CRÍTICA DE CINE
Crítica de 'Noche de lobos': un llarg anticlímax
El director de 'Blue ruin' i 'Green room' amplia la seva estètica en un ambiciós però fallit thriller
noche-de-lobos
Noche de lobos ★★
Direcció: Jeremy Saulnier
Repartiment: Jeffrey Wright, Riley Keough, Alexander Skarsgård, Michael Tayle
Títol original: 'Hold the dark'
Països: Estats Units
Durada: 125 minuts
Any: 2018
Gènere: Thriller
Estrena: 28 de setembre del 2018 (exclusivament a Netflix)
Jeremy Saulnier es va convertir en la gran esperança ‘indie’ del 'thriller' amb la seva segona ('Blue ruin') i tercera ('Green room') pel·lícula, en les quals demostrava un gran maneig de la tensió, de la fondària moral i de l’economia narrativa.
El primer que crida l’atenció de 'Noche de lobos’ (traducció una mica enganyosa, potser en homenatge a Joan Lluís Goas, de 'Hold the dark', o 'Abraçar la foscor') és la seva llarga durada: 125 minuts, en contrast amb els 90 minuts de mitjana de les seves antecessores. Però té la seva lògica perquè aquesta producció de Netflix es desenvolupa en un espai lluny dels ritmes urbans, aïllat de tot: un poble d’Alaska, l’imaginari Keelut, on els llops podrien haver començat a raptar nens. Fa falta temps per captar el ritme lent però anguniós d’un lloc així.
Un naturalista expert en llops, el Russell Core (Jeffrey Wright), rep la trucada d’auxili d’una mare, la Medora (Riley Keough), el fill de sis anys del qual ha sigut l’últim a desaparèixer. Vol que busqui l’animal culpable i el mati. Malgrat la dificultat de la petició, Core es deixa arrossegar, seduït per la Medora, a una recerca que amaga motivacions torbadores i és només una ramificació d’una trama complexa de caires sobrenaturals.
Notícies relacionadesFa falta més paciència en el cine i la televisió actuals, però 'Noche de lobos’ no té la calma implosiva de 'Better call Saul'. La falta de tensió narrativa acaba semblant gairebé orgullosa i resulta frustrant; si en les seves anteriors pel·lícules Saulnier es preocupava per explicar la seva història en termes visuals, aquí confia massa en uns diàlegs amb tendència a la pretensió filosòfica i al galimaties místic.
Queda per al record un tiroteig coreografiat amb precisió, comparable als millors de Michael Mann i Christopher McQuarrie, una de les poques concessions a l’acció d’una pel·lícula massa enamorada de la seva sobrietat i foscor.
- Sondeig El PSC es referma i Junts passa davant d’Esquerra
- Investigació judicial Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas
- GUARDONS Els Laureus coronen Aitana Bonmatí i la selecció espanyola
- Caiguda de la producció Freixenet planteja un erto per a 615 persones per la sequera
- EDUCACIÓ Catalunya unifica la preinscripció d’FP i donarà places segons la nota
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Pastilles de melatonina per combatre l’insomni de forma sana i efectiva
- Jubilació La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions
- a l’aire lliure 4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern
- CRÍTICA Música amb Barcelona com a escenografia