Anar al contingut

ARTISTES SENSE RECONEIXEMENT

La Model es converteix en galeria d'art marginal

La que va ser presó de Barcelona acull una exposició d''art outsider' moviment que va començar amb les creacions de malalts mentals i presoners

Natàlia Farré

La Model es converteix en galeria d'art marginal

ALBERT BERTRAN

'Art brut'. 'Outsider art'. 'Pulsional art'. 'Prision art'. 'Vision art'. 'Schizophrenich art'... Moltes etiquetes per a un sol resultat. Un art creat en els marges del sistema social i artístic. Un art que té l’origen en la pulsió artística dels malalts mentals, i un art que avui dia recull expressions artístiques que són pura subjectivitat i individualitat creades per persones que no compleixen els preceptes del que es considera normalitat social i que, sobretot, no segueixen els cànons de l’art. Hi ha malalts, sí, però també presoners, sense sostre o simplement autodidactes.

Dubuffet va dogmatitzar el corrent el 1945, als 70 el concepte es va ampliar a tots els creadors situats en marges de la societat

L’embolic és considerable, i la classificació gairebé impossible. ¿És 'art brut' una marina feta per un aficionat un diumenge a la tarda? ¿Ho és el dibuix d’un nen? ¿I el creador que penja les seves obres a Instagram? ¿Ho és Gaudí? Ho va ser per als nord-americans, no per als europeus. Així que "passem de noms, d’històries i d’etiquetes. Són expressions artístiques irreductibles a una etiqueta, perquè són pura singularitat". Paraula de Mery Cuesta, comissària de la mostra 'Art irreductible'. Una exposició que "pretén alliberar totes aquestes exposicions artístiques fetes al marge del sistema de totes les etiquetes que se li han intentat endossar al llarg de la història".

Un noble objectiu amb un curiós escenari: la Model. L’elecció no és fútil, perquè a la presó es crea molt i es fa en els marges del sistema. De manera que les obres escollides per a la mostra conviuen amb les creades ‘in situ’ pels que van passar per la quarta galeria, en el seu dia la dels presos polítics. Tampoc és fútil perquè la Model es va construir a començaments del segle XX seguint els criteris humanistes i higienistes de l’època. Com es va crear el frenopàtic de les Corts. Un moment en què els bojos van deixar de veure’s com a animals: "L’alienat deixa de ser el pària de la societat, sobre el que aquesta té el mateix dret que sobre la bèstia", resa un escrit de l’època. Tot això va comportar que apareguessin les primeres manifestacions artístiques en aquest àmbit.

Un dels toreros elaborats per Julio Julián, l’artista del Prat. / ALBERT BERTRAN

Criatures fantàstiques i alienígenes

El detall és important, perquè el primer que va definir l’'art brut' i el va dogmatitzar va ser l’artista i assagista francès Jean Dubuffet, el 1945. El terme feia referència a totes les expressions artístiques fetes per persones que estaven en el que llavors era la marginalitat social, persones que vivien recloses: en centres de salut mental o a les presons. Personatges que vivien "d’esquena a la cultura", segons Dubuffet. L’artista va caure encisat per aquestes obres després de fer un viatge per Suïssa i conèixer la col·lecció del doctor Walter Morgenthaler. Va ser un dels primers metges, majoritàriament psiquiatres, que van veure creativitat i puresa expressiva en els dibuixos dels seus pacients i va començar a col·leccionar-los. Després van començar a exposar-se, i el fenomen va arribar per aquests verals. Tot i que va tardar uns anys.

Un sense sostre del Senegal s’ha convertit en una estrella de l’'outsider art', però no ho sap, continua vivint al carrer i està il·localitzable 

Per aquí, els doctors Ramon Sarró i Joan Obiols van reunir col·leccions importants. La mostra exhibeix uns dibuixos col·leccionats pel primer anomenats 'santboians', perquè estan fets per un pacient de Sant Boi que creia veure les criatures fantàstiques que pintava. La simbologia, el religiós i l’alienígena són motius recurrents a les obres dels malalts mentals, detalls que també apareixen a les peces que atresorava Obiols i que l’exposició recull. Fins aquí, tot sembla bastant clar: art creat per malalts mentals o presoners sense formació artística però amb pulsió creativa. La cosa es complica als 70, quan un grup de teòrics anglesos redefineix el concepte 'art brut' com a 'outsider art', una idea molt més àmplia i en la qual hi cap tot allò que no és formal i que és producte de l’inconscient i no de la raó.

Una peça d’Housseinou Gassama, un artista sense sostre del Senegal que s’ha convertit en una estrella de l’'outsider art'.

Toreros i folklòriques

¿Com agrupar tot el que això implica? "Hi ha una sèrie d’intuïcions, d’essències, d’estètiques que ho defineixen: el que és espontani, el que té un punt primitiu, un punt autodidacte, un punt de visionari i, sens dubte, que és singular", apunta la comissària. I singular va ser Julio Julián, un cas de llibre d’artista 'outsider', el que crea compulsivament a casa seva i quan mor allà hi ha els centenars d’obres fetes. Les seves peces mostren toreros i folklòriques executats a partir de fotocòpies, adhesius i altres materials acumulats. Tan singular va ser Julián, com visionària Josefa Tolrà, una pagesa que se sentia "una humil mediadora" entre esperits i humans i va dibuixar i va brodar les seves figures místiques i fantasies astrals sense cap objectiu de reconeixement. Tot i que de vegades el reconeixement arriba i el creador es troba en parador desconegut.

Una multa de 4.000 euros per vendre al carrer llibres recuperats de les escombraries és el suport d’una filigrana de dibuix

És el cas de dos sense sostre de l’exposició. Housseinou Gassama és un senegalès que pintava en fustes recuperades de caixes de vi al Born i intentava vendre-les. El cas és que les peces formen part d’algunes col·leccions d’'outsider art', i ell s’ha convertit en una estrella d’aquest moviment però no ho sap. Continua sense llar i ningú és capaç de localitzar-lo. Una cosa semblant passa amb Pedro Izquierdo, que a la mostra exposa una filigrana pintada sobre una multa de més de 4.000 euros que li van posar a Barcelona per vendre al carrer llibres recollits de les escombraries. I dibuixos del seu amic Antolín, el gos que l’acompanya. Després hi ha creadors, com Srta Cobra, que no viuen al marge del sistema però sí que creen fora. Són 'outsider art' per posicionament i estètica.  

Peces radicals i honestes

El que dèiem, un esvalot de creadors i posicionaments no sistematitzats de difícil classificació que Cuesta advoca per desetiquetar però que assegura que no desapareixerà. D’entrada, a Barcelona coincideixen dues exposicions, la que aquí recollim i 'Art i follia', la que aplega a la Fundació Joan Brossa bona part de la col·lecció del doctor Obiols. Tant 'art brut' "potser té a veure amb el cansament de l’art conceptual, que no completa un cert mecanisme de comunicació màgic que sí que completen obres fetes amb aquesta radicalitat i honestedat. Si estem veient molt 'outsider art', més en veurem". Paraula de comissària.