'La noche de Halloween': l''slasher' es fa adult

Tret d’alguna ocasió (‘Snow angels’), David Gordon Green no és precisament un estilista. Però en aquesta continuació o variació del títol clàssic de John Carpenter, el director de Superfumados mostra una extrema contenció i respecte pels estilemes del cine de terror dels 70, tot i que introduint-hi una mica d’humor i, sobretot, una sucosa variació del punt de vista.

La història es reprodueix com si fos el reflex d’un mirall. Han passat 40 anys des que Michael Myers es va escapar del psiquiàtric i va assassinar diversos adolescents al‘Halloween’de Carpenter. El 2018, Michael torna a escapar-se, torna a la ciutat de Haddonfield, aquesta vegada assassina de manera indiscriminada i cerca la seva nèmesi, Laurie Strode, aquella jove cangur que va sobreviure a les seves agressions i que ara és una àvia amb cabells blancs però més enèrgica que llavors.

Laurie torna a estar interpretada per Jamie Lee Curtis, que exerceix també de productora. L’altre màxim responsable de la franquícia, Carpenter, és igualment productor i autor de la música (en realitat el seu reconeixible tema i algunes variacions sobre el mateix). La flama sagrada de la saga Halloween està en bones mans. I Gordon Green, com si no volgués defraudar-los, s’aplica amb disciplina espartana a aconseguir una atmosfera similar i uns assassinats escenificats amb originalitat.

Notícies relacionades

'Halloween': totes les pel·lícules de la saga

'La noche de Halloween', 40 anys després

Però, sobretot, perverteix el punt de vista. Quan la neta de Laurie mira per la finestra de l’institut veu la seva àvia en una composició similar a la del film de 1978, la diferència és que allà era Laurie la que era a classe i a qui veia era a Michael. I quan l’assassí contempla el cos caigut de Laurie i, tot seguit, el cos desapareix, s’inverteixen els papers en relació amb un moment similar a la pel·lícula original.

El terror és un cine de punts de vista, i La noche de Halloween els treballa bé. A més, les sofertes adolescents de l’‘slasher’, al créixer, es converteixen en dones proactives capaces d’enfrontar-se als assassins en sèrie amb les seves pròpies armes.