L'increïble cas del policia negre que va enganyar tot el Ku Klux Klan

Un dels millors films dels que es pot disfrutar a la cartellera actual és Infiltrado en el KKKlan, l’última pel·lícula de Spike Lee (Haz lo que debas, Malcolm X), que ens explica una d’aquestes històries que, si no sabéssim que estan inspirades en la realitat, no ens les creuríem. La seva estrena coincideix amb la publicació del llibre homònim escrit per l’autèntic protagonista, Ron Stallworth, i permet comparar les diferències entre tots dos.

L’acció transcorre en els anys 70, quan un jove afroamericà aconsegueix entrar a la policia de Colorado on intenta fer alguna cosa important. Però és relegat a tasques secundàries a l’oficina de registres. La seva oportunitat arriba quan descobreix a la premsa un anunci per unir-se al Ku Klux Klan i truca perquè el reclutin. Per a la seva sorpresa, l’acceptaran i mantindrà freqüents converses telefòniques amb els seus membres mentre que un company blanc es farà passar per ell en les reunions. Encara sort que els del KKK es consideraven una raça superior i pensaven que els negres no eren tan intel·ligents com ells...

Un negre... i un jueu

Per si la complicació no fos suficient, resulta que l’agent blanc que es fa passar pel seu col·lega és jueu (una altra ètnia perseguida pels racistes), però mai hi ha reflexionat. Al tractar amb els membres del KKK, que també van contra ells, comença a plantejar-se la seva pròpia condició semita. Els dos agents són interpretats per John David Washington (el fill de Denzel i coprotagonista al costat de Dwayne Johnson –The Rock– de la sèrie Ballers) i Adam Driver (Kylo Ren en la saga galàctica, Patterson), mentre que el líder racista és Topher Grace (In good company).

El film t’atrapa des de l’inici amb un fragment d’Allò que el vent s'endugué i amb l’enregistrament d’un anunci per part d’un polític (Alec Baldwin) que alerta sobre el perill que suposen els negres. El moment cinematogràfic més contundent és el muntatge en paral·lel d’una cerimònia d’iniciació al Klan al mateix temps que un ancià (Harry Belafonte) ofereix una xerrada a uns estudiants sobre els abusos patits pels afroamericans. Les dues accions són enllaçades per una projecció d’El naixement d’una nació, considerada una obra mestra pel seu original muntatge però descaradament racista.

Dedicada a Donald Trump

El director ha utilitzat aquesta història per arremetre contínuament contra Donald Trump. En una de les primeres escenes, el protagonista descobreix que el líder del KKK vol dedicar-se a la política i li comenta a un company que no podria arribar a president un tipus racista, que ataca els emigrants, etcètera. L’altre agent li contesta que és molt ingenu. Poc més tard descobrirem que alguns dels eslògans que utilitza el líder són “Amèrica primer” o “Farem Amèrica gran de nou”. Per si encara no havia quedat prou clar, l’epíleg inclou imatges dels enfrontaments a Charlottesville entre neonazis i antifeixistes on un dels supremacistes va atropellar voluntàriament una noia.

El desenllaç resulta molt inquietant i l’última mitja hora és molt tensa i et manté aferrat a la butaca, però lluny del que pugui semblar, la major part de la pel·lícula manté un to irònic, gairebé de comèdia, una cosa que hereta directament del llibre que també es mou en aquest registre. Per desacreditar els racistes, gens millor que ridiculitzar-los i posar-los davant la seva pròpia ignorància.

El llibre explica els veritables fets

El mateix Stallworth al pròleg del llibre ja ho deixa molt clar i mostra el seu optimisme: “Si un home negre, ajudat per un grup de blancs i jueus decents, compromesos, oberts i liberals pot aconseguir imposar-se sobre un grup de racistes blancs, fent-los semblar com els necis ignorants que són, imagineu-vos el que podria aconseguir una nació d’individus amb idees afins”. La seva novel·la està escrita amb humor i un llenguatge senzill i directe que aconsegueix fàcilment que el lector es posi a la seva pell, pateixi i rigui al seu costat.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Spike Lee, amb l’objecte de la ficció cinematogràfica, no s’ha cenyit només a l’original i ha inventat escenes i personatges, així com una història d’amor. No els detallarem més per evitar spòilers, però hi ha força diferències. Totes aquestes modificacions no resten sinó sumen per aconseguir que el film sigui més entretingut i accessible tot i que expliqui alguns extrems que no siguin certs. Per això resulta molt recomanable la lectura de la novel·la de Stallworth, que pot comparar-se per comprovar com en una pel·lícula poden alterar-se els detalls sense que arribi a perdre’s l’essència.

Dues grans opcions sobre un mateix tema

Dos excel·lents treballs, cinematogràfic i literari que val la pena descobrir junts o per separat i que també coincideixen en el seu divertit cartell, un policia amb la seva placa, amb el rostre camuflat darrere del cucurutxo blanc del KKK i el puny en alt, però al qual el delata una pinta de llargues pues per arreglar la permanent, habitual en els afroamericans de l’època. Una comèdia conscienciada i compromesa en aquests temps en què sembla que la humanitat està començant a repetir els errors del passat.