RESUM DE L'ANY CULTURAL

Els millors llibres de l'any

Quaranta crítics, periodistes, columnistes, llibreters i bibliotecaris han seleccionat per a EL PERIÓDICO les seves lectures preferides dels últims 12 mesos

Els millors llibres de l'any

JOSE LUIS ROCA

7
Es llegeix en minuts
Anna Abella / Ramón Vendrell / Elena Hevia

És temps de fer balanç i recompte. ¿Quants llibres hem llegit aquest any? ¿Quants ens han seduït? Com és ja tradicional, EL PERIÓDICO tria els seus llibres de l’any a través d’una consulta col·lectiva en què participen amb les seves votacions els crítics, periodistes i columnistes de les seccions de cultura i opinió d’aquest diari, llibreters i bibliotecaris. La competició ha sigut disputada. La sorpresa de l’any ha sigut 'Los asquerosos’, de Santiago Lorenzo, un llibre que s’ha anat fent camí sense gran promoció fins a arribar al primer lloc. A aquesta divertida novel·la la segueixen ‘Cara de pan’, de Sara Mesa; ‘L’art de portar gavardina’, de Sergi Pàmies, ‘El ordren del día’, d’Éric Vuillard, i ‘Permagel’, d’Eva Baltasar.

EL PODI DELS 20 

1. LOS ASQUEROSOS. Santiago Lorenzo. Blackie Books.

‘Los millones’, ‘Los huerfanitos’, ‘Las ganas’ i ‘Los asquerosos’ són les novel·les publicades per Santiago Lorenzo. Les quatre s’assemblen no només en l’estructura del títol sinó també que presenten un individu enfrontat a una situació (i, per tant, a un món) absurda. Així mateix comparteixen una veu única, alhora antiga i moderna, culta i popular, innocent i burleta. A ‘Los asquerosos’, potser, l’epopeia d’un pelacanyes té més volada lírica i més carrega de profunditat sociopolítica. Una altra meravella. I per fi Lorenzo ha conquerit el gran públic.   


2. L’ART DE PORTAR GAVARDINA. Sergi Pàmies. Quaderns Crema

Sempre esperat és un llibre de relats, breus i concentrats, de Sergi Pàmies (París, 1960). ‘L’art de portar gavardina’ ha arribat un lustre després de ‘Cançons d’amor i pluja’ (2013) confirmant el que ja apuntava llavors –i sortia a ‘Si menges una llimona sense fer ganyotes’ (2006) i ‘La bicicleta estàtica’ (2010)–, el tomb cap a l’àmbit autobiogràfic i la crònica personal, tintats de ficció. Aquí prevalen la realitat i la memòria, i les absències, les dels fills grans, l’exdona i els pares difunts, l’escriptora Teresa Pàmies i el líder del PSUC Gregorio López Raimundo.


3. EL ORDEN DEL DÍA. Éric Vuillard Tusquets 

"No es cau mai dues vegades en el mateix abisme. Però sempre es cau de la mateixa manera, amb una barreja de ridícul i de pànic". Així que en aquesta Europa abocada als populismes la lectura d’aquesta novel·la que va guanyar el Goncourt és del tot aclaridora.  És fàcil establir paral·lelismes amb l’actualitat en aquesta crònica liofilitzada de com el partit nacional socialista va aconseguir el poder a Alemanya, amb la connivència dels totpoderosos gegants econòmics del moment. Vuillard converteix l’anècdota en categoria amb una bonica prosa i una gran intel·ligència en l’exposició. L’ascens del nazisme en el seu moment o ara del que sigui és responsabilitat de tothom.  


4.CARA DE PAN.  Sara Mesa. Anagrama

La relació entre un home que ha superat els 50 (el Viejo) i una nena que es diu Casi (perquè ‘gairebé’ té 14 anys) que es desenvolupa en un parc on tots dos han anat a parar com si es tractés d’una illa deserta posa a funcionar aquesta novel·la, que, tot i que exposa les seves contradiccions amb una prosa aparentment freda, interpel·la el lector de forma molt directa i en la majoria d’ocasions, incòmoda. Sara Mesa, una experta a posar l’accent en les zones fosques de les relacions personals, porta el lector, d’una forma molt hàbil, a revisar els seus prejudicis i aprofundir més en situacions que, al principi, rebutjaríem completament.  


5. PERMAGEL / PERMAFROST. Eva Baltasar Club Editor / Random House

Constantment acompanyada pel boca-orella, juntament amb les bones crítiques, Eva Baltasar (Barcelona, 1978) es convertia amb el seu debut novel·lístic, aquest ‘Permagel’ que després veuria també l’èxit en la traducció al castellà, en una de les revelacions de les lletres catalanes de Sant Jordi. Transmetent al text la seva trajectòria poètica, l’autora s’ha guanyat els lectors amb una protagonista –una dona actual, lesbiana i suïcida– que intenta protegir-se del món amb una cuirassa emocional com si fos el permagel, una capa a les regions polars que no es desglaça mai.


6. EL ALA IZQUIERDA. CEGADOR 1 / L’ALA ESQUERRA. ENCEGADOR 1 Mircea Cartarescu. Impedimenta / Periscopi

Si 'Solenoide', l’anterior novel·la de Cartarescu, que va ser un important èxit editorial, semblava el fascinant zenit de la complexitat, això no és res comparat amb aquesta trilogia, en què l’escriptor romanès es descriu a si mateix en una mena de retrat familiar situat en el rerefons polític de la dictadura de Ceaucescu. 'L’ala esquerra', primera entrega de la trilogia, està dedicada a la seva mare, algú crucial en el desenvolupament de la seva vocació d’escriptor. Després vindran 'El cos’, la segona part de l’obra, centrada en la seva pròpia història, i 'L’ala dreta', en què explorarà les conflictives relacions que va mantenir amb el seu pare. 


