L'Auditori proposa un viatge pels sentits

La dansa, la pintura i la música dialoguen de veritat en el nou espectacle 'RRR' que aquest cap de setmana s’ha estrenat a la sala Tete Montoliu de l’Auditori. Frederic Amat, artista plàstic autor aquest any del disseny gràfic dels programes del principal centre musical de Barcelona, Cabosanroque, inquiet grup musical explorador de sons i creador d’originals instruments i La Veronal, una de les companyies de dansa contemporània catalanes amb més projecció internacional: junts s’han llançat a experimentar en directe sobre un linòleum blanc on es projecta la tinta negra amb què Amat dibuixa i on el ballarí Jon López va jugant amb les formes que apareixen a terra. De vegades les evita, d’altres intenta acabar amb els seus moviments el traç de l’artista, mentre l’atmosfera creada per Laia Torrents i Roger Aixut en directe contribueix tant a crear això, atmosferes, com a posar el focus en accions determinants. Per exemple, quan el ballarí va deixant una línia de sorra negra amb una llarga canya a tall de pinzell per després jugar amb ella.

Per a Amat, 'RRR' és "una trobada, una correspondència, un camí d’anada i tornada. Moviment, pintura, música. Un procés de diàleg, un procés d’enriquir-nos uns a altres, d’intercanviar idees, criteris i de ser molt exigents els uns amb els altres per sorprendre’ns. Volem meravellar el públic amb una cosa que últimament, tal com estan els temps, és molt difícil".  Fa temps que l’Auditori convida artistes de diferents disciplines a experimentar coses noves. Aquest apartat de la programació que va més enllà de la música –'Escenes'– ha creat interessants col·laboracions fins ara. Però aquesta conjunció de 'RRR' té una cosa especial. Potser perquè tant Amat com Cabosanroque són admiradors de l’enyorat Carles Santos, amb el qual tots dos van col·laborar. Potser perquè l’esperit juganer de Brossa, un altre dels seus referents, s’ha colat en l’espectacle.  "Ens admirem mútuament. La idea de la proposta és sorprendre’t, deixar-te sorprendre; influir i deixar-te influir fins a arribar a una forma d’expressió bastant única on ha casat el que fa cada un", destaca Torrents.

Qüestionar-se coses

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

El punt de partida ha sigut convertir l’escena en un espai poètic. "Volíem tocar l’altre costat de les coses i que sigui per a l’espectador una sorpresa, un qüestionar-se coses perquè farà un viatge amb l’ull, amb l’oïda però sobretot, amb la ment", diu Amat, que no només pinta, també balla amb els seus dits, retoladors i pinzells, també canta: "Faig un complet". I confessa agraït que no esperava quan va ser elegit com a artista vinculat a l’Auditori aquest any que el seu contacte amb una cosa tan intangible com la música arribaria tan lluny i li donaria tantes satisfaccions. Aquest espectacle n’és una d’aquestes. 

L’espectacle es diu 'RRR' en part perquè és "una lletra molt sorollosa", confessen, i en part perquè hi ha una instal·lació de poesia fonètica que els Cabosanroque utilitzen . "El so i la forma de la lletra r va apareixent al llarg de l’espectacle de diferents maneres i amb diferents formes", indica Aixut. Entre els originals instruments d’aquesta proposta destaquen set instruments-personatge 'r' en el muntatge col·locats en el costat oposat on s’ubiquen Amat i Cabosanroque. Són escultures amb peus musicals, capaços de produir sons. "Els hem fet a mitges, buscant la sonoritat de la pintura d’Amat i del moviment de La Veronal. Cada un té una personalitat i un so".