'Spider-Man: Un nou univers', l'home-aranya total

Per si no havíem tingut suficients versions de Spider-Man en els últims anys, Un nou universinclou ni més ni menys que set encarnacions diferents del personatge, entre les quals, un porc parlant. Però el que la converteix en la pel·lícula definitiva sobre l’home aranya són altres motius: d’una banda, que és la que més clarament explora la filosofia moral del personatge, les seves facultats aràcnides i la seva vis còmica –Phil LordiChris Miller, que aquí exerceixen de productors, han fet de l’humor referencial el seu segell d’identitat–; i de l’altra, perquè trasllada el llenguatge visual dels còmics a la pantalla millor que cap altra pel·lícula des de Hulk (2003).

És cert que en alguns moments la pel·lícula té una certa sobrecàrrega visual; en el seu tram final, en concret, l’embolic de formes, colors i moviments impedeix entendre el que passa en pantalla. En qualsevol cas, després de tots aquests relats deMarvelpràcticament idèntics en termes de to, espectacle i qualitat, resulta gairebé un alleujament seure davantuna pel·lícula tan formalment inventiva, tan irreverent i tan graciosa, que alhora té més capacitat commovedora que la majoria de ficcions de superherois d’acció real i que aconsegueix redefinir els contorns del perfil mateix del superheroi: a Un nou univers tothom pot ser Spiderman; és una identitat accessible per a qualsevol. Fins i tot per a un porc parlant.