CRÍTICA DE LLIBRES

'Después de la caída': Dennis Lehane torna triomfal

Amb aquesta novel·la que s'endinsa al terreny del 'domestic noir', l'autor bostonià serveix un dels seus millors treballs

zentauroepp37131413 icult181029174128

zentauroepp37131413 icult181029174128 / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Marta Marne
Marta Marne

Crítica literaria

Especialista en Gènere negre

Ubicada/t a Lleó

ver +

Quan un s’asseu a assaborir una novel·la de Dennis Lehane sap que té assegurats una sèrie d’elements. Un estil exquisit, una prosa que flueix de manera sorprenent, trames i subtrames que no permeten que t’avorreixis ni un sol segon i una construcció de personatges mesurada al mil·límetre. Per tot això, ningú se sorprèn quan, finalitzada la primera part de les tres que componen 'Después de la caída' (Salamandra, 2018) descobreix que acaba de llegir-se d’una tirada 120 pàgines en les quals amb prou feines passa res. Res almenys per al lector de gènere negre, acostumat a altes dosis d’acció des de l’arrencada del llibre.

Haurem de depassar el primer terç de la novel·la per descobrir on prova de portar-nos l’autor. Ens trobem davant d’un 'thriller' disfressat de 'domestic noir' on res és el que sembla. Aquest és un subgènere dins de la ficció criminal que es caracteritza per estar protagonitzat per dones amb algun tipus de problema emocional o fins i tot una escassa estabilitat mental, dones que un bon dia descobreixen que tenen l’enemic a l’altre costat del llit o a l’edifici del davant. Sempre es juga amb aquesta falta d’equilibri intel·lectual, una cosa que s’aconsegueix a través de textos plantejats des de la veu de la protagonista. Com no podia ser de cap altra manera, Lehane trenca les regles amb una narració en tercera persona, una cosa que atorga veracitat al text. No obstant, ens desafia i ens fa dubtar una vegada i una altra, aconseguint així que esperem en cada moment un altre pas de rosca en el relat.

La ciutat com a simple escenari 

Aquesta novel·la suposa un abans i un després en la trajectòria de l’escriptor bostonià. Per primera vegada escull una dona com a centre de la història, i la coralitat de les seves obres anteriors es redueix aquí a dos protagonistes. Aquesta obra connecta amb els seus orígens i la dualitat de personatges de la sèrie de Kenzie i Gennaro, com si la trilogia de Joe Coughlin o llibres independents com ara'Mystic River' i 'Shutter Island' haguessin sigut només un brillant parèntesi en la seva carrera. Aparca a un costat la importància de les ciutats utilitzades gairebé com un personatge més i hi recorre com simples escenaris.

Notícies relacionades

El que no falla són alguns dels seus temes recurrents, com la relació pare-fill (que en aquesta ocasió és filla-pare) i la recerca de la mateixa identitat que això comporta. Aquesta primera part de 'Después de la caída' que sembla desentonar amb la resta de la història ens serveix per saber qui és Rachel, com l’afecta el fet de no conèixer el seu progenitor, de quina manera aquesta falta de referents familiars fan d’ella algú amb una escassa autoestima que busca en les seves parelles una àncora on amarrar-se. Sí, per descomptat que la novel·la hauria pogut començar en el moment de ruptura, quan l’acció es dispara. Però el resultat no seria el mateix. No tindria l’empremta de l’autor ni el segell de qualitat que el seu nom promet.

Conduir el lector 

Lehane és conegut, a més de novel·lista, com a guionista. No poso en dubte la seva mestria en l’art de l’escenificació i el diàleg televisius. Però on aconsegueix brillar és en la ficció narrativa. Aquí es pot permetre fragments més reposats, posar en situació el lector amb calma, mostrar els personatges fins on ell vol i, quan arriba el moment, donar un bon cop d’efecte que aconsegueixi que les pàgines del llibre no es desenganxin dels nostres dits fins a l’última línia. I disfrutar enormement de cadascuna de les paraules.