Anar al contingut

EL QUE NO SABIES DE...

Les curioses anècdotes del rodatge de la comèdia política 'El vicio del poder'

El seu títol original, 'Vice', té un doble sentit, ja que significa 'vici' i alhora és l'abreviatura de 'vicepresident'

El polític Dick Cheney i l'actor que l'interpreta, Christian Bale, van néixer el mateix dia: un 30 de gener

Eduardo de Vicente

Les curioses anècdotes del rodatge de la comèdia política 'El vicio del poder'

L’estrena més destacada d’aquesta setmana és El vicio del poder, una despietada i també molt divertida biografia del republicà Dick Cheney, vicepresident de Bush fill. Adam McKay (‘El reporter’, ‘La gran apuesta’) dirigeix Christian Bale, Amy Adams, Steve Carell (Donald Rumsfeld) i Sam Rockwell (Bush fill) en aquesta irònica pel·lícula que repassa la vida del polític des de la seva joventut, en què era un noi alcohòlic i irresponsable, fins que va anar ascendint en el partit republicà i va acabar sent la mà dreta del president.

El film utilitza recursos còmics i inesperats per mantenir l’atenció i va provocar que els tècnics utilitzessin tota mena de mètodes per aconseguir que els actors fessin recordar els personatges originals. Com era de suposar, el film està atapeït de divertides curiositats.

-Shakespeare com a inspiració. Per documentar-se, el director es va centrar en la biografia ‘The power broker’, escrita per Robert Moses, però assegura que va començar a devorar llibres sobre el poder arribant, fins i tot, als clàssics de Shakespeare.

-La segona aposta. La pel·lícula reuneix diversos actors del repartiment del film anterior de McKay, La gran apuesta, com Bale i Steve Carell, i el mateix productor, Brad Pitt. Totes dues ironitzen sobre l’economia i la política i utilitzen recursos originals.

Carell i Bale ja havien coincidit a l’anterior pel·lícula de McKay. / MATT KENNEDY

-El títol de rodatge. Durant la filmació, la pel·lícula tenia el títol provisional de Backseat (El seient del darrere).

-La primera vegada. Mai abans una pel·lícula nord-americana s’havia centrat en un vicepresident tret que, més tard, arribés a la presidència.

-Dos títols en un. El seu títol original, Vice, té un doble sentit. Vol dir ‘vici’ en anglès, però també és l’abreviatura de vicepresident.

-Bale hauria pogut ser Bush. L’actor havia d’interpretar George Bush a ‘W’, el film sobre el president que va rodar Oliver Stone, però va abandonar i va ser substituït per Josh Brolin. És curiós que ara interpreti el seu vicepresident.

-El camaleó humà. Per convertir-se en Cheney, l’actor es va haver d’afaitar els cabells, aclarir-se les celles i va fer uns exercicis perquè el seu coll semblés més gran. Igualment va haver de guanyar més de 20 quilos i afirma que ho va aconseguir a còpia de menjar pastissos. Recordem que fa anys va fer el contrari, es va aprimar 28 quilos per donar vida a l’esquelètic protagonista d’El maquinista, el drama fantàstic que va rodar a Barcelona.

Christian Bale va guanyar pes per poder interpretar Dick Cheney. / MATT KENNEDY

-Més preparació que mai. Bale explica que al director li encanta rodar escenes improvisades i que aquesta circumstància va provocar que hagués de preparar el personatge més que mai, ja que no només havia d’intentar imitar els seus gestos i la manera de parlar, sinó també les expressions que utilitzava freqüentment en cada moment de la seva vida.

-Un maquillatge molt treballat. Els responsables d’aquest apartat no aconseguien trobar l’aspecte ideal perquè Bale s’assemblés a Cheney i, finalment, ho van aconseguir, però els va costar sis mesos de feina.

-La coincidència: Dick Cheney i Christian Bale van néixer el mateix dia, el 30 de gener. El polític va néixer el 1941, mentre que l’actor és de 1974.

Amy Adams imitava contínuament l’accent de Lynne Cheney. / ANNAPURNA PICTURES

-Ficada en el personatge. Amy Adams es va introduir tant en el personatge de Lynne Cheney que parlava tot el dia imitant la seva veu. Fins i tot mantenia debats polítics amb el director sense abandonar el mateix accent.

-Parlar com Bush. Sam Rockwell, que interpreta George Bush, va necessitar una pròtesi al nas per assemblar-se al seu personatge, però també va demanar que li’n fessin una altra a la boca per poder imitar la seva peculiar manera de parlar. 

Sam Rockwell va utilitzar dues pròtesis per assemblar-se a Bush. / ANNAPURNA PICTURES

-El narrador. La història està narrada per un desconegut, un home corrent del qual no descobrirem la identitat fins al final i que aporta ironia a la biografia. Amb aquest recurs pretenia que l’espectador se sentís tan enganyat com ell.

-L’atac real. El director va patir durant la postproducció un petit atac al cor, com Cheney. Les imatges de la seva intervenció mèdica les va introduir en blanc i negre al film i les va qualificar com el seu ‘cameo’.

-Parlant a càmera. En una de les últimes escenes, Cheney s’adreça a l’espectador. Aquesta seqüència no estava prevista i va ser un suggeriment de Bale que va escriure amb el director en un sol dia sense tenir la garantia que s’hi inclouria. Finalment, McKay va quedar impressionat per com havia capturat l’essència del personatge, la va afegir al film i li va agrair la idea.

El film incloïa un número musical amb el repartiment, que es va eliminar. / MATT KENNEDY

-¡Un musical! El film incloïa, inicialment, un número musical en què participava gran part de l’elenc, i es va arribar a rodar, però McKay va decidir tallar-lo en l’últim moment per donar un to més seriós a l’escena. Tant de bo s’inclogui en les escenes eliminades quan aparegui en DVD i Blu-ray...

-Pullman, desaparegut. L’actor Bill Pullman va ser contractat per fer el paper de Nelson Rockefeller, però també el seu personatge va desaparèixer a la taula de muntatge.

Bale va dedicar el seu Globus d’Or per haver-lo inspirat... a Satanàs. / REUTERS

-Un Globus demoníac. Christian Bale, al recollir el Globus d’Or al millor actor, va donar les gràcies a Satanàs per haver-li servit d’inspiració per al seu personatge. Als Cheney no els devia fer gaire gràcia la broma.

-La sorpresa final. És convenient no anar-se’n del cine abans de temps, ja que, després dels primers crèdits inicials, hi ha una escena addicional molt divertida.