Banksy: ¿àngel o dimoni?

L’acció de Banksy de destrucció d’una obra en plena subhasta ('Girl with ballon') va crear una altra obra ('Love is in the bin'), a més d’un munt de dubtes. El primer passa perqüestionar el discurs contracultural, antisistema i social de l’artista. Ja que triturar la seva pròpia obra, tot i que es consideri una crítica al sistema de l’art i una burla als rics col·leccionistes disposats a gastar grans sumes de diners, també va suposar un pas més en la seva revaloració dins del mateix sistema, que l’avala i l’adopta, fa temps que ho fa,com una més de les seves gallines dels ous d’or.

Notícies relacionades

El motor del milionari mercat de l'art contemporani s'anomena 'màrqueting'

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Això porta molts dels seus crítics a parlar d’impostura i de fer l’aleta al capitalisme. I més encara si la casa on es va subhastar la peça sabia el que passaria, com apunten molts experts: es va subhastar al final, on mai es posen les grans obres; i afirmen que és impossible que no es detectés el mecanisme de destrucció que incloïa el marc... Sigui com sigui, totes aquestes accions acaben beneficiant Banksy: es pot dubtar que els guanys siguin econòmics, que n’hi ha, però dels beneficis que li reporta quant a imatge, no. Així, que un no sap si hi ha certa hipocresia en les seves accions o si la burla es porta fins al final rient-se dels rics i a sobre emportant-se una part del benefici (ni que sigui intangible).

Banksy fa grafiti, sí, però també realitzaolis, acrílics, escultures i gravats que ven a través de la seva pròpia oficina, la mateixa que certifica l’autenticitat de les peces de carrer: Pest Control, i té un agent amb estratègia comercial. Vaja, que genera un munt de guanys que ell no nega. Tot i que es defensa. En una entrevista per correu electrònic (ningú sap qui s’amaga darrere de Bansky), afirmava fa uns anys al 'New Yorker': "M’han dit venedor, però regalo milers de pintures. ¿Quantes més en vols? [...] Els diners que el meu treball genera últimament em fan sentir una mica incòmode [...]. No crec que sigui possible fer art sobre la pobresa del món i després amuntegar diners. És massa ironia fins i tot per a mi. [...]. M’encanta la manera en què el capitalisme és capaç de trobar un lloc fins i tot per als seus enemics". ¿Ángel o dimoni?