Ricardo Darín deixa fred el Festival de Sant Sebastià

La competició d’aquesta edició delFestival de Sant Sebastiàpromet enlluernar tant per la presència d’alguns dels autors més interessants delcine actualcom per les pel·lícules que, sens dubte, faran parlar molt. D’altra banda, acollirà tantesestrellesen els pròxims dies que farien falta dues alfombres vermelles per fer-les cabre totes. Considerant les dues circumstàncies, simplement no s’entén que la pel·lícula designada per obrir ahir el certamen hagi resultat ser la que és: ‘El amor menos pensado’, una anodina comèdia romàntica l’hàbitat natural de la qual és menys el circuit festivaler que les multisales –ja estrenada a l’Argentina, ha sigut un èxit de taquilla–. Que la protagonitzi Ricardo Darín justificaria la seva presència de forma més convincent si les visites de Darín a la mostra no fossin tan freqüents que a hores d’ara s’han convertit en rutina. 

“És injust que les comèdies romàntiques tinguin mala premsa”, assegurava l’actor poc després de la presentació de la pel·lícula davant de la premsa. “En el cine, al cap i a la fi, el més difícil és fer riure i sobretot fer-ho de manera elegant, utilitzant bons diàlegs i situacions versemblants”. Debut darrere de la càmera del productorJuan Vera, ‘El amor menos pensado’ conta la història d’una parella que, després de 25 anys d’unió i després d’haver sentit l’erosió del vincle a causa de la marxa del seu fill a Espanya, decideixen de manera sorprenentment pragmàtica que ja no s’estimen i que volen seguir cadascú pel seu camí. Que acabin la pel·lícula reunint-se mai es posa en dubte; com arribaran a aquest punt és el suposat dilema que proposa la pel·lícula.

Estererotips 

La reflexió a què convida aquesta premissa sens dubte és interessant –com trobar parella en la mitjana edat–, i per això és una llàstima que Vera la malgasti recorrent a situacions estereotipades i personatges caricaturescos que, a la recerca del riure fàcil, evidencien una actitud més aviat reaccionària respecte a les relacions de parella modernes. Fora d’això, la pel·lícula aspira a mantenir-se en un punt intermedi entre la comèdia i el drama, però, en canvi, es manté titubejant sense convicció entre un registre i l’altre.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

També altres aspectes del relat acusen similar falta de consistència. Al llarg del film Vera recorre a reflexions literàries i estratègies narratives com ara la ruptura de la quarta paret d’una manera capritxosa i innecessària, i, en el procés, de manera reiterada els personatges es defineixen de manera molt específica en una escena només per fer gala d’un comportament del tot contradictori amb aquella definició a la següent. Mentrestant, l’afany per tocar molts temes –la síndrome del niu buit, la crisi dels 50, la infidelitat, els papers de pares i fills–fa que la pel·lícula es prolongui fins a uns 135 minuts difícilment defensables. “Algú m’hauria d’explicar per què una pel·lícula que dura més d’hora i mitja és considerada llarga”, protestava Darín en qualsevol cas. “N’he vist algunes de 80 minuts que se m’han fet pesadíssimes i d’altres de tres hores que se m’han passat volant”. 

També per a l’actor ‘El amor menos pensado’ és com un un debut: es tracta de la primera pel·lícula produïda per Kenia, la companyia que va crear juntament amb seu fill Chino Darín. “Un dia em va dir: ‘Pare, no pot ser que no tinguem l’oportunitat de gestar els nostres propis projectes’”, va recordar. “Jo vaig intentar fer-me el longuis perquè em trobava en una època en què volia treballar cada vegada menys. I ara, en canvi, resulta que treballo 48 hores al dia. És una bogeria. Fins fa poc no tenia els cabells tan blancs”.