7. ORDESA. Manuel Vilas. Alfaguara

Un moment de crisi personal, la separació matrimonial i la mort dels pares, va portar l’escriptor Manuel Vilas a un punt de no retorn del qual va sortir sens dubte gràcies a la literatura. A 'Ordesa’, que neix d’un moment aclaridor de la infància en què el seu pare el va portar amb cotxe a conèixer el parc nacional, aixeca l’acta de la seva situació personal sense la menor indulgència per a si mateix. Aquest llibre s’ha convertit en el reconeixement definitiu de l’autor aragonès, que ha vist créixer el nombre de lectors. 


8. TEORÍA GENERAL DEL OLVIDO / TEORÍA GENERAL DEL OLVIDO. José Eduardo Agualusa.  Edhasa / Periscopi

 La Ludo, una dona portuguesa que resideix a l’Angola encara dependent de la metròpoli, decideix aïllar-se aixecant una paret a la porta de casa seva, mentre a l’exterior es desencadena la ferotge guerra d’independència. El gran escriptor angolès José Eduardo Agualusa descriu aquesta història de solitud i reclusió amb aires fabulosos i la farceix amb la seva desbordant imaginació. 


9. LINCOLN EN EL BARDO / LINCOLN AL BARDO. George Saunders. Seix Barral / 1984

George Saunders, mestre del conte nord-americà, serveix en aquesta ocasió una novel·la magnífica que segueix el procés de dol del president Abraham Lincoln al morir el seu fill d’11 anys, de febre tifoide. El Bardo és per als tibetans un lloc de trànsit entre la vida i la mort, que serveix a l’autor per trenar no poques veus que ajuden el personatge a reconstruir el seu passat i, amb aquest, el de tota una nació. Una obra excel·lent. 


10. LA TRILOGÍA DE LA GUERRA. Agustín Fernández Mallo. Seix Barral

La novel·la que va donar a Fernández Mallo el premi Biblioteca Breve no és només la seva millor obra, també és tres novel·les en una que porten el lector a l’illa gallega de San Simón, que en el passat va ser una leproseria; a l’espai exterior, amb els primers visitants de la Lluna, i un passeig per Normandia seguint el rastre dels combatents durant la segona guerra mundial que desemboca en una reflexió sobre el moment que viu Europa.  


11. MARY SHELLEY I EL MONSTRE DE FRANKENSTEIN / LOS MONSTRUOS DE VILLA DIODATI. Ricard Ruiz Garzón. Angle / Regne de Cordelia 

12. UN ESTIU. Francecs Parcerisas. Quaderns Crema

13. DUELO DE ÁLFILES. Vicente Valero. Periférica

14. LES POSSESSIONS / LAS POSESIONES. Llucia Ramis. Anagrama / Asteroide

15. CIUTAT PRINCESA / CIUDAD PRINCESA. Marina Garcés. Galaxia Gutenberg 

16. ELS DICS. Irene Solà. L’Altra

17. UNA NOCHE EN EL PARAÍSO. Lucia Berlin. Alfaguara 

18. LAS OCHO MONTAÑAS / LES VUIT MONTANYES. Paolo Cognetti. Random House / Navona 

19. EL NIX. Nathan Hill. Salamandra

Notícies relacionades

20. MOONGLOW. Michael Chabon. Catedral

Crítics, periodistes, columnistes, llibreters i bibliotecaris que han participat en la selecció 

<strong style="font-family: PTSerif-Bold; color: rgb(0, 0, 0); font-size: 16px;">Crítics, periodistes i columnistes. </strong><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: PTSerif-Regular; font-size: 16px;">Salvador Macip, Óscar López, Vicenç Pagès Jordà, Ernest Alós, Emma Riverola, Rosa Massagué, Rafa Tapounet, Jaume Subirana, Marta Marne, Jordi Puntí, Domingo Ródenas de Moya, Miqui Otero, Kiko Amat, Anna Abella,  Ricardo Baixeras, Pau Arenós, Sergi Sánchez, Olga Merino, Javier Pérez Andújar, Mauricio Bernal, Ramón Vendrell, Josep Maria Berengueras, Elena Hevia. </span><strong style="font-family: PTSerif-Bold; color: rgb(0, 0, 0); font-size: 16px;">Llibreters.</strong><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: PTSerif-Regular; font-size: 16px;"> Eric del Arco (Documenta), Antonio Torrubia (Gigamesh), Guillem Terribas (La 22), Isabel Sucunza  (La Calders), Cristina Duran (Fnac), Joan Antoni Martínez (El Corte Inglés), Mar Arenazaa (La Llopa), Xavier Vidal (No Llegiu),  Eva Portell (La Gralla). </span><strong style="font-family: PTSerif-Bold; color: rgb(0, 0, 0); font-size: 16px;">Bibliotecaris.</strong><span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: PTSerif-Regular; font-size: 16px;"> Carme Fenoll, Juan Carlos Calvo (Bib. Camp de l’Arpa-Caterina Albert), Juanjo Arranz (Biblioteques de Barcelona) César Azuara (Xavier Benguerel), Anna Maria Saumell (Horta-Can Mariner), Antonio Iglesias (Juan Marsé-El Carmel), María Josep Yuste (Jaume Fuster), Pedro Emilio Martín (Bon Pastor).</span> 

Temes:

Llibres