Els àtoms de Dalí floten a Sevilla

Una obra, però no una obra qualsevol. Sinó la que Salvador Dalí considerava que era la seva primera gran obra mestra. Una obra que sempre va acompanyar el geni i a la qual el geni va donar un lloc destacat al seu Teatre-Museu. Una obra que compleix les proporcions àuries i que, per realitzar-la, Dalí va comptar amb l’ajuda del matemàtic romanès Matila Ghyka. Una obra frontissa, que suposa el final del període surrealista i l’inici de l’etapa mística nuclear. Una obra que enfonsa les seves arrels en el renaixement però que neix després de les bombes d’Hiroshima i Nagasaki. Una obra que poques vegades abandona Figueres. Tres des de la mort del seu autor. I una obra que ara, i fins al 3 de febrer, estarà penjada a les parets de CaixaForum Sevilla al’exposició  'Dalí atómico'. És, com no, 'Leda atòmica'.

El quadro, que s’exhibeix igual que a la sala del tresor (on el geni va situar les seves peces preferides) del Teatre-Museu, és l’eix central de la mostra i al voltant de la qual giren la quarantena de treballs restants: dibuixos, esbossos, fotografies, vídeos i documentació que ajuden a explicar la gestació de la peça i el procés creatiu de Dalí. De fet, la primera vegada que el pintor empordanès la va mostrar en públic, el 1947 a la Bignou Gallery de Nova York, era inacabada. Ho va fer expressament amb l’objectiu que el públic pogués entendre el com i el perquè de la seva creació. Així que al costat de l’oli, va situar el primer capítol de '50 secrets màgics per pintar’, el tractat que va escriure emulant els clàssics per ajudar en la tècnica els joves autors.

Tot en suspensió

L’exposició recull l’esperit didàctic de la mostra del 47 i té per objectiu respondre "on, com i quan Dalí va executar la peça. I quin és el seu tema principal", apunta Carme Ruiz, la seva comissària. El motiu del quadro no és, com molts poden pensar, el mite de Leda, sinó “la física nuclear”, sosté, i relega el mite a mer recolzament del quadro “com feien els autors del renaixement”. No en va, feia temps Dalí que afirmava que es volia convertir en clàssic i mirava els renaixentistes. Ruiz va més enllà quant al motiu del quadro: "És la foto fixa d’un àtom. Tot està en suspensió, i res es toca". Cert, igual que els electrons al voltant del nucli atòmic.

El quan del quadro també té molt a veure amb l’àtom. Ja que el geni de Figueres hi va començar a pensar el 1946, després d’Hiroshima i Nagasaki: "L’explosió atòmica del 6 d’agost de 1945 em va esgarrifar sísmicament. Des d’aquell moment, l’àtom va ser el meu tema preferit. Molts dels paisatges pintats en aquell període expressen la por que vaig experimentar amb la notícia d’aquella explosió", va escriure el 1973 a 'Confessions inconfessables’. Tot i que la seva passió per la ciència venia de molt abans, el 1928 en una fotografia presa a Sitges al costat de García Lorca es veu un jove Dalí amb un exemplar de la revista 'Science and Invention'. I la ciència va ser sempre per a ell un element inspirador, fèrtil i productiu, tant al terreny artístic com en el filosòfic.

De Froid a Heisenberg

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

L’on revela una novetat de la investigació sobre la tela que Ruiz ha realitzat durant els dos últims anys. Va ser pintat a Monterrey (Califòrnia), on Dalí es va instal·lar a viure entre 1940 i 1948, però no on residia, a l’Hotel de la Muntanya –destinació per excel·lència de les estrelles de Hollywood, de Clark Gable a Bette Davis–, com es creia fins ara, sinó en un taller que va llogar al coronel retirat Harold Mack. Conclusió a la qual s’ha arribat a partir d’articles de revistes i fotografies, que llueixen en l’exposició. Com llueix el com es va executar el quadro. Amb molta feina preparatòria i sense escatimar temps ni esforços: des de dibuixar repetidament i obsessivament el pedestal sobre el qual descansa Leda a pintar en oli la cara que aquesta havia de tenir: 'Triple aparició del rostre de Gala'. I dedicant-hi moltes hores a la proporció àuria que aplica a l’obra, igual que feien els renaixentistes per aconseguir apropar les pintures a la perfecció divina. Però per utilitzar els ensenyaments que Luca Pacioli va abocar en 'La divina proporció' (1509) va necessitar l’ajuda del matemàtic (a més de príncep, poeta, historiador i diplomàtic) Matila Ghyka. Personatge tan obsessionat com ell a la secció àuria en les obres del renaixement i al que va conèixer en una gala.

Dalí va pensar 'Leda atòmica' el 1946, la va exposar inacabada el 1947 i la va firmar el 1949. I el que va venir després va ser un canvi en la seva trajectòria: va abandonar el mètode paranoicocrític i el món dels somnis per abraçar la física atòmica, que va combinar amb els seus sentiments religiosos, mentre va dirigir la mirada al renaixement. I les coses no només van continuar flotant, sinó que van arribar a desintegrar-se. Una cosa que Dalí va resumir així: "El meu pare ja no és [Sigmund] Freud, és [Werner] Heisenberg".