilitats de guanyar en les dues categories? Si així fos, també haurien pogut nominar 'Spider-Man: Un nuevo universo’ com a millor pel·lícula d’animació (que ho està) i d’imatge real, ja que agrada fins i tot als qui no els atreuen els relats de gent amb poders extraordinaris vestits amb malles. Però dos films de superherois ja hauria sigut massa (afegim-ne tres amb ‘Los Increíbles 2’, un gran títol a seques).