Anar al contingut

NOVEL·LA HISTÒRICA

Quan la capital catalana va ser de veritat independent

Enric Calpena relata a 'El dia que Barcelona va morir' l'assalt d'Almansor el 985, detonador de l'emancipació de la ciutat de l'imperi carolingi

Elena Hevia

Quan la capital catalana va ser de veritat independent

DANNY CAMINAL

“Ipso die quando Barchinona interiit”, o el que és el mateix, ‘el dia que Barcelona va morir’, el 6 de juliol del 985, és una inscripció llatina que els experts en lligalls han pogut transcriure en els polsosos documents de la ciutat. També és el títol de la novel·la d’Enric Calpena, periodista i divulgador històric que ha bussejat en un període poc airejat de la nostra història, quan les muralles romanes del segle III que es consideraven inexpugnables –durant 500 anys ningú s’havia atrevit a atacar Barcelona– no van poder resistir l’ímpetu guerrer i el saqueig d’Almansor en un setge que va durar només una setmana.

A 'El dia que Barcelona va morir' (Rosa dels vents), l’autor busseja en un moment clau, quan la ciutat va passar de ser un comtat de la marca hispànica en l’imperi carolingi a ser un petit govern autònom governat pel comte Borrell. “No es pot parlar d’una ànsia d’independència impulsada per un sentiment identitari. Senzillament, el comtat de Barcelona –aleshores un comte era un càrrec menor elegit pel rei franc, no hereditari– va decidir ser pràctic i fer efectiu un abandonament de la corona que ja s’havia produït molts anys abans”.  Molt possiblement el detonador d’aquesta ‘independència’ per incúria va ser la ràtzia d’Almansor, davant la qual els barcelonins van demanar ajuda, com tantes altres vegades, al rei Lotari i ja no van rebre trobes, sinó, la menor resposta.

Però tot això va passar després de la mort de la ciutat. Parlar de mort és una exageració, perquè, en contra de la llegenda, les restes arqueològiques permeten deduir que només van arribar a arrasar una tercera part. L’explicació, veritable o no, de per què no van assolir tots els seus objectius es troba en la novel·la. “Les fonts andalusies diuen que va caure per la gran habilitat militar d’Almansor, però, donades les circumstàncies, és molt possible que algú els ajudés des de dins.  O que es produïssin les dues coses alhora. Una novel·la et permet construir situacions plausibles”.

Situada en l’alta edat mitjana, poc té a veure aquesta època amb les imatges que hem vist en les pel·lícules i que sí que s’ajusten més a la baixa edat mitjana. “Llavors els aristòcrates no eren tan rics. Encara subsistia una gran influència de l’antiga Roma, i per això les dones tenien un pes social més gran i el menjar, bàsicament, cereal bullit en brou amb alguna cosa de carn o verdura, no era gaire diferent del de l’imperi romà".