'Border', l'oda a la gent lletja que va causar sensació a Canes

El director Ali Abbasi sap què significa sentir-se un inadaptat. Després de passar els primers 20 anys de vida a l’Iran, es va traslladar a Suècia i d’allà a la que ara és casa seva, Copenhaguen. "A qualsevol dels tres llocs soc un estranger. Abans em sentia deprimit per això, però ara crec que la meva situació té els seus avantatges". Entre d’altres, sens dubte, informació de primera mà per a la seva segona pel·lícula. Paràbola sobre el tribalisme i la por de l’alteritat, 'Border', que arriba aquest divendres als nostres cines, va ser una de les sensacions de l’últim Festival de Canes –va obtenir un dels premis més importants del certamen–,  i des d’aleshores s’ha convertit en una de les pel·lícules del 2018 que més han fet parlar, en part per l’extravagant escena de sexe que causa estupor en tot aquell que la contempla. 

Es tracta de la història de Tina, una dona de rostre increïblement estrany que treballa d’agent de duanes en una ciutat sueca de la costa. Passa els dies vigilant les arribades de passatgers al port, i utilitza el seu inexplicablement desenvolupat sentit de l’olfacte per detectar la por i la culpa dels que transporten mercaderies il·legals. Un dia, durant un control, entra en contacte amb un home misteriós que desprèn una olor diferent i especial que la desconcerta. I aquesta trobada marca l’inici d’un viatge traumàtic viatge que l’obligarà a afrontar inquietants revelacions sobre ella mateixa i els que l’envolten. Seria injust explicar més coses.

Fins a cert punt, en qualsevol cas, 'Border' podria definir-se com el típic relat de dos 'outsiders’ que s’enamoren malgrat les adversitats i després es desenganyen. La singularitat és que a aquests ‘outsiders’ els agrada menjar cucs, i un d’ells guarda una cosa aberrant a la nevera. Abbasi, per resumir, la descriu com una història d’amor entre gent lletja. "La cultura popular té un sentit molt pervers de l’estètica”, explica. "A les pel·lícules de Hollywood tothom és maco; les úniques persones lletges que hi apareixen sempre interpreten el dolent o el personatge que fa riure. Però el món real no és així. Aquí els lletjos també tenen sentiments, i vida sexual; i de vegades se’ls trenca el cor".

Relat de l’autor de 'Deixa’m entrar'

'Border' es basa en un relat curt de John Ajvide Lindqvist, en el seu moment autor d’èxit de la novel·la i el guió que van donar lloc a 'Deixa’m entrar' (2008). "Tot i que també s’inspira en autors com García Márquez i Carlos Fuentes", matisa el director. "Sempre m’he sentit molt a prop del realisme màgic; suposo que és perquè vaig créixer a Teheran, i allà la realitat és molt rara". A efectes pràctics, això significa que la pel·lícula té, alhora, una premissa argumental similar a la de 'X-Men' i un enfocament que recorda al cine de Mike Leigh. En altres paraules, és cine fantàstic però no té res a veure amb el que solem considerar com a tal. “Fantasia és 'Harry Potter', però no 'Border'. En qualsevol cas, per mi aquestes categoritzacions només són qüestió de màrqueting, No és que em vulgui comparar amb Tolstoi, ¿oi que ningú es pregunta de quin gènere és 'Guerra i pau'?.

Notícies relacionades

'Border': elogi de l'estrany

¿Val la pena?

Com ja va fer a la seva opera prima, 'Shelley', aquí Abbasi utilitza els elements de gènere com a cavall de Troia sobre el qual explorar assumptes més profunds. "Quan l’espectador assumeix que la pel·lícula que està veient és cine de terror, llavors abaixa la guàrdia i accepta millor les grans reflexions". I les que 'Border' fa tenen a veure ni més ni menys que amb allò que ens fa humans. "És un assumpte molt rellevant, i no només a nivell existencial. En un futur proper tindrem qüestions legals, ètiques i tècniques per respondre-hi". Hi haurà qui a la pel·lícula també hi vegi paral·lelismes amb el creixent rebuig que els immigrants i els refugiats generen, però no era la meva intenció. "Si hagués volgut fer una pel·lícula sobre immigrants, no hauria anat amb metàfores. Per sentir que formes part d’una minoria, i que no encaixes, no fa falta que siguis un refugiat o un transgènere; li pot passar també a un home blanc de classe mitjana".

El cert és que al veure 'Border' cada espectador fa una lectura diferent de la de l’espectador del costat; no obstant, l’empremta que deixa en cadascú és igual de profunda; tan profunda que fa por, sobretot al seu director. "A Canes tot va anar molt bé perquè ningú esperava res de mi, però amb la meva pròxima pel·lícula sí que hi haurà expectatives; i voldria dir que no m’importen, però és mentida. En qualsevol cas, m’agradaria tenir la possibilitat de continuar millorant, i fins i tot de ficar la pota, abans que se’m declari oficialment un 'bluff'".