'Un pequeño favor': 'Noir' a tot color

Un pequeño favor explora amb alegria i a estones de forma inquietant els estereotips femenins del cine negre, i en el procés combina al·lusions temàtiques a títols com a Perdición (1944), Vertigen (D’entre els morts) (1958) i una ambientació que versiona Douglas Sirk. L’enrevessat embolic de fantasmes passats, identitats secretes i tendències piròmanes que el director Paul Feig planteja es podria considerar suada si no fos perquè està plantejada amb tant sentit de l’humor, però la successió de diàlegs enèrgics i enginyosos no aconsegueix amagar la falta de substància general de la història. És una pel·lícula de dues hores que es fa substancialment més llarga.