George Pelecanos: «L'assetjament sexual era més comú a Hollywood que en la indústria porno»

George Pelecanos(Washington D. C., 1956) exerceix des de fa trenta anys com a novel·lista criminal (“el millor viu”, segons Stephen King) i guionista, sobretot televisiu. El seu nom és sinònim d’atenció al detall; d’atenció també als actors secundaris i marginals de la vida.

A començaments de la dècada passada, Pelecanos, que per llavors ja havia acabat la seva sèrie dedicada al detectiu amateur Nick Stefanos o el seu ‘Cuarteto de D. C.’, va conèixerDavid Simonal funeral d’un amic comú a Baltimore. Simon li va preguntar si voldria escriure un guió per a una sèrie que acabava de vendre a HBO. Aquesta sèrie es deia‘The Wire’.

Tret d’algun episodi de ‘The Pacific’ i ‘Bosch’, Pelecanos ha desenvolupat tot el seu treball en televisió del costat de Simon. Després de cinc temporades de ‘The Wire’, van treballar junts a‘Treme’i després van cocrear‘The Deuce (Las crónicas de Times Square)’, sèrie sobre les albors de la indústria del porno, entre molts altres temes, la segona temporada de la qual acaba d’arribar a HBO. En parlem amb aquest autor capital.

Felicitats per la segona temporada de ‘The Deuce’, o els tres episodis que ja s’han emès. Percebo canvis respecte a la primera: un ritme més ben calibrat, un to més lleuger... ¿Hi ha hagut retocs deliberados?

Diría que el principal canvi ha sigut en la direcció de fotografia [Yaron Orbach ha substituït Vanja Cernjul]. Quant al to, cal esperar a veure la resta de la temporada. Es torna fosc, tio.

Aquesta temporada arrenca el 1977, quan el VHS es va introduir als Estats Units. ¿No hi va haver mai la temptació de moure l’acció de Nova York a la vall de San Fernando, on es va coure la revolució videogràfica del porno?

Sempre vam pensar en ‘The Deuce’ com una sèrie sobre tres èpoques en la història de Times Square. I volíem seguir el camí dels nostres personatges, que no necessàriament es mudarien al sud de Califòrnia. Candy [el personatge de Maggie Gyllenhaal, treballadora sexual convertida en actriu, directora i productora porno] assaborirà alguna cosa de Hollywood i veurà que no és com esperava. Alguns dels nostres consultors ens han explicat que l’assetjament sexual era més comú a Hollywood que en la indústria porno.

‘The Deuce’ és una sèrie més d’idees que de trama. ¿Quines eren les més importants en aquesta segona temporada?

Com en la primera, continuem parlant de treball, sobretot. Fa un temps Simon volia fer una sèrie sobre vagues laborals en policia i premsa, però els productors sempre posaven el mateix gest de pànic. Així que vam introduir aquest tema en un altre context. La sèrie parla del treball i de com la gent que realment treballa és la que menys diners guanyen, tot i que estigui venent el seu cos de manera literal.

Gairebé totes les escenes exploren una idea important, però mai ressalten aquesta idea, ni ofereixen una resposta definitiva.

No volem explorar els temes que ens interessen a base de martellades, avisant cada dos per tres de la nostra presència com creadors. Preferim parlar a través dels personatges.

Han humanitzat figures que, en la majoria de ficcions, es queden en arquetips. Com els xulos, per exemple. El que fan és menyspreable, però veus la seva humanitat.

El meu propòsit ha sigut des de sempre escriure sobre la gent a qui habitualment no mirem: els xulos, les prostitutes... Passes pel seu costat, gires la mirada i no penses com són les vides d’aquesta gent. Humanitzar a aquesta classe de personatges és el propòsit. Per aconseguir-ho tenim consultors que han treballat en la prostitució, en el porno, a la policia. Gent de tots els camins de la vida.

A ‘The Wire’ i ‘Treme’ a penes escrivien dones. Aquí han tingut un paper important dos grans novel·listes com Megan Abbott i Lisa Lutz.

Ha ajudat enormement comptar-hi. David Simon, Richard Price [qui va estar en el projecte des del principi] i jo som paios hetero de mitjana edat. Calien altres punts de vista. La meitat dels directors de la sèrie també són dones.

¿Pot donar-nos un exemple d’alguna escena que vostès no haurien sabut escriure?

En el quart episodi de la primera temporada (‘Veo dinero’), hi ha una escena en la qual Candy i Ruby (Pernell Walker) recorden una companya després de topar amb la seva antiga caçadora d’ant. El diàleg és molt càlid. Em costa imaginar que un home ho hagués fet igual.

¿Com es fa una sèrie sobre porno que no resulti pornogràfica? ¿Han tingut molts dilemes?

Des del principi, vam saber que fer la sèrie sense mostrar sexe hauria sigut ridícul. La pregunta era, sobretot, “¿com ho fem sense caure en l’explotació i l’ofensa?”. Al final arribem sobretot a una conclusió d’il·luminació. Si se n’adona, cada vegada que filmem un rodatge, la llum és crua i gens sexual. En canvi, les escenes d’amor tenen una llum càlida.

¿Quines eren les seves referències per al personatge de Candy? Ja només pel nom, es pot pensar en Candida Royalle, creadora de cine X feminista.

Va existir una veritable Candy, prostituta, actriu porno, alcohòlica. Va morir molt aviat. Va ser la primera inspiració. Però a través del diàleg amb Gyllenhaal, vam acabar modificant el personatge i portant-lo en aquesta direcció. I així és, Candida Royalle va ser clau, perquè va definir la idea d’una pornografia amb mirada femenina.

‘The Deuce’ és, en molts sentits, una sèrie molt clàssica. I això la converteix en una raresa de la tele actual.

Hem tingut molts problemes per tirar-la endavant. Ningú ho tenia clar. Van ser tres, quatre anys de lluita. ‘Treme’ era similar i molt pocs es van preocupar a veure-la. Gent normal, conflictes normals... Això no interessa. Però no fem les sèries perquè es vegin ara, les fem per a la posteritat. Amb ‘The Wire’ va passar exactament igual: mai va ser un èxit, però encara avui quan presento llibres la gent m’acaba preguntant-hi.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Acostuma a citar-se com la millor sèrie de la història, però no ha sigut molt influent.

Tot el món en parla en aquesta indústria. Potser els agradaria fer alguna cosa en la línia. Però com saben que no tindran espectadors, ràpidament canvien d’idea i salten a una cosa més habitual.