Kubrick: l'univers artístic d'un humanista pessimista

Aquesta és una exposició formidable, perquè ensenya molts aspectes de la vida i obra de Stanley Kubrick i desmunta alguns tòpics, apel·la al sentiment lúdic alhora que revisa a consciència els mecanismes temàtics i visuals d’un cineasta considerat gairebé unànimement un geni. L’univers del director de 2001: Una odissea de l’espai s’ha instal·lat al CCCB fins al 31 de març del 2019. L’espectador tindrà l’oportunitat de comprovar el perquè d’aquesta consideració de geni, tot i que Jan Harlan, cunyat de Kubrick, productor de les seves últimes quatre pel·lícules i conservador del seu llegat, va dir aquest dimarts en la presentació de l’exposició que "el geni és un 10% de talent i un 90% de treball dur, segons una definició de Bach que a Kubrick li agradava molt recordar".

L’exposició va iniciar la seva etapa el 2004 i ha sigut vista en ciutats com Berlín, Mèxic, Los Angeles, Seül, París i Amsterdam. Després de Barcelona recalarà a Londres. En cadascun dels centres ha sigut adaptada. L’escriptor cinematogràfic Jordi Costa és el responsable d’aquesta comesa per a la mostra al CCCB. A l’entrada, un esplèndid muntatge audiovisual de Manuel Huerga en el qual, a través de desenes de petites pantalles, se’ns mostra Kubrick en la quotidianitat de la seva feina. "L’audiovisual de Huerga trenca la llegenda de Kubrick com algú que no participa de la vida pública, algú tancat en si mateix", va comentar Costa. També va recordar una de les màximes de l’autor: "Tot el que pot ser escrit i pensat podrà ser filmat".

Notícies relacionades

Música amb Barcelona com a escenografia

Diada popular i sense cues

L’exposició condensa el suggestiu univers Kubrick en blocs cronològics. L’espectador veurà diverses fotografies seves per a la revista Look, càmeres i lents, plans de rodatge, quaderns, guions anotats, cartells, fotos de rodatge, esquemes de muntatge, storyboards i la càmera Mitchell que va fer servir a Barry Lyndon. També el vestuari d’Espàrtac, La naranja mecánica i Barry Lyndon, el vestit de mona de 2001, banderes, rifles i cascos de La chaqueta metálica, les màscares de la festa d’Eyes wide shut, els vestits de les inquietants bessones d’El resplandor o la maqueta del laberint d’aquest mateix film. Hi ha espai també per als projectes no realitzats, com una imaginativa sala-biblioteca amb volums utilitzats per Kubrick per documentar-se sobre Napoleó Bonaparte.

Costa, que ha entrevistat per a l’exposició Keir Dullea (l’astronauta Bowman de 2001) i col·laboradors espanyols del director (els assistents d’Espàrtac o els responsables del doblatge dels seus últims films a Espanya, Carlos Saura, Mario Camus i Vicente Molina Foix), va definir Kubrick com "un humanista pessimista, amb una mirada compassiva, però amb espai per al cinisme". Harlan va afegir que a 2001 "va combinar escepticisme i esperança, i que realitzar cadascuna de les seves pel·lícules era una batalla, però això és comú en qualsevol gran artista", remarcant que en els seus films reconeixes un estil concret i personal com passa amb Bach, Van Gogh o Ingmar Bergman.