Anar al contingut

cicle d'èxit

La Biennal del Pensament dinamita el tòpic que la joventut no s'implica en la vida pública

El nou esdeveniment cultural barceloní atreu els joves amb xerrades sobre educació, gènere, feminisme o urbanisme

Ignasi Fortuny

El pensament discorre aquests dies per Barcelona encenent bombetes. La paraula exerceix de corrent davant d’auditoris i places plenes de barcelonins que volen escoltar, aprendre, compartir i debatre idees. Per a això la Biennal del Pensament ha brindat la ciutat com a escenari per reflexionar sobre els reptes de la societat contemporània. Sembla clar que en aquests espais hi ha més llum ara que dies enrere, gràcies a la gran resposta de públic a la iniciativa de l’ajuntament. En els primers dies de l’esdeveniment cultural, el debat ha vençut al xou en el seu sentit més escandalós, cosa que ha pres també la paraula com a protagonista, però per a l’entreteniment. “No segueixo mai debats polítics ni tertúlies. Crec que sempre és el mateix i no és en absolut edificant”, opina un dels joves oients d’una de les xerrades de la biennal, Esteve. Aquí no hi ha seqüències de plans electritzants, pauses dramàtiques ni gent indocumentada.

Esteve, universitari de 21 anys, era entre l’intergeneracional públic que aquest dijous va emplenar el Petit Palau de la Música Catalana per escoltar una conversa entre el pianista austríac Alfred Brendel i el sociòleg nord-americà Richard Sennett sobre la música i les relacions humanes. Allunyant-se d’alguns estereotips, com el que la joventut no s’implica en la vida pública, són molts els joves que participen en la primera edició del flamant esdeveniment cultural. “Està bé que un pugui venir a escoltar aquestes persones a qui llegeix”, explica Lourdes, per a qui aquesta és la tercera conferència de la cita a la qual acudeix. “Aquestes trobades interdisciplinàries, entre música i filosofia, permeten un altre tipus de pensament, no quedar-se fix en alguna cosa, sinó començar a fer connexions amb altres coses”, afegeix aquesta dona d’uns trenta anys. 

Alfred Brendel i Richard Sennett, aquest dijous / ferran nadeu

Temes i butxaca

Els joves expliquen que s’han sentit cridats a participar per les xerrades sobre educació, urbanisme, gènere o feminisme, com ha quedat patent a les platees. “Em va sorprendre el programa perquè crec que són temes d’actualitat i molts ens incumbeixen d’alguna manera”, considera Itziar, estudiant de l’escola musical ESMUC. A això apunta també un altre oient, el Daniel, que treballa en una consultoria d’urbanisme: “Els joves ens sentim implicats amb la política, amb les problemàtiques que hi ha a les ciutats, sobretot amb el problema de la vivenda, com el que hi ha en aquesta ciutat”. 

“Els temes que proposa i que sigui gratis ha ajudat a cridar el públic jove”

Esteve

Estudiant d’Estudis Literaris de 21 anys

I, compte, més enllà dels temes abordats, Esteve apunta a un altre factor per a l’èxit de la biennal: la butxaca, la mateixa que no els arriba per llogar un pis a Barcelona. “Normalment els preus no són accessibles per a nosaltres; que sigui gratuït i els temes que proposa crec que han ajudat a cridar el públic jove”, explica. Al cas ve comentar que setmanes enrere, en una iniciativa ‘under 35’ –o sigui, entrades a preus reduïts a menors de 35 anys–, el Liceu es va omplir de joves debutants per escoltar òpera. 

Públic en la xerrada de Marina Garcès i Gayatri Spivak al CCCB / álvaro monge

De grans auditoris a petits tallers

La Biennal del Pensament ofereix activitats gratuïtes; unes desborden de públic, com el diàleg de les filòsofes Marina Garcès i Gayatri Spivak a la plaça del CCCB, i altres tenen caire minoritari, com el taller ‘queer’, limitat a 20 persones, celebrat aquest divendres al centre Hangar del recinte industrial de Can Ricart del Poblenou. Aquesta última activitat mostra el caràcter transversal de la biennal, de la qual emana la voluntat d’incloure tothom. També dijous es va celebrar la Nit de les Llibreries amb actes en una vintena d’establiments amb més oients que compradors. 

Assistents al debat Ciutat i Comunitat, a l’Orfeó Gracienc, aquest divendres / àngel garcia

Tornem al Petit Palau, un auditori on no hi havia cobertura i, per tant, no hi havia mòbils en funcionament. Moltes mans sostenien llibretes, un fet que van compartir Alfred Brendel, de 87 anys, i, per exemple, la Júlia, una estudiant de bioquímica de 19. A l’escenari, el pianista consultava un quadern amb anotacions per no oblidar aquelles coses apreses, meditades i teoritzades. Entre el públic, la Júlia se’n quedava amb algunes. “La biennal és un esdeveniment molt global i que uneix tothom, de diferents classes i edats. Em sembla un projecte molt interessant, innovador i necessari”, sentencia ella.

“La biennal és un esdeveniment molt global i que uneix tothom, de diferents classes i edats”

Júlia

Estudiant de bioquímica de 19 anys

Mentrestant, a l’escenari, Sennett i Brendel discutien sobre el paper de la música en la societat. El primer es va mostrar crític amb les polítiques culturals que “tracten el públic des de la condescendència”. “Odio la paraula accessible”, va assenyalar Sennett. “Mai he cregut en un públic elevat i un altre de no elevat”, va remarcar. “El públic s’ha d’esforçar per entendre el que està passant”, el va seguir Brendel.

Posats a comparar bombetes: les dels llums de Nadal suposen més de 850.000 euros a l’ajuntament; de les que tracta aquesta crònica, 700.000.