SEU SOCIAL

Planeta seguirà a Madrid: «Les condicions no han canviat"

L'"orientació femenina" domina en les deu novel·les finalistes del premi literari més ben dotat d'Espanya, que s'atorga aquest dilluns

Planeta seguirà a Madrid: «Les condicions no han canviat"

Andreu Dalmau

3
Es llegeix en minuts
Elena Hevia
Elena Hevia

Periodista

ver +

La seu social de Planeta continuarà sent a Madrid fins que no es resolgui la “inestabilitat jurídica en la qual viu Catalunya”. Així ho ha anunciat el president del Grup, José Crehueras, en la roda de premsa que tradicionalment es realitza abans de la gala del Premi Planeta que es concedirà aquest dilluns, 15 d’octubre, dia de Santa Teresa. Una data sempre fixa en el calendari en honor de la dona del fundador José Manuel Lara Hernández. Un més dels ritus de pas immutables d’un guardó que aquest any arriba a la seva 67a edició.  

Així que no hi haurà canvis perquè Crehueras i el seu equip no veuen prou condicions perquè els accionistes i els autors del grup se sentin segurs. Si l’any passat, el premi va estar marcat per la marxa a Madrid de la seu social, aquest any és per al president altre cop el mateix. No importa que el Govern central hagi anunciat la possibilitat de fer marxa enrere al decret del PP amb el qual es va facilitar la marxa de moltes empreses catalanes fora del territori. “Crec que avui el context continua sent el mateix, som on érem”, ha assegurat Crehueras. Poc abans una dels membres del jurat, Rosa Regàs, va dir dissentir de les opinions del seu editor, però no va arribar a especificar aquestes diferències.

El premi més ben dotat de l’edició espanyola,601.000 euros per a l’obra guanyadora i 150.250 per a la finalista,continua mantenint el tipus. De portes enfora, ni tan sols sembla afectar-lo el deute que en l’actualitat té el grup, uns 1.000 milions d’euros, que bé podria saldar-se amb la venda, ja anunciada, de la seva filial francesa Editis a Vivendi. 

Veu de les dones

Pel que respecta als possibles guanyadors, un any més van tornar a disparar-se els rumors i les elucubracions, més o menys plausibles, més o menys absurdes, en especial amb noms que alternen la política, l’entreteniment o el periodisme amb l’escena literària o bé amb guineus velles del ‘best-seller’, habitualment en l’esfera del grup.

El veterà Juan Eslava Galán, que va actuar com a portaveu de les impressions del jurat en la presentació de les 10 obres més ben situades per rebre el guardó, va revelar les noves tendències quant a arguments, cosa que també va posar gasolina a la rumorologia. “Es percep que temes molt presents en altres edicions com el de la guerra civil o la novel·la històrica, estan ara en retrocés respecte a novel·les d’orientació femenina”.

Així que, pel que sembla, i a falta de saber si després dels set pseudònims dels 10 finalistes s’amaguen homes o dones, el cert és que la línia del ‘Me Too’ s’estén als premis, tot i que només sigui des del punt de vista argumental, ja sigui a través de ‘thrillers’, sagues familiars, novel·la negra o drames psicològics. “El que es percep és una renovació de l’antiga novel·la social que reflecteix l’actual situació de la dona en la societat i recull algunes de les seves vicissituds històriques. La veu de les dones és enormement present a totes aquestes novel·les fins i tot quan el narrador és un home”, ha assegurat Fernando Delgado, un altre dels membres del jurat.  

Tot això aprofundeix en la idea, generalitzada, que després de guanyar un home, Javier Sierra, l’any passat, aquesta edició es mereixeria una guanyadora. 

Notícies relacionades

De les deu obres seleccionades, set s’han presentat amb pseudònim i tres ho han fet amb el nom original de l’autor: Daniel Tordera ('El arte de la fuga'), María Díez García ('Los perdedores') i Leticia Conti Falcone ('Ángela').

Les obres presentades amb pseudònim són 'El adiós', de Sandra Glaser; 'Violencia de género', de Paulina Ayerza; 'Mirando a un cielo silencioso’, d’Elena Francis; 'El ascenso’, de James Sussex; 'La sombra del cerezo', d’Ariane Onna; 'Mate', de Hatshepsut, i 'El amante de la Viuda Negra', de Ray Collins.