Jarabe de Palo, un empàtic 'fins després' a Luz de Gas

Jarabe de Palo, condensat en la figura de Pau Donési atenent l’alta missió de recaptar fons per a la lluita contra el càncer. Empatia en moltes direccions, aquest dimecres en la primera de dues nits a Luz de Gas amb les quals Jarabe s’acomiadava fins a nou avís del públic barceloní. “Per a la pròxima vegada passarà bastant de temps”, va advertir el cantant barceloní. “Així que, ¡disfrutin!”.

Va ser un concert allunyat del format de banda de rock, amb un Jarabe reduït a Donés i al pianista Jaime de Burgos, que va embolcallar amb altres aires cançons com ara ‘Tiempo’, ‘Depende’ i ‘Bonito’. El senyor Jarabe, en la seva versió pròxima i xerraire, alternant confessions sobre la naturalesa del seu art (“fem cançons per la poca capacitat que tenim d’expressar sentiments i dir ‘t’estimo’”) amb recordatoris de la missió última dels recitals. La recaptació es va situar entre “els 80.000 i els 90.000 euros”, va anunciar. “Una pasta que anirà neta per a ells”, va dir en al·lusió al VHIO (Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron).

Cançons compartides

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El tàndem a veu i piano va potenciar lletres i línies melòdiques mestres, i va obrir espais per a tractaments llatins (‘Agua’, ‘Tiempo incompleto’) en què Donés es va acompanyar tocant les congues o el clavicèmbal. La variació respecte a altres actuacions en aquesta línia la va posar la desfilada de convidats. Amb els seus perills: “Tothom s’adonarà del que et falta”, va dir fent broma Donés. En lloc d’entregar el seu cançoner als visitants es va adaptar a composicions d’ells: ‘Si tú no estás aquí’, de i amb Rosana. “Una cançó que m’hauria agradat escriure”, va confessar. Duet d’alt voltatge emocional, com el que després va brindar Antonio Orozco en la sentidíssima balada ‘Devuélveme la vida’.

Donés no va passar per alt la seva cançó més crua, ‘Humo (“‘ahora que ya no me importa / que la vida se vista de negro’”), i després d’un parell de clàssics jarabescos, ‘El lado oscuro’ i ‘Dos días en la vida’, va sortir Luz Casal, amb un juvenil vestit verd als 60 acabats de complir (“tothom et pregunta: ¿com et sents?”, va apuntar desdramatitzant) i a punt per desempaquetar la seva rockera ‘Loca’ i treure dramatisme a la nit. I perquè Donés recordés que va ser ella que, el 1995, va obrir la programació de concerts de Luz de Gas. Després, el ‘hit’ amb què va començar tot, ‘La flaca’, i un bis que va donar empara a l’últim convidat, Carlos Tarque (MClan), en una ‘Miedo’ èpica després de la qual la sala va baixar la veu al so de ‘Grita’, amb la processó anant per dins.