RESUM DE L'ANY CULTURAL

Els millors discos nacionals del 2018

jgarcia37201233 barcelona 7 2 2017    rosalia cantante flamenca retratada en180622191838

jgarcia37201233 barcelona 7 2 2017 rosalia cantante flamenca retratada en180622191838 / JULIO CARBO

3
Es llegeix en minuts

El sotrac derivat del disc de Rosalía no eclipsa altres llançaments brillants d’un any en què els gèneres tradicionals han conviscut amb noves tendències i fusions. Del pop metafísic i la cantautoria gòtica a la música urbana amb ambició narrativa i emocional. Diferents cares d’una collita fèrtil, amb talents de nova planta i cims de creadors reconeguts. Deu obres d’alt calat que mereixen una immersió completa més enllà de les seves cançons més difoses.

10. SOLEÁ MORENTE'Olé lorelei' (El Volcán Música-Sony Music) 

La filla mitjana d’Enrique Morente, desenvolupant el seu instint flamenc lluny de les ortodòxies. Més ella mateixa que en les seves aliances amb Los Evangelistas, descobreix nous territoris acostant l’art flamenc a l’estètica pop, de la soleà amb ‘autotune’ de ‘La misa que voy yo’ a l’electrodisco de ‘Baila conmigo’. Tan místic com refrescant.


9. ZAHARA'Astronauta' (G.O.Z.Z. Records)

La cantautora d’Úbeda expandeix el seu llenguatge sonor i líric des de les seves circumstàncies personals (la maternitat) cap a la fresca social amb cites a l’imaginari pop. Obra amb doble fons, que combina les llaminadures com ‘Hoy la bestia cena en casa’ i el traç interiorista, i traça aliances amb Santi Balmes (Love of Lesbian) i Miguel Rivera (Maga).


8. ELS PETS ‘Som’ (RGB)

Lluís Gavaldà i companyia, en un exercici gairebé de refundació de la seva identitat pop de la mà de Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Hipersensibles i electritzants, amb les guitarres més expressives de la seva història (de Jordi Bastida), en un cançoner amb ànima, de la gran balada ‘No vull que t’agradi aquesta cançó’ al descarat rock de ‘Llavis nous’.


7. NACHO VEGAS ‘Violética' (Marxophone)

El discutit cantautor protesta de ‘Resituación’ (2014) modula el to i eleva la precisió, inspirat llunyanament per Violeta Parra. Sense renunciar al llenguatge polític explícit, t’embolica amb el seu talant poètic, els seus rius narratius i el seu ampli espectre sonor, de la cançó acústica cristal·lina a la tensió elèctrica amb vestigis noise..


6. LA ESTRELLA DE DAVID 'Consagración' (Sonido Muchacho)

Un senyor gran de l’‘indie’, David Rodríguez (Beef, Telefilm, Bach is Dead), entrega per la porta del darrere un artefacte pop que, tot i que concebut com a àlbum “a l’antiga”, atresora ‘hits’ (potencials, almenys) elaborant tornades precises i ocurrències d’ampli espectre, amb picades d’ullet al synth-pop i textos d’un corrosiu costumisme.


5. YUNG BEEF'ADROMICFMS 4' (La Vendición Records)

Yung Beef, membre de Los Santos (abans, PXXR GVNG), obrint nous espais emocionals en la litúrgia del trap. Entre les cites a drogues, sexe i marques de luxe cobren forma esbossos introspectius, retrats delirants de confusió urbana i fins i tot un elogi a la figura del moment ('Rosalía'). Un desafiament per a les orelles majors de 25 anys.


4. FERRAN PALAU'Blanc' (Halley Rocords AD-Popstock)

Mentre la música del seu grup, Anímic, s’ha anat fent més apocalíptica, la del Palau solista tendeix a l’eteri transmetent una devastadora força interior. ‘Blanc’ flueix a través de temps envoltants i arranjaments críptics, i ressona com l’eco de la teva veu interior en el trànsit cap al son profund. Pop amb poders hipnòtics.


3. CHRISTINA ROSENVINGE'Un hombre rubio' (El Segell del Primavera)

A partir de la figura paterna, Rosenvinge disserta entorn de la masculinitat i les seves cotilles amb un cançoner embolcallat en una inquietant bellesa gòtica. Seguint el rastre de ‘Lo nuestro’ (2015), fa confluir l’extrema sensibilitat amb el vestigi postpunk i porta al seu terreny la cultura popular en l’atraient ‘Romance de la plata’.


2. EL PETIT DE CAL ERIL‘△’ (Bankrobber)  

Tres epés fosos en un CD constitueixen aquesta destil·lació del pop metafísic de Joan Pons, amb cançons que més enllà de cert embolcall enigmàtic tanquen melodies i ambients accessibles, magnètics i ingràvids, emotius i sexis. Música que fa del sentit de l’aventura un joc i que et posa en un irresistible realitat paralel·la.


1. ROSALÍA'El mal querer' (RGB)

Un disc el poder del qual transcendeix un rànquing anual. Ara que es qüestiona l’hegemonia musical, Rosalía inventa el seu propi pop valent-se d’un fons flamenc minuciós, d’una narració que entronca amb l’actual sensibilitat feminista i d’un do per fondre avantguarda i mística flamenca sense abdicar de la seva vocació radicalment popular.

Notícies relacionades

Entorn de la seva història d’enfortiment de la dona hi ha capes i capes de senyals rics en significat, amb electrònica minimalista, ‘palmas’ i guitarres, i un elaborat art vocal amb vista a un inèdit flamenc gregorià. Només ens falta esperar el directe perquè ‘El mal querer’ pugui consumar el seu caràcter d’obra total.


La llista de millors discos nacionals de l’any ha sigut elaborada amb les votacions de Jordi Bianciotto, Quim Casas, Ignasi Fortuny, Juan Manuel Freire, Julián García, Roger Roca i Rafael Tapounet


Temes:

Música