31 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

'Los desertores': empatia amb la carn de canó de la primera guerra mundial

Joaquín Berges agermana realitat i ficció a 'Los desertores', una novel·la que recorda als joves soldats enviats a les trinxeres del gran conflicte bèl·lic del 1914

Anna Abella

'Los desertores': empatia amb la carn de canó de la primera guerra mundial

Albert Ingham, de 24 anys, i el seu amic Alfred Longshaw, de 21, es van allistar com a voluntaris en la primera guerra mundial. Després de cinc mesos sota el foc en la sagnant batalla del Somme van desertar, però van ser capturats i van morir afusellats a trenc d’alba. Les seves tombes descansen avui al cementiri de Bailleulmont, un dels 155 de la gran guerra que esquitxen França i que juntament amb les trinxeres i els cràters d’obús encara visibilitzen les cicatrius del conflicte. Per verificar l’enigmàtic epitafi que el pare de l’Albert va escriure a la seva làpida va viatjar fins allà l’escriptor Joaquín Berges (Saragossa, 1965), igual com fa en la ficció el Jota, un advocat acabat de jubilar, protagonista de ‘Los desertores’ (Tusquets), una novel·la que reivindica l’honor perdut d’uns joves “l’obligació dels quals era lluitar per la seva vida” i que van fugir de les trinxeres “seguint l’instint de supervivència”. “Sabien que els enviaven a la mort. És la raó de l’individu davant de la desraó militar. Aquests nois estan lliures de culpa, van ser valents per plantar cara a aquesta realitat absurda”, opina l’autor aragonès.  

L’escriptor Joaquín Berges, el desembre passat a Barcelona / JUAN CAMILO MORENO

“Durant dos anys m’he preguntat quantes vegades havia desertat cada dia de coses. Tots desertem d’alguna cosa a la vida. En la batalla del Somme, el primer dia [1 de juliol del 1916] van morir 20.000 anglesos. Jo hauria desertat aquell primer dia”, confessa. “Molts d’aquells joves van anar a la guerra cantant, voluntaris, eufòrics, plens de glòria, nacionalisme i corporativisme. Els van explicar que viurien una batalla senzilla i es van trobar una carnisseria”. En els cinc mesos que va durar van morir 600.000 soldats anglesos, francesos i alemanys i 1,2 milions van resultar ferits. 

"Van anar a la guerra cantant, plens de glòria i nacionalisme. Els van explicar que viurien una batalla senzilla i es van trobar una carnisseria"

Un dels que no van superar el primer dia va ser el britànic W.N. Hodgson. Dos dies abans escrivia aquests versos: “Jo, que des del turó de la meva llar/ vaig contemplar amb ulls atònits/ centenars dels teus capvespres vessar/ el seu fresc i sanguini sacrifici./ Abans que el sol empunyi la seva espasa al migdia/ he de dir adeu a tot això./ Per tots els plaers que em perdré/ ajuda’m a morir, oh, Senyor”. Va ser un dels ‘war poets’, soldats que a les trinxeres van trobar una “vàlvula d’escapament” en la lectura i l’escriptura de cartes i poemes. Com va dir un dels més influents, Wilfred Owen, “la poesia està en la desolació”. 

Per primera vegada, Berges es distancia de la ficció pura per introduir història en una novel·la. I basant-se, entre d’altres, en el llibre del professor Martin Gilbert ‘La batalla del Somme’, ho fa a través de les cartes que el desertor Albert Ingham va poder escriure al seu pare i dels poemes reals, molts de trobats a les guerreres dels cadàvers, que va llegar aquesta generació malaguanyada. “Molts es van formar a les millors universitats. Hi havia arquitectes, artistes, músics, periodistes... I es van encomanar d’un esperit prebèl·lic que els va portar a viure el romanticisme de la guerra. És absurd que els governs enviïn els seus joves a morir. Res justifica una guerra, la pèrdua de milers de vides", al·lega Berges, que no creu que avui estiguem preparats per a una guerra així. “Avui, al món occidental, el valor de la vida està per damunt de tot, hi ha un culte a l’individualisme i no es pot plantejar utilitzar alguns individus com a carn de canó com si fossin peces d’un exèrcit de joguina. Si per a alguna cosa han servit les guerres del segle XX és per donar valor a l’individu davant la col·lectivitat que l’anul·la i el porta a la mort”. 

Churchill i Tolkien

Entre les veus discordants el novel·lista recorda la de Churchill, que va tornar de la batalla dient que no tenia sentit, o la de J. R. R. Tolkien, que commocionat pel que havia viscut als 24 anys va evocar el Somme a l’aiguamoll dels morts d’‘El senyor dels anells’.   

Berges considera que en la primera guerra mundial els aliats van utilitzar una estratègia militar equivocada. “L’artilleria havia de destrossar les posicions dels alemanys, però eren pioners en enginyeria i les seves trinxeres estaven molt ben defensades i reforçades amb formigó. I el 30% d’obusos que van llançar no van explotar per defectuosos perquè els enginyers que els havien de fabricar eren al front en aquesta mena de borratxera nacional”. 

Escapar-se de la realitat

‘Los desertores’ combina les cartes del soldat al pare, culminades amb versos dels ‘war poets’, amb capítols assagístics sobre la guerra i amb altres que segueixen el Jota i la seva família a l’Espanya d’avui. “Són una quadrilla de desertors”: la mare, que té una malaltia neuròtica que li impedeix conviure i la deixa enclaustrada al llit, deserta de la vida; el pare deserta de la casa i dels seus fills perquè no suporta viure amb la seva dona; el Jota vol desertar d’un matrimoni que mai va desitjar i surt a la recerca del seu pare. “Un s’adona de les petites desercions de la vida, de tenir un somni i no lluitar per ell, de callar quan has de parlar... Ens escapem quan no ens agrada la nostra realitat”. 

Per a Berges també va tenir alguna cosa de deserció que després de la guerra la societat gairebé consensués un “girarem full i oblidar la guerra, l’horror viscut”. “Una manera d’oblidar-ho va ser callar”, afegeix, recordant quanta veritat hi ha a l’afirmar que “el poble que oblida la seva història està condemnat a repetir-la”.