Montbau llueix arquitectura a ‘Mamífera’

La nova pel·lícula de Liliana Torres aborda el tema universal de la maternitat, però des d’una òptica no tan habitual. En realitat, Mamífera planteja amb sensibilitat la qüestió de la no maternitat: la seva protagonista, la Lola (Maria Rodríguez Soto), no vol continuar endavant amb un embaràs involuntari, però les tres jornades de reflexió forçada (la història passa abans de la nova llei del només sí és sí) fan aflorar preguntes i, en el cas de la seva parella, el Bruno (Enric Auquer), dubtes.

El projecte es presentava des del principi, ens explica la seva dissenyadora de producció, Xènia Besora, com una oportunitat per "ensenyar una altra feminitat a la pantalla, revisar idees i conceptes preconcebuts sobre la dona i, en conjunt, treballar tot això de manera artística". Segons ens explica Besora, "era important que la Lola visqués en una zona amb carisma, que no fos cèntrica, i retratar amb tot això un estatus social". S’ha escollit Montbau, el barri elevat entre 1958 i 1964 a la falda de Collserola, encara avui un referent per la seva qualitat arquitectònica i llar de famílies de, sobretot, classe mitjana. El pis on viu la parella protagonista és realment allà. Exteriors i interiors estan ubicats a la mateixa localització.

Artista del collage a més d’educadora (dona classes a l’Escola Massana, els exteriors i interiors de la qual llueixen en pantalla), la Lola sol recollir velles revistes en diversos llocs del barri mentre passeja la seva gossa cega i gran. Les troba en una ebenisteria o un lloc de restauració de mobles. "Els dos llocs són ficticis, recreats per a aquest projecte en concret", avisa Besora.

Notícies relacionades

El dia de Reis que es viu a peu de fira

Celebra la nit de Reis amb sabor: cinc restaurants per demanar a domicili a Barcelona

Torres volia reflectir la influència del codi postal en la classe de maternitat que pots exercir. "Una de les amigues de la protagonista, la Marta [María Ribera], té dos fills, viu amb la seva parella en un pis ampli i acomodat", recorda Besora. "Aquest pis [de l’Eixample] situa el personatge en un estatus social diferent del que podem veure en altres localitzacions de la pel·lícula. Ni és el pis de protecció oficial on viu la Paula [Anna Alarcón], mare soltera, ni el pis dels protagonistes a Montbau, on la Lola i el Bruno tenen molt menys espai, sense deixar de tenir una casa acollidora, cuidada i amb carisma".

I tenen a prop, a més, el prestigiós Hospital de la Vall d’Hebron, on es van rodar les escenes mèdiques. "Rodar en un hospital en marxa no és gens fàcil –explica Besora–, i aconseguir fer-ho a la Vall d’Hebron va ser un gran èxit. Vam escollir molt al detall el volum de decoració que podíem portar i vam decidir treballar amb molts elements de la mateixa localització".