Anar al contingut

teatre

Ostermeier reflexiona sobre la violència en el Temporada Alta

El reconegut director de la Schaubühne de Berlín estrena a Girona 'Al cor de la violència', muntatge basat en una obra d'Édouard Louis

Marta Cervera

Ostermeier reflexiona sobre la violència en el Temporada Alta

Arno Declair

L’aclamat director alemany Thomas Ostermeier (Soltau, 1968) torna al festival Temporada Alta amb una de les seves últimes creacions, una adaptació d’‘Història de la violència’, novel·la autobiogràfica de l’autor francès Édouard Louis (Amiens, 1992). El Teatre Municipal de Girona acull aquest dilluns Im Herzen der Gewalt’ (Al cor de la violència). Aquest nou muntatge de la Schaubühne, de Berlín, referent de l’avantguarda europea, ha sigut coproduït internacionalment per teatres de quatre països: Alemanya, França, Bèlgica i EUA. L’obra es veurà en alemany amb subtítols en català. 

‘Al cor de la violència’ narra una traumàtica experiència ocorreguda a Édouard Louis, la matinada del dia de Nadal. Tornava d’un sopar a altes hores i va topar al carrer amb un desconegut a qui va convidar a pujar a casa seva, sense imaginar que allò el portaria gairebé a la mort després de ser violat. Però la seva mala experiència no va acabar allà. El calvari va continuar quan va acudir a la policia a denunciar els fets perquè hi ha altres formes de violència en què penetra el text. “Em va interessar aquesta obra perquè toca molts temes. Parla de racisme, d’homofòbia, de la pobresa i d’una classe treballadora cada vegada més precària. Parla de molts tipus de violència arrelats en la nostra societat”, afirma Ostermeier en una conversa telefònica. També parla de víctimes i de botxins. El director, que va coadaptar la novel·la al teatre al costat d’Édouard Louis, ressalta que les víctimes de violacions “senten com un altre atac tot el que ve després, el que ocorre a l’hospital o la seva trobada amb la policia”. 

“La nova dreta és una amenaça per a la llibertat d’expressió”

Thomas Ostermeier

Curiosament aquesta mateixa obra va ser portada a escena per uns altres dos destacats directors europeus, la noruega Kjersti Horn i el francès Stanislas Nordey, responsable del Teatre Nacional d’Estrasburg, amb ganes d’aprofundir en les diverses formes de violència que ens envolten. 

Per a Ostermeier el teatre continua sent un espai de llibertat, tot i que admet que mantenir-lo és cada vegada més complicat, sobretot des de l’auge de l’extrema dreta a Europa. Fa dos anys l’autor i director Falk Richter va provocar la ira del partit ultra Alternativa per a Alemanya (AfD) amb la seva obra ‘Fear’. “Van intentar censurar-la. No els agradava que es projectessin imatges d’alguns dels seus líders extretes de xarxes socials. Per sort, les tres vegades que ens van portar a judici per intentar censurar l’obra vam tenir sort: ens van tocar tres jutges intel·ligents i vam poder seguir endavant amb les funcions”. Però, tot i així, no es van deslliurar de calúmnies ‘on line’, ni de la ira i amenaces d’aquests ultres.

No el sorprèn doncs escoltar que a Espanya també hi ha hagut xocs entre artistes i ultres. L’humorista Dani Mateo i l’equip de Mongòlia han patit amenaces dels radicals de dretes. Aquest mateix cap de setmana les funcions d’aquests últims s’han mantingut en el teatre La Rambleta de Valencia només després que les autoritats haguessin garantit la seguretat dels intèrprets, del públic i dels empleats.  

“La nova dreta és una amenaça constant per a la llibertat d’expressió”, assenyala Ostermeier, que també va tenir problemes a la Xina. Quan la seva companyia va actuar a Pequín amb ‘Un enemic del poble’, d’Ibsen, es va muntar “un gran escàndol”, recorda. Massa perilloses les idees que exposava l’obra per a un país hipercontrolat des del poder. “Tardarem anys a tornar a la Xina perquè ens van censurar. Després de la primera funció la gent va començar a criticar els polítics, la falta de llibertat d’expressió i de drets individuals. Qualsevol comentari en aquest sentit a la xarxa va ser eliminat ràpidament”.

No només drames 

Tot i que a Catalunya estem acostumats a veure els seus títols dramàtics, clàssics o contemporanis, Ostermeier assegura que dirigir comèdia també li agrada i anima els directors dels principals escenaris d’aquí a donar-li una oportunitat en aquest sentit la pròxima vegada que el convidin.

El 2020 celebrarà 20 anys al capdavant de la Schaubühne on és director artístic juntament amb Jens Hillje com a codirector. En tota aquesta etapa, si d’alguna cosa està content és d’haver-se guanyat la confiança dels espectadors amb una programació compromesa que convida a reflexionar sobre el nostre món. “La satisfacció més gran és veure que les obres esgoten localitats cada nit. I no només a Alemanya, també em passa quan treballem en altres llocs”. Ho ha vist a Viena, Hamburg, Munic. També a la Comédie Française. “El que més valoro és que el públic és molt divers i hi ha molta gent jove. Això em dona esperança”.